Mes: desembre de 2018

El passat dimecres 28 de novembre van anar d’excursió al Museu del Disseny a veure una exposició. Ens vam endinsar en la primera planta de la grapadora. Allà vam veure objectes de l’època dels anys 711 i 1492 aproximadament de les zones de Mallorca i de la península Ibèrica. Els objectes els podríem dividir en dos tipus: els que tenien una mena de capa de vernís (vidriats) i els que eren només de ceràmica. Ens vam centrar en un càntir que vam veure a la primera vitrina. Aquest va crea una mena de debat que ens va fer pensar molt. Alguns ens imaginàvem que tenia forma de camell, altres de porc. També vam estar discutint sobre la funció que podia tenir: alguns vam pensar que podria tenir la funció de porró, altres d’emmagatzematge. En general aquest objecte va causar certa polèmica entre nosaltres perquè cadascú hi veia una cosa diferent.

Més tard, vam passejar pel museu amb la finalitat de trobar algun objecte que ens recordés a algun altre, amb el que hi trobéssim algun tipus de relació. Vam veure diferents objectes i alguns d’ells ens van causar certa curiositat, com per exemple el bressol o l’obra de Miró.

Aina Aragonés.

Al començament de la classe, quan la Mònica va explicar el que faríem, l’activitat em va semblar infantil i creia que la sessió seria avorrida. Però la causa d’aquesta opinió precipitada va ser no entendre bé en què consistia. A mesura que passava el temps vaig començar a animar-me a participar.
Trobar una relació entre les intervencions i els objectes va ser complicat al principi. Després ho vaig veure més clar. La Mònica, al compartir les meves idees amb ella, em va senyalar una reflexió que em va fer. Hi havia dues fotografies de dos càntirs (el camell i la sirena), i vaig relacionar involuntàriament la intervenció de la llum (reflexe) amb el càntir de la sirena. Penso que és curiós com he relacionat la sirena (el moviment del mateix objecte) amb el reflex que fa la llum (també l’acció es transmet pel mateix objecte), però no el camell perquè l’acció està més relacionada amb la persona i l’objecte.

Melisa Cochior.

  

Aquesta sessió va ser personalment una de les millors que hem fet fins ara. Ja que el fet de posar tots en comú el que pensàvem i de relacionar entre les diferents obres que havíem vist al llarg del trimestre va ser una activitat interessant i entretinguda.
Finalment, la meva opinió sobre com va quedar el mural és que des del meu punt de vista s’entén tot correctament
Crec que vaig aportar molt i que la meva participació en l’aula va ser la indicada.

Cristina Ortiz.

 

 

El dimecres 28 de novembre de 2018 van decidir anar al museu de disseny per petició de la Mònica, volia ensenyar-nos uns objectes o peces que estan exposats al museu, perquè tenen múltiple finalitat i ella creu que podria ajudar-nos a fer les nostres pròpies obres per transmetre o donar-li més d’una finalitat.
Durant l’exposició que va ser guiada per tres noies que ens parlaven i explicaven coses sobre el que veien, la Mònica intentava que veiéssim els significats que ella deia.
L’exposició em va agradar molt però almenys per a mi algunes coses que deia i veia no en tenen molt sentit i hi ha altres que si tenen mostrant el que volen dir.

Elias Nuñez

 

El 28 de novembre vam anar al museu del disseny a fer una visita. Quan vam entrar a l’exposició vam arribar a un aparador on s’hi podia veure una peça de ceràmica en forma de camell, vam començar a fer un debat de més de tres quarts d’hora sobre la utilitat d’aquesta. Finalment vam arribar a la conclusió que aquesta peça potser no servia tant per transportar aigua sinó que potser servia més per decorar la llar. Quan vam acabar el debat vam haver de fer una volta a l’exposició i més endavant posar l’objecte en qüestió en comú i parlar-ne amb els companys. Més tard vam anar a veure una obra de Picasso, ja que alguns de nosaltres veiem coses diferents en el mateix quadre.

Martí Sort

 

La meva impressió quan vam anar al Museu del Disseny, va ser molt bona. Crec que tots els objectes del museu i concretament els de la sala on vam estar, són molt interessants.

Crec que mai havia estat en un museu on analitzéssim durant tant de temps i tan profundament els objectes. Al principi vaig pensar que aniríem passejant per tots els espais mirants per sobre el que hi havia (com una visita convencional) i després marxaríem a casa. La meva percepció de la manera de mirar els objectes va canviar bastant. Vam parlar sobre els usos que tenien, i les semblances amb altres.

Claudia Pita

 

La meva intervenció consisteix en quatre objectes mòbils i plàstics, uns enganxats al sostre i els altres a l’escala d’incendis. Els quatre objectes que estan fets de porexpan són: una sabata, un barret, una cantimplora i un subratllador d’un color cadascun. Aquesta intervenció va lligada a un exercici que vam fer sobre el nostre espai preferit a l’institut. Jo vaig triar la segona planta de l’escala d’incendis perquè és l’espai o les meves amigues i jo estem durant l’hora del pati. Per tant el que vaig fer va ser atribuir un objecte i color a cada una i a partir d’això, desenvolupar les idees i objectes que posaria.

Mitja setmana després, a causa de pluges, els plàstics estan mig desenganxats però segueixen aguantant. En canvi, els objectes que vaig penjar del sostre han desaparegut. Només queda un.

Emma Alfonso

La meva intervenció a l’institut tractava d’enganxar senyals amb un símbol determinat a la porta dels lavabos de l’edifici antic. El símbol que vaig escollir va ser el de la transexualitat, ja que crec que el petit col·lectiu de l’institut necessita espais on estiguin inclosos.

Vaig pensar que la porta dels lavabos seria un bon lloc per fer la meva intervenció perquè hi han els típics senyals on hi surt una dona i un home.

Una setmana després, vaig començar a enganxar més senyals per tot l’institut, però no només a una porta de l’edifici antic sinó que a totes les portes que hi han.

Cristina Ortiz

Nosaltres hem decidit fer unes fletxes per indicar un lloc en el que mai abans havíem prestat atenció: les reixes de la part de davant de les escales vermelles ( al costat de l’aula de música). També hem posat una frase que ens motiva a fer-nos preguntes. A part d’això, també hem creat diferents posters amb frases motivadores amb la finalitat d’animar-nos quan venim a l’institut, entrant per la porta de la classe.

Aina Aragonès i Claudia Pita

Aquesta intervenció l’hem realitzat pensant en com podríem modificar la llum natural, mitjançant l’ús de materials que tenim a mà, com paper i tisores, entre d’ altres coses.

També vam tenir en compte el sol i el tamany de les finestres, lletres i posicions d’aquestes, perquè tingui major efecte; quan el sol està en la posició correcte per reflexar la llum natural en el sòl o la paret creant l’efecte buscat.  

Vam escollir aquestes paraules perquè tenen una relació directa amb el tema. 

Elias Nuñez i Melisa Cochior

 

Nosaltres vam decidir fer una intervenció a les papereres de l’institut. Varem col.locar unes petites cistelles de bàsquet a la part superior d’aquestes per tal que la gent intentés cistellar les seves deixalles i que acabés sent un joc, per tal de que fos entretingut netejar. Varem col.locar a una a una brossa del pati, la qual va desaparèixer en les primeres 24 hores. La següent estava ubicada davant de l’aula 23… va ser trencada. L’última en ser desapareguda va ser una al tercer pis de l’edifici de Provença, també va desaparèixer.

Martí Sort i Xènia Gatius

 

En aquesta activitat nosaltres vam decidir escriure frases motivadores als miralls dels lavabos. Volíem fer-ho en tots els miralls de l’institut, però només hi ha als lavabos de noies així que només ho hem pogut fer en dos.

La intenció d’aquesta activitat és que quan la gent es miri al mirall es sentin millor amb ells mateixos, ja que poden tenir un mal dia i aquests detalls sempre van bé.

–¡Tómate un momento para apreciar lo increíble que eres!

–¡Encontraras la felicidad cuando dejes de compararte con los demás!

En aquesta activitat hem tingut un problema, les senyores de la neteja contínuament ens esborraven el que escrivíem al mirall, encara que li vam fer arribar una nota demanant que no ho esborressin.

Vlada Gutuleac i Mar Olmedillas