Mes: gener de 2018

Miquel Barceló treballa el fang d’una manera molt especial. Els seus volums i relleus ens han servit com a referent.
Miquel Barceló, Felanitx, 8 de gener de 1957, és un pintor mallorquí de renom internacional.
Entre els seus darrers projectes destaquen l’elaboració d’un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007)[2] i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).

Miquel Barceló va mostrar al 2013, al Museu d’Art Modern de Ceret, un centenar d’obres que barregen els autorretrats, les grans àmfores i els maons i que recorden les seves primeres creacions per la sobrietat i la manca de color. Sota el títol ‘Terra Ignis’ (terra de foc), la mostra recull la feina que els darrers dos anys ha mantingut Barceló abduït a la Teulera, el seu obrador del poble mallorquí de Can Rabassa. Durant aquest temps, l’artista ha creat peces de petit i gran format que l’han dut a explorar l’essència de l’art a través de la ceràmica i el fang, que considera “els materials primordials, els genèrics de la pintura”.

Comencem el treball fent proves d’empremptes. La Mebi fa aquesta peça:

Hem fet un visionat de la performance “Paso Doble” de Bruno Delbonnel Miquel Barceló ambel coreògraf Josef Nadj

En Marc obre el fang i ens dona un bloc a cadascú:

Comencem a manipular el fang i fem proves:

La Maria Teresa i la Laura registren el procés:

L’Ariadna fa una tassa:

En marc fa l’emprempta d’unes tisores

En Nil deixa el seu puny imprès al fang

Aquest és el resultat:
En Williams i la seva obra

La peça de l’Aco

la Gehan fa un pingüí:

La Mebi pren l’empremta d’un taburet

Més peces…

L’artista xinès Ai Weiwei és especialment conegut per les seves polèmiques accions, pel seu activisme contra les polítiques del govern xinès i per la denúncia de la manca de llibertats del seu país. Poeta, arquitecte, dissenyador, comissari i prolífic blogger, ens interessa per la seva trajectòria artística trajectòria artística, i en especial, pel seu treballa amb fang i ceràmica.

Ai Wei Wei, multidisciplinar, mediàtic i militant, l’artista xinès combina constantment la producció artística i la crítica social. I ho fa tocant quasi tots els àmbits: des del cinema documental i la fotografia fins a l’escultura, l’arquitectura, els ready-mades i les instal·lacions.
La seva obra pot considerar-se com una arma de múltiples fils. Hi apareix la mescla de la influència oriental i de l’occidental. Així d’una banda s’hi veu la tradició mil·lenària xinesa, i de l’altra l’empremta d’artistes com Duchamp i Warhol o la seva experiència durant els més de deu anys que va viure a Nova York. Però també hi ha la crítica punyent a les polítiques actuals del règim xinès, on l’ampliació de mires en l’esfera econòmica no ha anat acompanyada de millores democràtiques. Serveixi d’exemple l’urna de la dinastia Han amb el lema de la Coca-Cola: una contraposició de la necessitat de memòria i l’actual consumisme ferotge.
” La Virreina Centre de la Imatge/ exposició On the table, Barcelona 2015″

Ens ha interessat, sobretot el seu treball en fang, i en especial, la instal·lació “sunflower seeds”:

Individualisme i col.lectivitat són constants en el seu treball. En el 2010 va realitzar una instal.lació al Turbine Hall on va omplir la sala amb 150 tones de pipes de gira-sol de porcellana ( 100 milions de peces fetes a mà per artesans de Jingdezhen). Jingdezhen és coneguda com “la capital de la porcellana” (les pipes tenen una forta càrrega simbòlica que les emparenta amb la Revolució Cultural)

La memòria i la voracitat del consumisme en una de les seves peces, Coca Cola Vase (1994), ceràmica neolítica de la dinsatia Han amb el logotip dels refresc més conegut d’Amèrica.

De vegades, una classe amb els nostres alumnes flueix sola, a la deriva, cap a llocs que no hem previst, llocs col.lectius que entre tots i totes anem construint. Això és el que va passar el dia que vam presentar l’artista xinès Ai Wei Wei.
Tot mirant el seu curriculum una paraula va aparèixer com a fil conductor de la conversa: “Gran Germà”, que és com es diu una de les seves obres com a activista.
Cansat de ser espiat pel govern xinès va organitzar un Pseudo «Gran Germà», mitjançant una càmera amb la qual el podia veure tothom per internet les 24 hores del dia, encara que el govern li va desbaratar en poques hores.
Aquesta paraula ens va portar al “1984” de Georges Orwell, a les paraules-no paraules, a les utopies i a les distòpies.
Tot un repte!

També, la seva obra ens va portar el debat sobre si en la seva instal.lació de sun flower seeds hi havia explotació cap als artesans que van donar forma i van pintar a mà, una a una, les 100 milions de pipes de girasol que van omplir la sala de turbines de la Tate Gallery a Londres.
Per acabar vam fer , a suggeriment dels alumnes, un visionat del video #whydemocracy.

En la nostra creació hem trobats molts referents artístics.

Per les sincronies hem investigat sobre la peça de l’any 1987 que els artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss van presentar en el film Der Lauf der Dinge, conegut internacionalment com The Way Things Go.

La pel·lícula mostra la reacció en cadena d’una gran multitud d’objectes i substàncies que s’activen i es connecten entre si, com si estiguessin predeterminats per una acció contínua de causa-efecte. La successió, aparentment atzarosa i caòtica, està meticulosament coreografiada.

The Way Things Do ofereix una mirada des de la qual els artistes exploren la idea d’objecte com una realitat autònoma, complexa i inesgotable. Les seves obres mostren i s’apropen a les relacions que es desenvolupen amb objectes de consum pertanyents a universos de ficció, i construeixen un relat en què humans i objectes col·laboren.

Amb motiu de la pel·lícula del duo suís, hem realitzat noves produccions a partir d’aquesta peça. Les podeu veure a l’entrada del bloc: Der Lauf der dinge/ The way things go/ més sincronies

Amb base al treball d’Erwin Wurm hem treballat les escultures d’un minut que podeu veure, també al nostre bloc a l’entrada: Erwin Wurm: Glue your brain, one minute sculptures

Amb en Marc estem seguint dues línies de treball, la primera amb escultures i sincronies, la segona, que ara encetarem, amb el treball d’en Marc amb el fang.
Per aquesta darrera línia d’investigació hem cercat diversos referents. El primer, Ai Wei-Wei, i també el treball amb fang performàtic de Miquel Barceló, i l’obra de l’artista Anna Maria Maiolino. Us ho mostrem en la propera entrada.

En l’art contemporani és freqüent la utilització de l’apropiacionisme. Aquest terme significa prendre alguna obra o copiar la manera de fer d’algun artista i re-interpretar-la.
Això és el que hem fet avui amb les escultures d’Erwin Wurm.

Erwin Wurm, artista austríac nascut al 1954 viu i treballa a Viena. Ha exposat a les millors galeries del món.
La seva obra, a mig camí entre l’escultura i la performance, ens ha semblat molt interessant propera a la línia del nostre treball amb en Marc sobre les escultures efímeres i les sincronies.
Malgrat la seva obra és extensa i potser la recuperem per un altre aspecte del nostre projecte, volem destacar, ara, les anomenades “escultures d’un minut” que documenta i dibuixa i que recullen la seva reflexió escultòrica sobre el cos humà i la seva adequació a l’entorn amb grans dosis d’ironia.

En la seva obra apareixen tant el mateix artista, com altres persones que col•laboren amb ell, en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l’ús d’objectes quotidians. Les seves imatges no són altra cosa que la documentació d’una performance. Amb aquest procedir tracta de revisar constantment el concepte d’escultura en dos aspectes: d’una banda, re ubicant els objectes per humanitzar-los i, d’un altre, objetualitzant el cos humà.
Hem volgut treballar “ a la manera de…” i aquí en teniu el resultat:

Com hem vist als referents ens ha interessat molt aquesta petita joia de Peter Fischli i David Weiss.
Hem trobat molta semblança en els equilibris impossibles que en Marc ens proposa i ens han inspirat a fer aquestes imatges.

Hem provat de captar l’instant d’una cadira en equilibri:

Com hem comentat l’espai del gimnàs és un dels nostres preferits. Allà hem preparat la primera escultura amb un neumàtic i estris i objectes d’educació física. En Rafa, un dels professors ens ha ajudat.

La Gehan ha estrenat la nostra nova càmera i el Charly ha ajudat al Marc a fer l’equilibri

Hem incorporat el cos a l’escultura. Ho proven el Rafa, en Marc i el Charly

Però…
tenim espectadors, els nois i noies de 1r d’ESO ens miren encuriosits i acaben participant

Tots ho volen provar!

La Laura és un crack i prova equilibris més difícils!

Anem acabant la sessió i anem a la sala d’actes a fer alguna prova

I per casualitat fem una troballa en un dels magatzems. Sembla el mànec d’un paraigües que travessa el sostre. Ens sembla molt suggeridora la imatge. Pensarem a fer alguna cosa. Seguim…

Continuem el treball de les sincronies i fem un recorregut per l’institut cercant espais interessants i objectes per fer més escultures i sincronies.
Prèviament fem un llistat a la pissarra de possibles espais i objectes.

Trobem molt interessant el gimnàs, la sala d’actes i la capella. També altres espais més comuns com passadissos, aules i replans.

Aprofitem el nostre “tour” per fer una pràctica fotogràfica i explicar els espais buits.

Al departament d’educació física trobem tresors, també a la sala d’actes

Aprofitem per fer una foto de grup al terrat

En Marc treballa amb les sincronies, escultures i vídeos amb objectes quotidians que sincronitza en el temps amb fets reals. Nosaltres fem una prova tot utilitzant el mobiliari del centre per fer unes escultures. Primer provem amb una paperera:

Després amb els bancs del passadís…

…i també amb les tauletes del replà

En un equilibri força precari provem d’amuntegar les cadires d’una aula:

Ens agradaria formar part de l’escultura. La Bárbara La Maria Teresa i la Mebi ho proven