Avui hem vist un documental sobre Esparta que ensenyava com preparaven als nens des dels 7 anys com a guerrers, per  parlar sobre la guerra a antiguitat. Desprès hem vist una presentació sobre la guerra de actualitat per comparar-les.

I hem començat un debat sobre la guerra: com ho passaven la gent al mig de la guerra, perquè els fotògrafs es fiquen a fer fotos al mig d’allà…

Hem comentat perquè els fotògrafs feien fotos per comunicar què passa als països.

Exemple: un nen s’ està morint i el seu pare l’ està abraçant i li fan fotos, nosaltres diem perquè no ploren o alguna cosa similar en contra de fer fotos i passar-les per xarxes socials.

Tampoc sabem per quin motiu son bombardejats paisos que no han fet res, que són pobres… Nosaltres pensem que els fotògrafs ho haurien de denunciar. La gent des fa molts anys a les fotografies es veu com pateixen molt pels seus fills o familiars.

La gent que està a Síria fuig d’ aquest país a altres i els estan envoltat de reixes o de cables elèctrics, els pares i les mares estan preocupats pels seus fills, és a dir, pateixen molt per a la família.

Una obra coneguda de Picasso, el Guernica, una denuncia de la guerra, concretament el bombardeig alemany sobre la població civil de Guernica. L’ hem interpretat i sembla que quan  la Guerra del Golf , hi havia una reproducció al passadís de la ONU, i el van retirar, perquè influïa sobre perquè els representants en els seus debats. També hem vist una altre obra de Picasso que és La Guerra de Corea, un afusellament contra unes persones embarassades, nens  i els seus homes…