Després d’anar a la Botiga de l’Anson vam comentar les nostres impressions:

“Quan vam arribar a la botiga, el meu primer pensament va ser: Això és una obra d’art? Jo m’imaginava que seria més luxós […].” Lizenia Rojas

“Si jo passés per allà no m’aturaria a pensar si és art, més aviat pensaria que és una botiga normal […]. Les meves expectatives van canviar quan el Martí va explicar algunes raons per les quals allò era una peça d’art. […] El Martí ens va explicar que ell copiava totes les idees d’altres persones, però que al fer-les de nou ell, ja no és només una obra copiada sinó una obra amb un pensament diferent.” Marina Collell

“Era molt bonic. Ell ens va explicar que una obra d’art pot ser copiada d’algú altre, o sigui que tu agafes una obra d’art i la portes a un altre lloc i és una nova obra. Els mobles exposats estaven creats per el pare de Martí Anson.” Anna Aizpitarte

“És una obra d’art oculta […]. Va ser creada de manera conjunta amb d’altres persones durant 15 dies.” Anaïs González

“Va explicar que abans era una ferreteria estimada pel barri i vaig pensar que tot tenia més sentit ja que ell va posar una botiga sense desfer-se de l’anterior” Pamela Toscano

“És una botiga normal on venen mobles a preus desorbitats” Víctor Fernández

“Aquest mobles tenen una història al darrere, que és en part el què fa que rebin el qualificatiu d’obra d’art, suposant que el que l’artista vol transmetre i explicar és la història que hi ha al darrere” Eduard Boi

“Va fer una botiga dintre d’una altra” Anabel Lizeth

“Pensava que seria un lloc amb quadres i no una botiga ficada a dins d’una ferreteria” Víctor Borrego

“Els mobles que ell venia i que havia muntat eren bonics, estaven treballats. També hi havia una llum, làmpara dels anys seixanta molt original” Emma Santiago

“No vaig acabar d’entendre aquest extravagant projecte, però no em va desagradar” Martí Ruiz

“Ha sigut una experiència que mai havia viscut de conèixer un artista i menys la seva botiga” Samuel Cruces