SABATES

El dimecres 27 de gener, l’artista, Eulàlia, ens va deixar una tasca a tot l’alumnat, per fer a classe.

En aquesta activitat ens va dir d’escollir una sabata de moltes imatges que hi havia en un enllaç del drive. Totes eren de diferents èpoques, des de prehistòriques fins a futuristes.

Després havíem de imprimir-la, retallar-la, i enganxar-la, o dibuixar-la en un full, on poder afegir amb dibuix, retoladors o la tècnica que volguéssim , altres elements a part del calçat:

Un terra: Podria ser un terra regular o irregular, fangós o sec, amb rajoles o sense, amb una catifa, unes pedres, un terra de vidre, pla o en pendent, unes escales… Però, l’única condició era que la sabata no podia tocar el terra. Havíem d’imaginar un objecte, un obstacle, una cosa, algú… el que fos que separés la sabata del terra. I que la fes aguantar-se amb equilibri, o més aviat en desequilibri.

Aquí teniu algunes de les nostres produccions:


….un terra com aigua, amb una sabata amb una plataforma molt rara, vermella, a sobre d’un cacauet que es trencava…
Yasmine Bensalem

Júlia Aragón
… aquest treball requereix molta imaginació i creativitat.
Biel Navarra

… un terra negre com una carretera, amb un toll d’aigua, una bota, amb una plataforma de punxes, i a sota hi ha una rata morta, que aquell home sense adonar-se va trepitjar.
Amarena Badrossian

Aquesta és una sabata elegant i glamourosa i contrasta amb el voltant, ja que es mostra en un jardí fent equilibri damunt d’una corda.
Mireia Carvajal

María Civit

Aquesta foto que es mostra a dreta 
es veu que el peu està en equilibri 
damunt d’un patinet per què no es 
caigui i també es veu que hi ha capes 
de terra per sota sostenint el patí.
Maklouf Chaibi

A mi personalment, l’activitat em va semblar molt interessant, i em va agradar bastant perquè a partir d’una foto vaig poder crear una obra que s’assembla més al meu estil. 
A part d’això, la feina podia anar més enllà. Jo vaig dibuixar també una història a partir de la sabata. Vaig fer el peu d’una persona, amb un mitjó d’aquells llargs d’encaix que ara només porten les àvies, però que en l’antiguitat eren imprescindibles en una dona. Després del mitjó vaig dibuixar un vestit i un tamboret per assentar-hi a la noia. Per fer el dibuix em vaig inspirar en “Los piratas del Caribe”, perquè la protagonista és una noia rica i va vestida d’una manera bastant semblant a la que he dibuixat jo. En acabat, per fer l’obstacle, vaig dibuixar un camp de força i un terre de ciment amb terra a sota.
Martina Medina
Clàudia Enjuanes
Noa Hermel
El meu dibuix té aquestes pilotes enganxades perquè a la sola hi havia uns pinxos, llavors vaig decidir ficar unes pilotes, amb un terra verd com si d’un camp de tenis.
María Igón
Èrica Parès
Jafet Sabillon
Wanling Zhu
Romina Desante

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *