Banksy

Entrem en la recta final de la Residència. Tot i que encara hi ha coses per definir, ara la part que pren més importància és l’executiva, així que hem ficat les mans de ple al fang, i mai millor dit!

Per la intervenció a les Corts necessitem uns objectes que representin la natura que baixa de Collserola i conquereix la ciutat. Una peça replicable i que la gent se la pugui endur a casa com a record de l’acció. Una part important d’aquesta peça està feta seguint la filosofia nengo dango.

El nengo dango és una tècnica japonesa que es basa en el no-fer, és a dir, en la plantació i expansió passiva de la vegetació. El que diu Fukuoka és que no cal dissenyar unes bancades per conrear o plantar un bosc amb els arbres equidistants, sinó tot el contrari. Per tal de disseminar les llavors, el nengo dango es basa en la creació de boles de fang que porten les llavors i adob incorporades. Aquestes boles es llencen de manera indiscriminada en el lloc on volem plantar. Nosaltres apliquem aquesta tècnica per fer la base del nostre objecte.

La selecció de les llavors en el nengo dango és fonamental. Hem d’incloure aquelles espècies que ens interessa plantar i, a més, d’altres espècies que ajuden a que aquestes trobin les condicions adequades per créixer. En el nostre cas, vam fer una collita a la falda de Collserola i vam trobar espècies típiques com el garrofer –que, al tractar-se d’un arbre, ens interessa especialment poc i, per tant, vam agafar una quantitat simbòlica- o la sajolida. Com que per l’època de l’any vam trobar molt poques, ho vam complementar amb la compra de llavors de romaní, farigola, sàlvia i menta. També vam recol·lectar llavors de dent de lleó, malva, enciam silvestre i pèsol bord. I hi vam afegir trèvols, pèsols, llenties, alfals, sègol i civada de compra (aquesta barreja d’espècies es coneix com “adob verd” i serveix per nodrir la terra i fer que la resta d’espècies es desenvolupin millor).

Al taller, vam fer la barreja de llavors, argila, adob i aigua pertinents per fer unes 700 peces que serviran de base pel nostre objecte. Cal dir que l’argila també prové de Collserola, d’una cantera que hi ha al Papiol i arrodoneix una mica més el projecte.

Aquestes peces, de moment, tenen una forma de coulant de fang molt suggerent, però esperem que ningú se les mengi! Ara toca esperar a que s’assequin per continuar creant els objectes replicables que conqueriran Barcelona!

Les ciutats funcionen com a ecosistemes, de la mateixa manera que funciona un bosc o un riu. Aquestes ciutats poden donar-nos (gairebé) tot el que necessitem per viure bé. Però la nostra falta de coneixement sobre la naturalesa urbana fa que ens estiguem perdent una capa d’informació molt important que pot ajudar-nos a millorar el territori de manera sostenible (a nivell econòmic, cultural, social i ambiental). La naturalesa a les ciutats pot esdevenir una bona font alimentària, medicinal i fins i tot de felicitat. Les ciutats es poden convertir, d’aquesta manera, en proveïdores de benestar. Per a això, hem de protegir i donar a conèixer la biodiversitat urbana.

Com que no som experts en això de les urbs, del disseny, de l’art o de la biodiversitat, durant tot aquest primer trimestre hem estat aprenent conceptes i metodologies que ens apropen a aquestes disciplines. Hem estudiat les intervencions urbanes i les dinàmiques del land-art. Ens avenim amb els mapes, plànols i representacions gràfiques de la ciutat. També sabem què és la biodiversitat i les interconnexions que fan funcionar un ecosistema (recordeu l’exercici de la triangulació, seguint a diferents companys?) Coneixem algunes de les plantes que ens envoltem, la seva morfologia i algunes de les seves utilitats; a més, sabem com catalogar-les. Hem treballat amb el nostre entorn (desxifrant què hi ha en 1 metre quadrat del parc de Cervantes, el top manta naturae, les construccions naturals, les empremtes vegetals,…) En definitiva, ara coneixem molt millor el medi en el qual ens movem, el nostre ecosistema.

I ara què farem? Ara hem de posar en pràctica tot allò que ja sabem. Hem fet un gran esforç per conèixer i manegar-nos amb el nostre entorn i ara és moment de fer partícips a la resta de companys d’escola i als ciutadans del barri. De quina manera? Doncs a través de la nostra creativitat i les tècniques artístiques que hem vist. Anirem treballant el com, el per què i l’on actuarem i, finalment, ho portarem a terme. Els de Nutcreatives estem molt motivats i tenim grans esperances en que entre tots surti quelcom important per la ciutat. Així que, a treballar!

Per acabar, potser un fil des d’on tibar per respondre als dubtes que genera l’inici de qualsevol creació (segur que us pregunteu –com nosaltres- “val, molt bé, però, per on comencem?”). Resulta que Collserola, allò que es veu des de l’escola, just a l’altra banda de la Ronda de Dalt, és un parc periurbà, és a dir, un àrea natural propera a nuclis urbans densos. I com a tal, forma part d’una xarxa europea de parcs periurbans que han redactat un document entregat a la Comissió Europea (Periurban Parks) on demanen, entre d’altres coses, “que hi hagi connexió entre aquests espais naturals i l’entorn que els envolta”, “que siguin accessibles i visibles” i que “es reconegui el rol social, ambiental i econòmic d’aquestes zones”. Nois, noies, tenim una missió.