Descobrim el Rap!!!

Avui la Magda ha convidat al cantant rapero David Menéndez “Boyé” per apropar-nos aquesta forma d’expressió. A una sessió anterior ja en vàrem parlar una mica del Rap, vam escoltar una cançó molt famosa d’ell sobre un nen immigrant trobat mort a una platja i vam veure el documental de l’adolescent afgana “Sonita” que canta rap .

Nosaltres havíem de fer 4 frases que rimessin una mica ni que fos, per a la sessió d’avui sobre un tema que ens preocupés. Uns quants les fem, però no tots som capaços de compartir-les, ens fa molta vergonya!

La paraula que descriu l’experiència amb en David és: Fantàstica!!!

Abans de començar ens demana respecte, perquè: “Respeto, porque sacamos algo de nuestra alma” ”Nos interesa tu historia, porque es única”

D’una manera o una altra ens va ajudant a participar i a compartir amb el grup. Potser cantant el nostre rap, acompanyant el rap d’un company, fent un acompanyament vocal, representant el text del rap… Una companya comparteix un text molt íntim i dur per a ella i fins i tot plora. Ens adonem del que suposa per a ella i es respecta amb un gran silenci.

Alguns dels textos que han preparat:

“No todas las personas tienen los gustos iguales,
Tienes que expresar tus propias personalidades.
Haz lo que te gusta y no hagas caso a los demás
Sigue hacia delante nunca hacia atrás”


“Hey oh”, jo vull reivindicar una cosa molt simple
i es que si fas vaga no et quedis a casa.
Per quedar-te a casa en dia de vaga,
Per quedar-te al sofà mirant l’instagram.

Jo no ho puc suportar.
Agafa el llibre i fica’t a estudiar”

Mystery Magnet al Lliure de Gràcia

El Teatre Lliure  ens va convidar a veure l’obra de Miet Warlop / Irene Wool VZW & CAMPO Mystery Magnet el dissabte 26 d’octubre.

Un espectacle màgic en transformació contínua en el qual res no és el que sembla. Un univers inspirat en els còmics i en la pintura d’acció, en què es desenvolupa una batalla de materials, de formes i de colors.

En la foscor de l’escena, un home s’alça de la butaca i, davant dels seus ulls, comença una processó d’imatges, d’éssers peluts, animals inflables, globus, dards gravitacionals, cotxes teledirigits, dones-euga, un cor de maniquins… Figures aparentment inconnexes que reclamen el seu espai com a criatures teatrals. Com en una festa delirant d’éssers estrafolaris, l’escenari acaba convertit en un quadre animat, en una pintura viva i en tres dimensions, que pateix cops, ruptures i atemptats, en un ritual divertit que parodia o homenatja, en un caos perfectament coreografiat, els camins abruptes de l’art.

 Mystery Magnet dibuixa un món encantat en el qual l’humor neix de la tristesa i de la màgia, de les coses prosaiques. Un univers inspirat en la pintura d’acció per tal de desenvolupar una batalla interminable de materials, formes i colors. El resultat és un seguit d’escenes que s’entrellacen sense lògica aparent provant de sorprendre l’observador i de portar-lo, amb els actors, fins al límit de l’imaginable.  

Dos dels comentaris que vam fer al sortir van ser:

¡es lo más raro que he visto en mi vida!

No he entès res, però m’he rigut molt!

Està clar que no et deixa indiferent.

VISITEM EL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

A punt de conèixer el Teatre Lliure de Montjuïc

El Teatre Lliure de Gràcia creixia i el 2001 obrí una nova seu a la muntanya de Montjuïc, a l’antic Palau de l’Agricultura de l’Exposició de 1929 i cap allà hi anem amb un munt de preguntes per a tots els professionals amb qui parlarem. Hem reflexionat una mica sobre les diferents feines que es fan a un teatre, ens hem adonat que darrere els artistes hi ha molta gent treballant per que l’espectacle es pugui fer.

Els professionals del Lliure comparteixen el seu temps amb nosaltres i responen a totes les preguntes que hem preparat per grups a l’institut.

Amb l’Alicia Gorina visitem els camerinos, les sales d’assaig, la sastreria, la sala de llums, la sala gran… ens sorprèn moltíssim el mecanisme de la sala gran que permet canviar la posició de l’escenari movent els seients en molt poc temps canviant fins i tot l’alçada de la sala.

L’expressivitat de les màscares!

La Magda ens proposa anar a veure ,el 26 d’octubre, l’obra “Mystery Magnet” al Teatre Lliure de Gràcia. Insisteix molt que és una obra trencadora.

Ens proposa per activar-nos fer alguns exercicis:

  • Ens movem per l’espai amb una actitud tònica i seguim les seves indicacions: formar grups de X persones, quan digui 1 seiem, quan digui 2 ens estirem al terra…
  • Caminem en silenci i establim contacte visual amb algun company i a la senyal ens posem per parelles,
  • Hem de reconèixer amb els ulls tancats a la resta de companys tocant-los el rostre.

El treball d’avui és modificar els nostres rostres amb màscares. Ens explica què és el collage i el treball amb màscares i ens mostra molts exemples. És fascinant com canvien les expressions!

Ens repartim per parelles i amb fotografies d’ulls, boques… amb diferents expressions. Nosaltres hem d’escollir les que més s’adaptin a com pensem, a com  ens veuen els altres, i com ens veiem a nosaltres mateixos.

Uns resultats interessants!!

Això comença!

Avui és la primera sessió amb l’artista Magda Puig.

La vam conèixer a classe el primer dia de curs quan va presentar, juntament amb la Violeta del Teatre Lliure, el projecte de Creadors en Residència a tot el grup classe.

Té molta energia i moltes ganes de moure’ns una mica per dins.

Ens presentem dient el nostre nom i el motiu per què hem escollit el projecte de Creadors. Els motius són diversos i, encara que ens ho han explicat, no tenim molt clar en què consisteix això de Creadors en Residència. Entre la Magda i les nostres professores ens fem a la idea i algú ja pateix per la representació de final de curs.

Ens comencem a moure:

Ens proposa un joc de pilla – pilla en el que, per evitar que et toquin, pots abraçar algú. És curiós però ningú abraça a ningú. No es coneixem gaire entre nosaltres i evitem el contacte.

Caminem al ritme d’una música seguint les indicacions de Magda, ens tombem, saltem…

El treball que ens proposa és el següent:

Tenim 4 estacions:

La primera

La segona

Quan canviem d’estació escrivim una pregunta que no tingui resposta i un tema del que ens agradaria parlar, al post-it que hi ha al mig del gimnàs.

La tercera

La quarta

Qui som?

Som un grup de 15 valents i valentes alumnes de segon d’ESO i ens ha cridat l’atenció el següent anunci:

i aquí estem, una mica espantats, disposats a esbrinar si l’anunci era per nosaltres!!!