En una de les darreres sessions, el Marc ens va parlar de la importància dels audiovisuals a l’escena, ell n’és especialista.  La informàtica i, sobretot la programació, permeten una extraordinària trobada entre la ciència, la tècnica i l’art. Tot un món meravellós per aprendre, experimentar i descobrir.

També hem fet proves amb dos cables connectats a un sensor que, tocant-lo, iniciava un so amb imatge projectat a la pantalla de la classe. 

Com que en Jordi no va poder assistir a classe, el Carles i el Marc, que formen part de la companya Indi Gest, van estar amb nosaltres. Bé, de fet, en Marc ha estat un incondicional, ha vingut a gairebé totes les sessions. Ells dos, doncs, però sobretot en Carles, que és músic, ens han parlat de la importància del so que ens envolta a la vida i del fet que, sovint, ni ens n’adonem. Semblem sords a les diferents “bandes sonores” que ens acompanyen al llarg del dia…

 El so explica coses que no veiem en imatges, ens proporciona informació. I, és clar, pot representar les emocions o sentiments d’una persona; pot traslladar-nos a diferents llocs i situacions. En una pel.lícula, per exemple, els sons i la música poden ser el preludi de situacions ben diverses; fem la prova: “escoltem” una pel.li de Tarantino i una de Jeunet, el director d’Amélie; ja veureu quina diferència…

Vam fer l’exercici d’escoltar dotze sons i escriure el primer que ens passés pel cap. Van sortir coses ben divertides!

A l’iniciar la classe, vam fer un repàs del que en la sessió anterior vam veure al TNC:  tots els racons del teatre i els diferents oficis que podem trobar dins de la professió. En Marc ho va escriure a la pissarra per recordar-ho. Aquí us en deixo una imatge:

Després, en Jordi ens va parlar dels nostres moviments corporals. Sabíeu que tenir les mans ocultes significa per a la resta de persones  que estem amagant alguna cosa? O que tenim inseguretat i por? O que parlar amb el cap alt és dolent per a la nostra columna vertebral? Vam aprendre moltes coses interessants i, realment, va ser molt divertit veure els “mestres” gesticulant i fent uns moviments com si fessin “el burro”, perquè per a nosaltres no és gens comú.

A sota us deixo l’escala de tensió corporal de Jacques Lecoq, un actor i mestre d’actuació francès, amb una petita descripció del que impliquen els seus moviments.

• Catatònic: Bàsicament el nostre cos no ha de representar cap tensió al cos, es podria dir que estem tots al terra, que és el que vam fer nosaltres.
• Califòrnia: Els moviments realitzats són ondulats, com si estiguéssim fumats.
• Neutre: La tensió corporal neutre és no tenir cap expressió facial, si algú se us apropés amb aquesta expressió no us semblaria una mica… misteriós?
• Clown: La tensió que es reflexa amb els nostres moviments és divertida.
• Comèdia de l’art: Els moviments tenen més expressió corporal de la normal i molta tensió, cosa que crida l’atenció de les persones del seu voltant.
• Melodrama: Són els típics moviments de les telenovel·les.
• Tragèdia: Aquest últim moviment s’assembla molt al d’una escultura grega, dóna la impressió de no tenir moviment per l’excés de tensió acumulada al cos.

Ha estat una sessió molt divertida! Crec que parlo per tota la classe a l’hora de dir que ens ho em passat molt bé. Sempre ens ve de gust fer coses noves, oi?

El dimarts dia 4 de novembre, vam anar al Teatre Nacional de Catalunya.

Vam començar el recorregut, guiats per Jordi Carrillo, per les “cavernes”, on hi havia el material escenogràfic de les diferents obres de teatre que s’han representat al Teatre Nacional. Mobiliari com armaris, portes, pianos (sense teclat), cadires…  O altra decoració com gespa artificial, tombes, arbres, pedres…

A continuació vam procedir a veure la primera de les tres sales, la Sala Tallers, on abans es perfeccionava la decoració i ara és on s’acaben d’enllestir les obres.

La següent sala va ser la Sala Gran, que comptava amb gairebé 900 butaques amb un angle molt inclinat. Aquesta sala era més rica en tecnologia (focus, maquinària de so…).

A més, vam veure-hi el muntatge de l’escenografia espectacular de l’obra “El president”.

Després de passejar-nos per passadissos i sales exclusives, vam arribar a la Sala Petita, una sala molt més acollidora i familiar, amb butaques a cada costat, on ens van explicar que, en el teatre, tots els que hi treballen, des d’actors a tècnics, s’hi ubiquen gràcies als dos rius que tenim a Barcelona, el Besòs i el Llobregat.

Estem molt agraïts al Jordi Oriol i a la seva Companyia, per haver pogut tenir l’oportunitat de veure el TNC amb uns altres ulls i no amb els d’espectador corrent , ja que ha estat una experiència molt interessant i entretinguda que ens servirà de manera positiva per continuar amb el projecte i, fins i tot, per pensar-hi com a possible sortida laboral.

Va ser molt divertit i diferent assistir a l’assaig i fer de “conillets d’índies” seient a les quatre bandes de la sala per poder veure el fragment de l’obra des de diferents punts de vista i, després, comentar-li al director si ens era còmode i agradable. La sala, de color negre, era un lloc molt estrany per a nosaltres; per als actors, aquest color és imprescindible per no distreure’s.

Al final de l’assaig vam tenir l’oportunitat de fer preguntes tant als actors (Isis, Norbert i Carmela) com al director (Aleix) i la seva ajudant (Patricia).  Ara esperem amb ànsia veure l’obra acabada! Hi anem el dia 26 de novembre! Us ho explicarem!

Arbres, l’obra de teatre de Marc Artigau, s’estrenarà el dia 7 de novembre a la Sala Beckett. Vam assistir a l’assaig al local que la Cia. La Virgueria té al Poble Sec. Ens va agradar molt compartir aquella estona amb actors i director… Al final, conversa amb ells sobre com havíem viscut un assaig en directe!

En aquesta sessió ens hem aproximat a les paraules amb una mirada diferent. Hem descobert les paraules maleta. Són paraules que tenen la capacitat de significar alguna cosa més que la definició que trobem al diccionari. Dins seu s’obren altres significats possibles. Són com un gran laberint. Són les paraules que engresquen a imaginar i a fabular, a pensar que la realitat amaga moltes altres realitats…

El Jordi ens ha preguntat si sabíem què volia dir HIPOTÍMIC… Hipo què????? Definiu la paraula, vinga…! I tots hem escrit el que primer ens ha vingut al cap. Aquí teniu algunes de les nostres definicions.

El Jordi Oriol, amb la Sílvia, el Joan i el Marc, de la companyia Indi Gest, han vingut a la Biblioteca on érem tota la classe de 4rt B.Primer, expectació! Després ha estat guai, ens han fet preguntes que cap profe, abans, no ens havia fet:

Quin és el teu primer record? Quin és el teu plat favorit? T’agrada més el mar o la muntanya?… Així ha estat com ens hem après a conèixer una mica i a trencar el gel… Per al proper dia  ja tenim deures: mirem els objectes com si ho féssim amb una lupa. DESCOBRIM-HI ALLÒ QUE APARENTMENT NO SEMBLEN!