Les ciutats funcionen com a ecosistemes, de la mateixa manera que funciona un bosc o un riu. Aquestes ciutats poden donar-nos (gairebé) tot el que necessitem per viure bé. Però la nostra falta de coneixement sobre la naturalesa urbana fa que ens estiguem perdent una capa d’informació molt important que pot ajudar-nos a millorar el territori de manera sostenible (a nivell econòmic, cultural, social i ambiental). La naturalesa a les ciutats pot esdevenir una bona font alimentària, medicinal i fins i tot de felicitat. Les ciutats es poden convertir, d’aquesta manera, en proveïdores de benestar. Per a això, hem de protegir i donar a conèixer la biodiversitat urbana.

Com que no som experts en això de les urbs, del disseny, de l’art o de la biodiversitat, durant tot aquest primer trimestre hem estat aprenent conceptes i metodologies que ens apropen a aquestes disciplines. Hem estudiat les intervencions urbanes i les dinàmiques del land-art. Ens avenim amb els mapes, plànols i representacions gràfiques de la ciutat. També sabem què és la biodiversitat i les interconnexions que fan funcionar un ecosistema (recordeu l’exercici de la triangulació, seguint a diferents companys?) Coneixem algunes de les plantes que ens envoltem, la seva morfologia i algunes de les seves utilitats; a més, sabem com catalogar-les. Hem treballat amb el nostre entorn (desxifrant què hi ha en 1 metre quadrat del parc de Cervantes, el top manta naturae, les construccions naturals, les empremtes vegetals,…) En definitiva, ara coneixem molt millor el medi en el qual ens movem, el nostre ecosistema.

I ara què farem? Ara hem de posar en pràctica tot allò que ja sabem. Hem fet un gran esforç per conèixer i manegar-nos amb el nostre entorn i ara és moment de fer partícips a la resta de companys d’escola i als ciutadans del barri. De quina manera? Doncs a través de la nostra creativitat i les tècniques artístiques que hem vist. Anirem treballant el com, el per què i l’on actuarem i, finalment, ho portarem a terme. Els de Nutcreatives estem molt motivats i tenim grans esperances en que entre tots surti quelcom important per la ciutat. Així que, a treballar!

Per acabar, potser un fil des d’on tibar per respondre als dubtes que genera l’inici de qualsevol creació (segur que us pregunteu –com nosaltres- “val, molt bé, però, per on comencem?”). Resulta que Collserola, allò que es veu des de l’escola, just a l’altra banda de la Ronda de Dalt, és un parc periurbà, és a dir, un àrea natural propera a nuclis urbans densos. I com a tal, forma part d’una xarxa europea de parcs periurbans que han redactat un document entregat a la Comissió Europea (Periurban Parks) on demanen, entre d’altres coses, “que hi hagi connexió entre aquests espais naturals i l’entorn que els envolta”, “que siguin accessibles i visibles” i que “es reconegui el rol social, ambiental i econòmic d’aquestes zones”. Nois, noies, tenim una missió.