Hem començat a llegir La Tempestat, de W. Shakespeare. Una obra, segons ens explica el Jordi, metateatral. I ens ho aclareix, potser per la cara que li posem: és una obra que, en realitat, ens presenta com funciona el teatre mateix. És el teatre dins del teatre. La llegim en la traducció al català que ha fet Miquel Desclot.

Ara comencem “la tempesta” de debò… Es comença a gestar alguna cosa, però encara no sabem ben bé què… Això ja forma part del procés creatiu… Què en pensem del que diuen els personatges, què senten…? De moment, us deixem amb l’Anna en plena lectura…