Aquest es el text que va estructurar l´acció de Les Basses. Utilitzo diverses idees de Jean Baudrillard i de Henry David Thoreau que haviem estat llegint i discutint durant les sessions a l´Institut i que aporten una mirada reveladora i radical a la relació entre treball i vida (o entre treball i mort).
i aquí us deixem algunes imatges de l´acció
GRÀCIES A TOTS PER HAVER-HO FET POSSIBLE!!!
i GRÀCIES ESPECIALMENT AL NICOLÁS SPINOSA, PER ACOMPANYAR-ME AMB TANTA GENEROSITAT, DEDICACIÓ I PROFESSIONALITAT AL FINAL DEL PROCÉS DE CREACIÓ.
gràcies a tos els que vareu ocupar una estona del vostre temps lliure en treballar amb el Nicolàs.
gràcies Enric, Juana, María, Blanca, Cristina, Vicente!!
La teva fotografia formarà part d’un arxiu documental on line que s’inclourà al projecte artístic A MÀ D´OBRA.
L’any 1845 l’escriptor H. D. Thoreau es retira a viure a una cabana als boscos de Walden (EUA) i escriu un llibre homònim (Walden) on reflexiona sobre la condició de l’home i la seva relació amb la natura, la sociabilitat, la vivenda, el treball… A les primeres pàgines, Thoreau escriu: “Els homes treballen per error. La millor part de l’home és molt aviat llaurada a la terra com si fos fem”.
Us convidem a formar part d’un arxiu documental on line on us feu portaveus d’aquesta idea. Treballem per error? Existeix alguna alternativa al treball? És possible organitzar societats entorn de la idea del no-treball? Sense la nostra força de treball s’atura la producció i això suposa també la fi de la desproporció en el benefici. La fi també del consum. Tenim aquesta força: la força de la nostra desaparició. Només aquesta amenaça resulta insuportable al poder.
A MÀ D´OBRA s’articula entorn a dues accions complementàries:
1) Produir la transmigració poètica de la força de treball assalariada en pràctiques artístiques o en objectes d’art. A tal efecte, hem dissenyat uns contenidors que es situaran durant un mes a diferents llocs de treball del barri i on el/la treballador/a dipositarà un residu significatiu generat per la seva activitat laboral. Al final d’aquests procés, els 12 estudiants i els 12 treballadors participaran en la transformació d’aquests residus en objectes artístics.
2) Presentació/exposició al Centre Cívic Les Basses (dilluns 10 de juny a les 20:30h). Títol de l’ acció: Desaparició simbòlica de 12 treballadors i dels objectes que fabriquen.
A MÀ D´OBRA és una intervenció de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla, desenvolupada als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó. Amb els estudiants Adriana Daniela Díaz Araujo, Katherine Antonella Díaz Araujo, Júlia Diumenjó Corominas, Issam Drary Carrera, Estela Franquesa Salas, Carlos Garcia Ariza, Júlia Garcia Vernet, Pol Guarné Ayuso, Jose Carlos Iturralde, Mireia Palà Pinar, Daniela Beatriz Pérez Pereira, Maria Villares Robleda. I les professores Àngels Padilla i Araceli Viñes
Amb la col·laboració de l’artista Nicolas Spinosa i dotze treballadors/es del barri.
La intervenció es realitza en el marc de la 4ª edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.
La residència de Marta Galán a l’Institut Josep Pla és comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu.
VICENTE VERDÚ, taller mecànic Rodi. RESIDU: claus i altres petites peces de ferro que punxen els pneumàtics.
DRA. MONTSERRAT PASARISAS, CAP Turó de la Peira. RESIDU: guants de làtex.
BLANCA QUILES, Tintoreria c/Tajo. RESIDU: borrissol de l´eixugadora.
LÍDIA BOSCH, perfumeria BLAU. RESIDU: tovalloletes i mocadors de paper amb restes de maquillatge.
KHALID AL AMIR, carniceria Al Amir. RESIDU: restes de film transparent del que embolica la carn.
KEILA RODRÍGUEZ, CAP lisboa (Horta). RESIDU: blocs de cartró.
MARÍA GUERRERO, CAP lisboa (Horta). RESIDU: plàstic que embolica les xeringues.
CRISTINA MEDINA, CAP lisboa (Horta). RESIDU: sobrants de les etiquetes (codis de barres) de les analítiques.
JUANA HERRERA, IES Josep Pla (personal docent). RESIDU: pols de guix.
ANNA ANDRÉS, IES Josep Pla (cantina). RESIDU: ?
NÚRIA GIRALT, IES Josep Pla. RESIDU: petits cercles de paper que sobren quan s´arxiven amb anelles diferents documents (consergeria).
NICOLAS SPINOSA, Studio Nicolas Spinosa. RESIDU: ?.
agraïm l´interés mostrat pel Casal 3 Voltes Rebel (Nou Barris), especialment agraïm la col·laboració de la Marina.
també l´interés mostrat pel Josep Garganté (TMB) que, finalment, no ha pogut participar en el projecte.
i la colaboració d´Anna Maria Navarro Baixeres (CAP Turó de la Peira) i Natàlia Peralta (CAP Lisboa) que van intermediar amb l´administració i van implicar els treballadors dels CAPS.
Aquí teniu algunes imatges de la darrera sortida pel barri (10 de maig), on vàrem poder comprovar com s´estava acumulant el residu als contenidors.
El passat divendres 15 de març vàrem fer una sortida pel barri amb l’objectiu de presentar el nostre projecte a treballadors disposats a col·laborar.
Ens vàrem dividir en dos grups: un grup va anar a la zona centre d’Horta i l’altre grup va anar pel passeig de Fabra i Puig en direcció a Virrei Amat.
Prèviament vam preparar el discurs que presentaríem davant els treballadors que trobéssim. El que explicariem seria més o menys això: som uns estudiants de l’Institut Josep Pla que estem treballant en un projecte d’investigació sobre les formes de treball com a part d´un projecte artistic. I és per això que busquem diferents treballadors que vulguin col·laborar amb aquest projecte. Només s´han de comprometre a tenir el contenidor al seu lloc de treball i a deixar-hi allà el residu que prèviament haguem seleccionat . Més endavant, també s’haurien de deixar fer una foto de les mans mentre treballen i una foto del clatell (que relacionem amb una reflexió que fa John Berger al llibre “Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos”). Els vam explicar també que el contenidor es deia “contenidor per a la transfiguració poètica de la força de treball”. Finalment, els demanàvem un nom i un telèfon de contacte.
El primer grup va començar pel CAP d’Horta i va proposar el projecte a les coordinadores del CAP. Allà ens van dir que era un projecte molt interessant, que els agradava força, però ens van explicar que elles no podien decidir, que havíem de demanar permís a l´Administració per escrit. Ens van donar una targeta amb el correu electrònic per tal que poguessim contactar amb l´Administració i enviar el projecte i vam anar cap al segon establiment, que va ser un supermercat Dia.
Allà vam haver de preguntar per l’encarregada, que ens va dir que no depenia d’ella, sinó que haviem de parlar amb la inspectora i que ella s´encarregaria de contactar amb els directius i els responsables de l´empresa, que són els que podien prendre aquesta mena de decisions. Vàrem continuar buscant establiments i vàrem decidir, de moment, no seguir preguntant en establiments que formessin part d´una cadena, una franquícia o una multinacional, doncs aquests tipus d´establiments estan regits per unes estructures molt piramidals i de difícil accés.
El següent establiment on vam anar va ser una carnisseria islàmica, on també hi van estar interessats i van decidir participar. A la Marta li va semblar important que es volguessin implicar, doncs és una manera d´acostar el projecte al barri i als seus habitants, independentment de la procedència social o geogràfica.
Després vam anar a la perfumeria BLAU del carrer Tajo i també ens van dir que estàven interessades i que no hi havia cap problema en participar en el projecte.
L’establiment posterior va ser una tintoreria que pertanyia a una dona autònoma. Ella també va acceptar participar en el projecte.
Finalment, vam decidir preguntar al Pans & Company, on vam parlar amb l’encarregat, i ens va explicar que podien tenir el contenidor durant un temps, però que l’haurien de treure si tinguessin una inspecció de sanitat.
Tots els establiments, menys el Dia, ens van dir que participarien en el projecte, i en general va ser una sortida molt satisfactòria.
Júlia Diumenjó.
El segon grup va decidir començar per una bugaderia on la senyora que ens va atendre ens va dir que els residus que ens interessaven els tenien només a la fàbrica.
Posteriorment vam anar al Rodi, un establiment que ja havíem visitat, i li vam tornar a parlar del projecte. Després vam fer-li unes fotografies de les mans i el clatell. Per últim, li vam ensenyar el contenidor on haurà de guardar els residus. El següent establiment on vam anar a parar va ser la Balear, però molt breument, perquè ens van rebutjar sense haver-nos atès.
L’Araceli ens va portar fins la perruqueria on ella va habitualment i vam parlar amb l’encarregat, però no ens va poder atendre perquè estava molt ocupat (encara que ens va confirmar que sí volia participar en el projecte). Després vam anar a la perfumeria BLAU, on ens van dir que estàven interessades i que no hi havia cap problema en participar en el projecte. L’establiment posterior va ser una òptica. Allà ens van dir que havíem de parlar amb l’encarregada que havíem entrevistat a la nostra primera sortida del mes d’octubre.
Finalment vam anar al CAP Turó de la Peira on vam parlar amb la directora i ens va explicar que dins el CAP hi ha diversos sectors (administració, sanitaris, neteja,…) i vam decidir que tornaríem a parlar amb ella per saber quins treballadors estàven interessats en el projecte.
El dia 21 de febrer vam dur a terme la tretzena sessió. El primers quinze minuts tots el alumnes vam exposar el model de contenidor que ens semblava més adequat per guardar els residus. El motiu d’aquest debat va ser perquè considerem que tots els contenidors haurien de ser iguals a tots els llocs de treball on es facin servir. La forma definitiva va ser la següent:
Un contenidor cúbic de aproximàdament 22,5 cms amb transparència total. Després d’aquest llarg debat vam decidir que la tapa hauria de portar un forat per introduir els residus que fos en forma de cercle.
Després, a la segona hora, la Marta Galán ens va llegir uns textos de Berger.
Aquests textos expliquen la petita història de 5 treballadors turcs sindicats que estan perseguits pel govern. Berger comenta que, en una fotografia d´aquests 5 treballadors, els podem identificar com a tals, com a treballadors, per les robes que porten i el context on està feta la fotografia, però Berger comenta que, encara que es vestissin d´una altra manera o encara que esttiguessin nus, se’ls reconeixeria com a treballadors per com estava recolzat el seu cap sobre les espatlles.”Semblava que als 15 anys el haguessin condemnat a tallar-los el cap i ells s’hi haguessin oposat”, deia el text. La tensió que aquesta resistència ha generat entre el cap i les espatlles és el que els fa inconfusibles. Amb la Marta vam comentar aquest text donant les nostres opinions. Després vàrem parlar de quina és actualment la relació del treballador amb el capital. La Marta ens va parlar del concepte “capitalisme cognitiu”, on al treballador ja no solament se li demana la seva força de treball (física, corporal, mecànica) sinó que se´l demana una implicació molt més general: el treball ocupa tots els aspectes de la vida. Al sistema no només li cal la teva força de treball (les mans, el braç, el cos) sinó que demana la teva implicació emocional, intelectual, linguística, etc… La alienació és encara més gran.
Finalment, la Marta ens va donar una llibreta vermella perquè la omplíssim amb les ofertes de feina de la província de Bacelona on ens poguessin acceptar (per a les que, actualment, podriem ser “aptes”). O les que, en un futur, podien interessar-nos i per què. O les feines que mai no voldriem ocupar. O les que voldriem assolir. Cada oferta de feina seleccionada ha d´anar acompanyada d´un petit comentari.
Aqui teniu un Power Point amb el text del John Berger que vàrem comentar:
Marta nos ha hecho una serie de preguntas para que podamos imaginar cómo será el contenedor.
Tenemos que pensar en el tipo de residuo pero también debemos tener en cuenta la ubicación del contenedor, pues el trabajador debe poder colocar el residuo con facilidad.
Hemos escrito y dibujado nuestras ideas sobre cómo nos imaginamos estos contenedores.
Marta nos ha preguntado cuál nos parecía que era la diferencia entre una obra de teatro y un concierto de rock. Si nos gustaba más una cosa o la otra. Con qué conectábamos más. También nos ha preguntado si alguna vez habíamos ido al teatro y qué obra habíamos ido a ver. La mayoría ha coincidido en señalar que prefiere la música y que ha visto en teatro sólo algún musical o alguna obra clásica. Marta nos ha explicado que en el teatro también hubo una “crisis de representación” que, a partir del siglo XX y seguramente coincidiendo con el advenimiento del cine, puso en cuestión las formas de representación realista fundamentadas en la narración de historias y en el concepto de verosimilitud e imitación de la realidad (del mismo modo que en el arte, con la aparición de la fotografía, aparecieron las vanguardias). Pero, así como en el arte, esta “crisis de representación” modificó la manera de entender el arte desde la institución, la “institución teatro” aún no había asimilado esta “crisis de representación” y, a día de hoy, dificulta la producción de propuestas de creadores escénicos que trabajan bajo parámetros no-realistas.
Marta nos habló de algunos artistas que proponían nuevos lenguajes escénicos y nos pasó algunos fragmentos en vídeo, por ejemplo, fragmentos de la actriz y performer Nuria Lloansí que ha trabajado con Marta y con otros autores/directores de teatro contemporáneo.
El passat 25 d’octubre els alumnes de l’IES Josep Pla, participants del projecte “En residencia”, vam tenir el primer contacte amb treballadors.
Ens vam separar en tres grups de tres, quatre i cinc alumnes i, després de distribuir-nos les zones més properes a l’institut, vam sortir al carrer per començar l’activitat. L’objectiu d’aquesta era poder observar diferents formes de treball i conèixer el seu funcionament. Per fer-ho, vam entrar a diferents locals: botigues de roba interior, mecànics, perfumeries, bugaderies, forns de pa, etc. Els nostres objectius eren fer un qüestionari a un treballador o treballadora de cada local, aconseguir un residu que produís al treballar i, finalment, una fotografia de les seves mans.
Encara que no sempre vam aconseguir assolir tots els objectius, quasi tothom va ser educat amb nosaltres. Ens van respondre preguntes sobre el salari, cosa que em va sorprendre. Ens van donar residus que produïen, tot i que l’oli del mecànic era del 2006. I a excepció d’un lloc, també vam poder fer les fotos de les mans que volíem.
En general va ser una bona experiència.
Aquí podem veure l’àlbum de les fotos de les mans dels treballadors, acconseguides a la sortida.
