El dia 3 d’octubre del 2018 els alumnes d’En Residència vam anar a l’exposició de l’Àlex Palacín i la Mònica Planes anomenada Jugar com una fruita no és jugar, a la fundació Arranz-Bravo. Un cop allà, vam esmorzar i les nostres dues professores, l’Alícia i la Sandra, ens van repartir un article on s’explicava l’exposició i el significat d’aquesta. Tot seguit, ens van presentar a l’Albert Mercadé que és un dels responsables de la fundació. Ell ens va explicar el funcionament d’aquesta petita institució situada a l’Hospitalet del Llobregat, concretament a l’Antic Molí que antigament eren uns magatzems de la fàbrica tèxtil Tecla Sala. Una cosa molt interessant que ens va comentar mentre estàvem fora, va ser que actualment com que a Barcelona els tallers d’artistes són molt cars aquests van al Llobregat per trobar preus més assequibles. D’aquesta forma, l’Hospitalet s’està convertint en un espai ple d’artistes joves i emergents.
Mentre ell ens explicava això, ens vam fixar en les obres del nostre voltant. Ens va dir que l’autor d’aquestes és el que li dóna nom a la fundació: Eduard Arranz-Bravo.
Un cop a dins, ens va deixar observar i interactuar amb les obres de la Mònica i l’Àlex. També hi havien quadres de l’Eduard.
Un cop vam acabar de visitar el lloc, vam formular-nos individualment varies preguntes sobre cada obra (que li farem el dimecres següent a la Mònica).
Vam tornar cap a l’escola en metro i cadascú va marxar cap a casa seva amb diferents idees sobre el que havíem vist hores abans.
A nosaltres dues al principi ens va costar bastant entendre el concepte de “Jugar com una fruita no és jugar” ja que veníem amb una idea preconcebuda. A l’arribar amb aquestes idees al cap, no ens vam deixar portar pels primers sentiments i/o idees que et passen per la ment quan veus una obra d’art. En el moment en el que ens vam adonar d’això, vam intentar deixar-nos anar. Finalment, vam arribar a varies conclusions; la primera d’elles és que has d’anar a una exposició sense idees inicials ja que això et pot limitar moltíssim. D’altra banda, el títol fa referència a que hem de posar-li moviment a la fruita com si fos el nostre cos, és a dir, humanitzar-la. Per tant, la fruita no juga, és el visitant de l’exposició qui ho fa.
Cristina Ortiz (4tA) i Emma Alfonso (4tC)