Anem al barri gòtic preparats amb el fang, el carretó, la fusta per portar les peces, i… molta il·lusió. Som un petit grup avui, La Mebi, Francisco, Pedro, Aurora, Marc i Àngels. Fa un dia rúfol i plovisqueja.
La vella catedral de Barcelona estava envoltada de quatre esglesioles o Caselles: la del Sant Sepulcre, la de Santa Caterina, la de Sant Miquel i la de Santa Llúcia. Les capelles havien de desaparèixer quan es construeix l’actual catedral gòtica, de major dimensió que la seva antecessora. En va quedar la de Santa Llúcia, ja que el seu emplaçament era perfectament aprofitable en la nova construcció i així la veiem adossada a la catedral.
A la cantonada de la capella amb el carrer del Bisbe trobem la cana, mesura medieval que els mercaders utilitzaven.
Comencem per fer un contacte d’aquesta peça.
La cana destra barcelonina 
El Consell de Cent va decidir
col·locar simbòlicament en forma
d’escultura la unitat de mesura de
la cana, per tal que el comprador i
venedor en qualsevol moment poguessin
comprovar i ajustar les
seves mesures. La cana destra
equivalia a 12 pams; el pam se
subdividia en 12 minuts i cada minut
en 12 línies. Aquestes subdivisions
havien estat marcades en la
pedra, però l’acció del temps les ha
esborrades. El procediment per
donar i agafar mesures consistia a
tallar una canya de manera que
encaixés perfectament en la mesura
gravada, i això ho repetien les
parts en conflicte per tal d’unificar
els criteris durant les disputes i
desavinences constants de les
vendes.
La peça és complicada, pensem com la farem perque quedi millor. Anem cap a la muralla…
Fem un contacte de la muralla i el refugi efímer que trobem recolzat a la paret:
Per acabar fem diverses peces tocant els diferents materials i textures de la muralla, toquem. d’alguna manera, el pas del temps…
Aquest és el resultat:
