SAMPLING entre ARTISTES
REFLEXIÓ PERSONAL d’una ALUMNA:
La majoria dels artistes d’avui en dia, i de fa ja uns quants anys, utilitzen el sampling al fer les seves cançons. Aquesta tècnica s’utilitza des de fa molt de temps, ja què al crear coses ens inspirem en el que ens agrada, i ja sigui voluntàriament o involuntàriament, i això és normal, perquè ara ja és molt difícil crear alguna cosa que encara no existeixi. Al descobrir que tots els artistes utilitzen aquest mètode em vaig sentir una mica devastada, perquè pensava que el seu contingut era totalment original, però només va ser al primer moment; després, al reflexionar sobre el que és i perquè s’utilitza, ho vaig assimilar i em va semblar bé, fins i tot em va agradar, ja que els artistes s’inspiren en el que els agrada, i això em dona més coneixement sobre com són i el que fan. El sampling no és just, perquè els artistes més famosos s’aprofiten d’altres que poden tenir més talent o menys, però els hi agafen algun ritme o melodia. Es podria fer que fos una mica més just posant el nom de l’artista en el que s’han inspirat, i així els dos sortirien guanyant. Com ja he dit abans, crec que els artistes utilitzen aquesta tècnica perquè ara per ara és molt difícil fer una creació cent per cent teva, i perquè si els hi agrada alguna successió d’acords, o la manera en la que s’ha pintat un quadre, és normal que s’hi vulguin inspirar. A la conferència que vam veure al final, l’home havia creat un nou audio a partir d’altres conferències TED que havia vist a casa seva. Anava apuntat las frases que li agradaven o que li feien sentir alguna cosa especial i després, amb una base les ajuntava totes fent una cançó.