30 de maig / 26a sessió: recollida dels contenidors i arxiu JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR.

En aquesta darrera sessió vam recollir els contenidors de cada establiment per tal de començar la nova fase del projecte.

En recollir-los, ens vam adonar que molts estaven gairebé plens i també vam constatar que cada vegada hi ha més gent que entén la frase “Jo també treballo per error” i, fins i tot, hem aconseguit algunes imatges pel nostre arxiu documental.

Us deixem algunes de les imatges que han arribat al nostre e-mail treballo.per.error@gmail.com

SESSIÓ 21

En aquesta última sessió vàrem fer proves amb els rètols que aniran als contenidors. Vàrem col·locar diferents enganxines de manera que quedava una tira negra a cada banda del contenidor en els 4 idiomes que hem triat  (català, castellà, àrab i xinès).

Durant la segona hora, la Marta ens va ensenyar uns prototips de mans i un dit de cera que havia fet amb el Nicolas Spinosa www.nicolasspinosa.com  i ens va explicar la idea per a realitzar els objectes/figures  de cera amb els residus de cadascún dels contenidors.

Després ens va explicar que la frase de Baudrillard que haviem triat per al fulletó l´haviem de canviar. El text de Baudrillard (“L´única alternativa al treball no és el temps lliure o el no-treball, és el sacrifici”) utilitzava la paraula “sacrifici” i aquesta paraula podia portar a confusions i modificar radicalment el sentit del que voliem transmetre. Baudrillard la utilitza en un sentit antropològic i ritualista i la vincula  a allò simbòlic però al carrer i en un context com el nostre, es relaciona amb la idea cristiana del sacrifici, quan no amb idees i posicions polítiques conservadores i reaccionàries que demanen “sacrifici” en un sentit totalment oposat al que ho fa Baudrillard. Per aixó hem decidit utilitzar una altra frase.

La nova frase que ens va proposar la Marta és: “JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR”. Després de pensar-la una estona junts, vàrem llegir un fragment de Walden, el llibre de Henry David Thoreau on hi surt aquesta reflexió:

“Els homes treballen per error. La millor part de l´home és molt aviat llaurada a la terra com si fos fem”

Més fotos de la sessió

Júlia Diumenjó

 

 

Dinovena sessió 4/04

En aquesta sessió, la Marta ens va dir que havíem de posar-nos a treballar amb els contenidors i personalitzar-los. Enganxat al contenidor hi haurà el rètol “Contenidor per a la transfiguració poètica de la força de treball” en 4 llengües (català, castellà, àrab i anglès) i el nom del treballador que es comprometrà  a mantenir el contenidor al seu lloc de treball i a omplir-lo amb el residu seleccionat.

Així doncs, ens vam dividir en grups de dos i vàrem proposar difernets dissenys per a les lletres dels rètols que aniran enganxats als contenidors. També vàrem pensar diferents dissenys per al fulletó que acompanyarà els contenidors.  A la part del davant del fulletó hi anirà una frase que estigui relacionada amb el projecte i que sigui prou atractiva (i controvertida) com per a captar l´atenció del client o usuari de l´establiment on estaran disposats els contenidors. Hi ha diverses opcions que encara no s´han decidit:

“JO TAMBÉ SÓC MÀ D’OBRA” 

“AVUI JO NO TREBALLO. DESCANSO I MIRO EL PAISATGE, DEMÀ POTSER HI TORNO. JA VEUREM.”

“L’ÚNICA ALTERNATIVA AL TREBALL NO ÉS EL TEMPS LLIURE O EL NO-TREBALL. ÉS EL SACRIFICI.” -Jean Baudrillard.

Primera sessió amb la Marta

En la primera sessió amb la Marta (4/10/2012), vam redactar un guió basat en 3 punts del que aniria sent el nostre projecte sobre les formes de treball:
1. RECERCA TEÒRICA
2. RECERCA TERRITORIAL –> TREBALL DE CATALOGACIÓ
– oficis i formes de treball
– dins de l’institut:
      • professors
      • alumnes
      • senyores de neteja
      • consergeria
      • personal de menjador
      • secretaria i direcció (auxiliars administratius)
      • manteniment
      • informàtics
      • lampistes
3. OBSERVACIÓ –> observar si aquests treballs produeixen algun tipus de residus.
EXEMPLE: classificació de residus amb un borrissol d’assecadora.

Sessions prèvies

A la primera sessió, vàrem investigar sobre altres instituts participants en el projecte.  Ens vam posar en parelles i vàrem triar un institut, i per tant, un projecte, per explicar més tard davant de la classe.

Un cop vàrem triar el projecte i l’institut, vam buscar informació també sobre l’artista resident, i finalment vam fer una exposició oral davant la classe.

Un cop vam acabar amb les exposicions, també vam buscar informació sobre la nostra artista, la Marta Galán, ja que volíem saber què havia fet durant la seva trajectòria.

Durant la segona sessió prèvia vàrem respondre tres preguntes:

Què és per a tu l’art? En general tots vam coincidir que és una manera d’expressar sentiments, de fer reflexionar el públic, de mostrar-se un mateix i transmetre emocions.

Què saps d’art contemporani? Va començar cap a finals del segle XIX, i coneixíem artistes contemporanis com Picasso, Dalí o Miró. És un art actual, que trenca les barreres del neoclassicisme creant obres surrealistes, i a través del qual cada artista s’expressa a la seva manera.

Digues paraules que relacionis amb l’art: creativitat, imaginació, esforç, sentiments, bellesa…