MÀQUINA PARTITURA

FER PARTITURES:

PARTITURA Fins on indiques tot i fins on deixes
espai perquè un altre reinterpreti la peça?.

FER PARTITURES:
com construïm aquesta partitura
 i pensem la línia d'acció. 
Maneres de dibuixar la partirura,
que cadascu escrigui i
construeixi la partitura de manera que
li sigui útil.


A partir d'ara tot és acumulatiu.
Marqueu el pricipi i el final
Cal introduir una PAUSA  
i una REPETICIÓ.
Podeu fer servir objectes
Podeu fer servir la paraula
Treballaeu amb la consciència de quin és 
el TEMPS que necessiteu  
per fer el que heu de fer.

ESPAI: públic a dues bandes, performer a la línia central


EL CONTINU: narració contínua i coherent que 
pot incidir en la repetició.

EL DISCONTINU: Hi ha ruptura narrativa. el meu cavall 
m´agrada         La roda del cotxe groga.
Referents;
Llibre: Música y acción. Centro José Guerrero.
Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. 
Touch piece.
Yvonne Rainer: Trio B. Mind is a muscle.
Partitura, s'estableix un ordre i un codi.
La Monte Young: Dibuixa una línia recta 
i segueix-la.
Esther Ferrer: Veure la partitura i l'acció. 
Recorrer un quadrat de totes les 
maneres possibles i ho ordena amb 'A, B, C, D.
John Cage. Water walk. Línia d'acció 
amb objectes. Maneres de fer música 
desde el quotidià. Coreografía de l´acció
quotdiana. 
https://www.youtube.com/watch?v=gXOIkT1-QWY

PARTITURA: THE ARTIST IS PRESENT

2ª sessió de performance i treball de reflexio a partir del documental “The Artist is present .

Dijous els Misiondivina ens van fer una proposta:

Van resituar taules i cadires de tal manera que estigués d´una banda la tarima com escenari i les cadires dirigides mirant a la tarima, van recrear l´espai tradicional del teatre. Espectadors mirant frontalment el performer, les dues posicions ben separades. Després ens van donar la PARTITURA:

Entrar a l´aula i posar-se a la tarima, L´acció: mirar i diexar-se mirar durant un minut sense dir res ni fer res. La Diana marca el temps, nosaltres hem de decidir quan comencem i quan acabem , i ho hem de marcar amb un “començo” i un “acabo“. L´exercici ha anat molt bé, hem estat conscients, presents , encara que alguns ens amaguéssim, o riguéssim ha estat una bona mostra de presència, sabem que ha estat una prova de foc i tenim la intuïció que hem fet alguna cosa important que no som capaços de nomenar completament. També ens adonem que no és el mateix reflexionar tot just acabes de fer l´exercici que pensar-ho al cap d´uns dies, deixar reposar la ment i el cos.
Veiem paral·lelismes amb “The artist is present” de la Marina Abramovich. Ens ha impactat el documental, ens sentim interpel·lats, pren més importància el prendre consciència del què és el que està en joc en el fet d´exposar-se, de mirar i deixar-se mirar, aturem el vídeo vàries vegades per fixar-nos en alguns dels comentaris que fa el comissari de l´exposició, ens dóna alguna de les claus. Parla d´estat mental, d´un estat mental que la performer ha d´intentar establir amb el públic, altres dels elements que analitzem son l´espai museístic, el dolor, (dolor corporal per part de l´artista), la disposició espaial, els focus que il·luminen i dirigeixen la mirada, els espectadors, espectadors que en un moment determinat passen d´espectadors a performers, el doble rol ens continua intrigant, qui fa la peça?. El Víctor comenta que també està en joc el límit, si no hi ha límit, no hi ha peça, perquè es mostra un límit, és que parlem d´art. I l´element més important, el temps, temps de vida que es fa visible, que cobra pes, tres mesos amb un mateix gest i amb una mateixa actitud.

 

Aquesta entrada ha estat escrita entre tots a partir de les reflexions que han anat sortint a la classe.

BRONCO TRONCO PERFORMANCE

9 gener 2019.

Tornada de vacances amb feedback dels Misiondivina als vídeos que els vam enviar la darrera sessió;

Els Misiondivina ens havien proposat enviar-lis uns vídeos que havíem de gravar als nostres mòbils on responguèssim a les seguents preguntes:

* Com t’has imaginat la presentació final?

* Quina part de l’obra t’ha agradat més fer?

* Què és el que mai havies fet?

* Com ha reaccionat el públic?

* Com heu aconseguit fer una cosa tan contundent junts essent tots tan diferents?

* I la part de la gallina què volia dir?

Nosaltres els vam respondre mitjançant els vídeos que vam gravar als nostres mòbils…, i el feedback  dels Misiondivina ha vingut en forma de performance. Han triat uns objectes, unes cadires, una tarima, uns auriculars, una posició corporal, una distància, un to de veu, una mirada, un discurs … i ens han deixat anar el seu missatge que consistía en repetir amb auriculars mitjançant  la tècnica  del verbatin les respostes que nosaltres els havíem fet. Ha estat  l´efecte mirall, ens hem vist a nosaltres mateixos en la veu d´un altre. Ens hem escoltat  “a distància”.., i a partir d´aquí ens han fet una petita i valuosa reflexió entorn al valor de cuidar les nostres produccions, el que fem, i la importància de posar en valor el que ens importa.

A partir d´aquí ha començat l´acció. QUÈ ÉS UNA PERFORMANCE?. No hem obtingut resposta.., simplement hem començat a fer  a partir d´unes pautes:

1- Treball individual

2- Entrar i sortir de l’aula: Cal pensar com

3- Entre l’entrada i la sortida es succeeix la performance, que ha de constar d’algun o tots aquests elements:

a) Acció

b) Moviment

c) So (veu, paraula, text, música produïda per ells o existent…)

4- Emprar un objecte

5- Partitura

Massa accions, massa intencions, massa elements i  significats que no som capaços de traslladar en aquet blog…, Però com a grup estem satisfets, creiem que hem estat a l´alçada.

 

 

TROBADA AMB LA DANIELA ORTIZ i L´ABC RACISTA 17 desembre

El PRIVILEGIO de los euroblancos es no ser detenidos por la POLICIA por no tener PAPELES , PASAPORTE ó PERMISO de residencia.
Por la PRESIÓN de los POLITICOS que no aceptan PERSONAS de otros PAISES y por esta razón PLANIFICAN manifestaciones para poder PERMANECER en el PAÍS.

Avui dilluns hem sortit al MACBA per trobar-nos amb l´artista Daniela Ortiz, hem fet un taller amb molt interessant a partir del posicionament que té els nostre cosos dintre del sistema legislatiu actual. Qui te papers, qui no, qui te familiars amb problemes de papers, qui s´ha sentit rebutjar pel seu color de pell, qui menyspreat pel seu lloc de procedència. … etc..Hem fet una línia i hem pres posició envers aquesta línia a partir de les preguntes que ens feia la Daniela, ha estat una bona manera de prendre consciència de en quín lloc ens trobem nosaltres així com del lloc que ocupen altres companyes i companys.

A partir d´aquí hem treballat a partir del seu projecte ABC de l´Europa racista.  https://pensarecartoneras.wordpress.com/2018/02/27/abc-de-la-europa-racista-daniela-ortiz-pdf/

El taller ha consistit en activar una sèrie de vocabulari desconegut per nosaltres com;  decolonial, tanatopolítica, deportació, empoderament… i  hem construït imatges i frases a la manera del llibre publicat per la Daniela .