Totes les imatges: Angels Pradilla.
Divendres 14 de juny hem fet la presentació a La Caldera de l´espectacle” Tumbado en una hamaca a 60m del suelo”, ha estat un dia molt intens. Hem quedat a les 10 del matí i hem estat plegats fins les 8 de la tarda. Els Misiondivina i La Caldera- que ens estimen molt- ens han convidat a dinar i hem vist una pel·lícula de por tots plegats.
Hem fet dos passes, un a les 13 hrs amb públic general i els companys de tercer de l´ ESO de l´institut i un altre passe a les 19 hrs. L´experiència ha estat espectacular, els dos passes van estar molt bé, us deixem amb alguns dels comentaris que van sorgir durant el col·loqui i d´altres que hem afegit aquet dilluns. Dir que ens fa molta pena despedir-nos del projecte.
PADDY
Jo el que m´emporto d´aquesta En Residència és com hem treballat en grup. Avui en dia tal i com està plantejat el sistema educatiu treballar en grup vol dir:
-seure´s en una cadira, obrir un word ó power point, tens unes pautes a seguir i has de fer el treball que et demanen. Si no ho fas com volen suspens el treball.
Treballar en grup per ells és això, seure amb companys i buscar informació per internet.
En canvi el projecte En Residència t´ensenya a treballar en grup des d´un altre punt de vista completament diferent, treballar en grup amb els Misiondivina ens ha ensenyat a utilitzar la nostra pròpia creativitat i expressió que en altres matèries no podem. Hem treballat el cos, tant el nostre com els dels nostres companys, i també la implicació, tant en els bons moments com en els dolents, quan treballem en grup hi han també pujades i baixades. També a treballar els sentiments.
També afegir que aquet sistema educatiu no voli i no li interessa introduir aquest tipus d´activitat que són més pràctiques i més artístiques, aquet sistema no vol aprendre que no tot és teoria , sinó que una part molt important és la pràctica.
ANNA
Crec que la primera presentació va sortir millor, estàvem més frescos, l´energia es notava més vibrant, el públic ens afavoria, el vam veure molt atent.
La part del col·loqui, les preguntes i les nostres respostes va ser més naturals, al segon passe va ser més forçat .
Fer el projecte en residencia a més de ser una experiència enriquidora ens ha ajudat a millorar com a grup, i com a persona.
JOSE
Los dos pases me gustaron, en la primera salió bien una parte y en la segunda salieron bien otras cosas, la parte técnica falló en algún punto pero el resto salió muy bien.
En el segundo pase había menos público, nos tranquilizamos, nos relajamos más , el público era gente mayor y creo que eso no nos favoreció.
En residencia hemos aprendidio a tener empatía con la otra persona, saber escuchar.
Me hubiera gustado “tener mi momento” como Alexandra ó Ariadna, es lo único que para mi ha sido una pena.
IZAN:
Quin ha estat el teu progrés?
El màxim progrés l´he fet durant el segon trimestre perquè ja sabia el que feia, i a partir d´allà vaig progressar.
ALEXANDRA:
M´encanta aquesta imatge, tot hi que està buit jo veig els nostres cossos, se que em passats moments molt bons allà, i també recordo la peli!
ARIADNA:
Quina és la part que més has millorat ?, jo vaig respondre que he millorat la timidesa. A banda de la timidesa he après a confiar més en els altres . Jo al principi em pensava que quan llegís el text riurien de mi, i vaig veure que no, he guanyat confiança en mi i en els altres.
Una de les sessions que menys ens va agradar a tot el grup va ser quan els Misiondivina es va enfadar molt amb nosaltres perquè estàvem parlant, ballant i fent molt soroll mentre ells estaven treballant i preparant el projecte. Van parlar i van haver xerrades molt intenses , ens van preguntar si volíem seguir amb el projecte, ells no ens veien implicats i llavors fent un dur i sorollós cop de taula van decidir marxar . La Sara i el Michael van sortir a intentar fer de mediadors, així i tot els Misiondivina van marxar a mitja sessió i ens vam quedar amb la incertesa de saber si realment el projecte havia acabat, amb la incertesa de pensar que potser el Misiondivina no tornaven a venir al centre i el projecte En Residència al Joan Boscà quedava així, amb l´abandonament del nostres artistes. La nostra resposta a la pregunta de si volíem continuar va ser que sí, que es clar que volíem continuar, que som conscients que el seu treball ens ajuda molt. Aquell dia va marcar un abans i un després i tot ha anat millor.