Anem a veure l’exposició “Silencis” a l’AcVic, Centre d’Arts Contemporànies és un equipament cultural públic per a la promoció de la creació, la investigació, la producció i la difusió de propostes vinculades a les pràctiques artístiques contemporànies. És un centre compromès amb el seu entorn immediat que treballa amb el context nacional i internacional, per difondre la seva pròpia activitat, per acollir i interactuar amb experiències, artistes i actors culturals externs, en una lògica de coparticipació en l’esdevenir global de les pràctiques artístiques contemporànies.
ACVic Centre d’Arts Contemporànies es posiciona amb una línia d’acció centrada en la relació entre l’activitat educativa, el territori i la interacció social. L’art creuat amb l’educació faciliten espais de producció que s’obren a l’experimentació. S’entén la pràctica artística com una pràctica que incideix, interactua i transforma l’espai social. Des d’aquest plantejament es persegueix generar una àmbit de confluència entre la producció artística i l’acció educativa, de manera que el fet educatiu esdevé una activitat emprenedora que incorpora elements de recerca, dinamitza aspectes de producció, incentiva la participació i necessita desplegar mecanismes de visibilitat i comunicació.
ACVic Centre d’Arts Contemporànies, és resultat de la cooperació entre l’Ajuntament de Vic, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i H. Associació per a les Arts Contemporànies.
https://www.acvic.org/ca/
Ricard Aymar – Albert Bayona – Ferran Blancafort – Félix Blume – Carme Garolera – Pep Mata – Ignasi Villares
Exposició a cura de Jordi Tolosa
26.01.2018 – 07.04.2018 Actualment a Arts Santa Mònica de Barcelona
Silenci/s Exposició 08.05-08.07.2018
L’exposició que visitem te a veure amb la nostra obra. El silenci, en totes les seves vessants. També en els nostres contactes. El silenci de l’emprempta, del pas del temps, del fang…
Una aproximació al concepte de silenci des de les personals perspectives de diferents artistes.
Espais físics. El silenci com a buit.
El silenci des d’un vessant físic i corpori.
Parlar del “decibel” aquesta unitat de so. Parlar d’aquest “tall” entre el so i el no so. Entre el so i el silenci.
Aquesta imatge que ens ve al cap com atomització de la mínima audició sonora, com a concepte mínim i també com imatge poètica.
Observatoris de paisatges. El silenci de la natura.
L’espai – territori- versus l’individu. La mirada a l’exterior i la contemplació del paisatge sense la presència de l’ésser humà. La potència del buit com a generador. Notar l’absència és una manera d’analitzar-la.
Congelar el temps. Silenci.
La fotografia, que en un principi “capta” l’instant. “Retrats” d’arquitectures
sordes o de pedres flotants en el temps.
La cultura.
El llenguatge i el silenci com a elements vertebradors del pensament, la cultura i l’art.
El silenci com a mort.
El buit, l’absència i la pèrdua. El final de la vida i la relació amb el que queda. El silenci com a element d’inici i final.
Per acabar fem un taller que completa l’activitat. Sortim fora, i amb els ulls tancats escoltem..
En un paper dibixem el silenci que hem experimentat.
Enganxem els papers al vidre i expliquem la nostra experiència i el que hem escrit i dibuixat
No podem acabar sense parlar d’un altre artista que ens ha acompanyat, en Rubén Verdú.
Coneix en Joan Furriols de l’exposició col.lectiva la lliçó de Diògenes. Ens explica la seva peça:
Swallow (detalle performance diferido). 2008. Vídeo monocanal. 1 hora 30 minutos.
http://www.peepingmonster.com/