L’artista xinès Ai Weiwei és especialment conegut per les seves polèmiques accions, pel seu activisme contra les polítiques del govern xinès i per la denúncia de la manca de llibertats del seu país. Poeta, arquitecte, dissenyador, comissari i prolífic blogger, ens interessa per la seva trajectòria artística trajectòria artística, i en especial, pel seu treballa amb fang i ceràmica.
Ai Wei Wei, multidisciplinar, mediàtic i militant, l’artista xinès combina constantment la producció artística i la crítica social. I ho fa tocant quasi tots els àmbits: des del cinema documental i la fotografia fins a l’escultura, l’arquitectura, els ready-mades i les instal·lacions.
La seva obra pot considerar-se com una arma de múltiples fils. Hi apareix la mescla de la influència oriental i de l’occidental. Així d’una banda s’hi veu la tradició mil·lenària xinesa, i de l’altra l’empremta d’artistes com Duchamp i Warhol o la seva experiència durant els més de deu anys que va viure a Nova York. Però també hi ha la crítica punyent a les polítiques actuals del règim xinès, on l’ampliació de mires en l’esfera econòmica no ha anat acompanyada de millores democràtiques. Serveixi d’exemple l’urna de la dinastia Han amb el lema de la Coca-Cola: una contraposició de la necessitat de memòria i l’actual consumisme ferotge.
” La Virreina Centre de la Imatge/ exposició On the table, Barcelona 2015″
Ens ha interessat, sobretot el seu treball en fang, i en especial, la instal·lació “sunflower seeds”:
Individualisme i col.lectivitat són constants en el seu treball. En el 2010 va realitzar una instal.lació al Turbine Hall on va omplir la sala amb 150 tones de pipes de gira-sol de porcellana ( 100 milions de peces fetes a mà per artesans de Jingdezhen). Jingdezhen és coneguda com “la capital de la porcellana” (les pipes tenen una forta càrrega simbòlica que les emparenta amb la Revolució Cultural)
La memòria i la voracitat del consumisme en una de les seves peces, Coca Cola Vase (1994), ceràmica neolítica de la dinsatia Han amb el logotip dels refresc més conegut d’Amèrica.
De vegades, una classe amb els nostres alumnes flueix sola, a la deriva, cap a llocs que no hem previst, llocs col.lectius que entre tots i totes anem construint. Això és el que va passar el dia que vam presentar l’artista xinès Ai Wei Wei.
Tot mirant el seu curriculum una paraula va aparèixer com a fil conductor de la conversa: “Gran Germà”, que és com es diu una de les seves obres com a activista.
Cansat de ser espiat pel govern xinès va organitzar un Pseudo «Gran Germà», mitjançant una càmera amb la qual el podia veure tothom per internet les 24 hores del dia, encara que el govern li va desbaratar en poques hores.
Aquesta paraula ens va portar al “1984” de Georges Orwell, a les paraules-no paraules, a les utopies i a les distòpies.
Tot un repte!
Per acabar vam fer , a suggeriment dels alumnes, un visionat del video #whydemocracy.
Visitem l’exposició de l’artista Jonathan Millán a la biblioteca de Bellvitge. Ens acompanya l’Agnès d’Abao A Qu i en Marc.
