Primera visita al Gòtic, cercant textures i conceptes

Fem un recorregut pel Barri Gòtic per conèixer l’arquitectura i l’urbanisme de la mà de Pol Fontboté, el nostre guia, gran coneixedor de la història de Barcelona.

Veiem que tot no és el que sembla i que la construcció del barri gòtic com a tal és una invenció del S.XIX. Amb l’obertura de la Via Laietana es va fer un projecte per fer la ciutat i el patrimoni més atractiu. Alguns dels edificis es van modificar, altres es van canviar de lloc amb la pedra original.

Comencem a Barcino, la Barcelona romana, a la via sepulcral romana de la plaça vila de Madrid.

Seguim fins a la plaça de la catedral on trobem part de la muralla.
L’escultura BARCINO de Brossa ens dona la benvinguda


La muralla romana adossada a la Plaça Nova de Barcelona ens guarda un secret. Just a l’altre cantó de la primitiva paret romana, hi ha l’entrada a la Casa de l’Ardiaca, on s’hi poden veure restes arqueològiques. Entrant al pati de la Casa de l’Ardiaca descobrirem una construcció on es barregen totes les èpoques i estils.

La Casa de l’Ardiaca, residència de la jerarquia eclesiàstica dels ardiaques des del segle XII, ha estat objecte de moltes modificacions, com la que la unificà a la casa del Degà, a principis del segle XVI. Va ser llavors quan s’hi va col·locar el pati central porxat.

D’aquesta època daten les decoracions renaixentistes que s’adapten a l’estructura gòtica flamígera de l’edifici inicial. Una escala ens condueix cap a la terrassa superior, una balconada al més pur estil Romeu i Julieta. Al fons de la Casa de l’Ardiaca, descobrirem que la paret on es recolza forma part de l’antiga muralla romana de Barcelona. Aquesta muralla es troba adossada, per un cantó, al fragment de la còpia de l’aqüeducte que neix a la porta d’entrada de la ciutat.

L’altra sorpresa, però, la trobem un cop a fora, a la façana principal. L’any 1895 el Col·legi d’Advocats s’establia al recinte i encarregava a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el disseny d’una bústia. Els elements modernistes que la formen són d’un intens simbolisme: les tres orenetes asseguren la llibertat de la justícia, mentre que els procediments burocràtics, simbolitzats per la tortuga, representen els entrebancs que tot ho retarden. Des de l’any 1921 la Casa de l’Ardiaca és seu de l’Arxiu històric municipal de Barcelona.


Seguim a la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Des de la Via Laietana de Barcelona un espectacle s’obre als nostres ulls. A la plaça Ramon Berenguer, darrera l’escultura eqüestre del comte català, un llenç de muralla romana s’aixeca tot exhibint, al damunt, la capella gòtica de Santa Àgata. Dues Barcelones diferents, la romana i la medieval, es troben aquí majestuosament.

Però el més imponent d’aquesta plaça és el pany de muralla romana, datada de principis del segle IV d.C. Efectivament, tot i que la primera muralla de Barcelona data del segle I a.C, aquesta es va reforçar, tres segles més tard, amb una segona muralla.

Si ens apropem a la muralla romana, veurem que els materials utilitzats per la seva construcció provenien, molts cops, de restes reciclades d’altres edificis. La muralla de Barcelona, que comptava amb 74 torres, tenia uns 16 metres d’alçada. El caràcter defensiu d’aquesta construcció delimitava el perímetre de la primera ciutat, de 1.350 metres. Va ser durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, el segle XIV, quan es construí la capella reial de Santa Àgata, d’estil gòtic, com a dependència del Palau Reial. La veiem sòbria i elegant, damunt la muralla romana que li serveix de fonament.

Seguim fins arribar a les restes de l’aqüeducte romà

Una foto de grup davant un mural d’art urbà:

La Plaça del Rei


L’escultura de Chillida

L’esgèsia de Sant Just i Pastor:


La Plaça de Sant Felip Neri, amb les marques de metralla a la paret, és a aquesta hora el pati de l’escola del mateix nom:

Cerquem les rastres de la muralla i l’aqüeducte. Busquem textures i idees per la nostra obra amb en Marc.

Us mostrem algunes imatges:


També hem trobat Palus, botigues amb molta tradició i racons interessants:



Després anem al Museu Marès per començar a conèixer la col·lecció i l’espai on exposarem les nostres peces al final de la Residència.

Per acabar fem una posada en comú dels recorreguts fets i de les idees sorgides:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *