Coulants de fang

Entrem en la recta final de la Residència. Tot i que encara hi ha coses per definir, ara la part que pren més importància és l’executiva, així que hem ficat les mans de ple al fang, i mai millor dit!

Per la intervenció a les Corts necessitem uns objectes que representin la natura que baixa de Collserola i conquereix la ciutat. Una peça replicable i que la gent se la pugui endur a casa com a record de l’acció. Una part important d’aquesta peça està feta seguint la filosofia nengo dango.

El nengo dango és una tècnica japonesa que es basa en el no-fer, és a dir, en la plantació i expansió passiva de la vegetació. El que diu Fukuoka és que no cal dissenyar unes bancades per conrear o plantar un bosc amb els arbres equidistants, sinó tot el contrari. Per tal de disseminar les llavors, el nengo dango es basa en la creació de boles de fang que porten les llavors i adob incorporades. Aquestes boles es llencen de manera indiscriminada en el lloc on volem plantar. Nosaltres apliquem aquesta tècnica per fer la base del nostre objecte.

La selecció de les llavors en el nengo dango és fonamental. Hem d’incloure aquelles espècies que ens interessa plantar i, a més, d’altres espècies que ajuden a que aquestes trobin les condicions adequades per créixer. En el nostre cas, vam fer una collita a la falda de Collserola i vam trobar espècies típiques com el garrofer –que, al tractar-se d’un arbre, ens interessa especialment poc i, per tant, vam agafar una quantitat simbòlica- o la sajolida. Com que per l’època de l’any vam trobar molt poques, ho vam complementar amb la compra de llavors de romaní, farigola, sàlvia i menta. També vam recol·lectar llavors de dent de lleó, malva, enciam silvestre i pèsol bord. I hi vam afegir trèvols, pèsols, llenties, alfals, sègol i civada de compra (aquesta barreja d’espècies es coneix com “adob verd” i serveix per nodrir la terra i fer que la resta d’espècies es desenvolupin millor).

Al taller, vam fer la barreja de llavors, argila, adob i aigua pertinents per fer unes 700 peces que serviran de base pel nostre objecte. Cal dir que l’argila també prové de Collserola, d’una cantera que hi ha al Papiol i arrodoneix una mica més el projecte.

Aquestes peces, de moment, tenen una forma de coulant de fang molt suggerent, però esperem que ningú se les mengi! Ara toca esperar a que s’assequin per continuar creant els objectes replicables que conqueriran Barcelona!