Amb la tranquil·litat d’haver fet ja la representació final, hem fet una última sessió per tancar el projecte fent una revisió de totes les activitats que hem fet durant el curs. Les hem posat a terra ordenades i hem pogut veure el sentit estructurat d’un treball que sens dubte transcendeix lo escènic ja que l’objectiu mai va ser fer una gran representació sino fer un treball personal amb la voluntat de generar consciència i debat sobre el cos i les emocions dels alumnes. Hem repetit l’activitat que vam fer a la primera sessió del projecte per comprovar si els alumnes havien experimentat diferències en la percepció de les seves fortaleses i debilitats del seu cos. Hem tornat a fer el dibuix i de nou l’han exposat a la resta del grup. Finalment els alumnes han estat parlant sobre com han viscut el projecte, les coses que no els havien agradat i les que sí. Igualment el Jorge també ha exposat com s’havia sentit i ha agrait a les alumnes la bona disposició mostrada durant gran part del procés. Un final amb consciència i prespectiva de procés per marxar de vacances amb la sensació d’haver fet un treball útil i productiu.
Preparació i explicació de l’acte final
Les últimes 4 sessions les hem dedicat a preparar l’acte final. Fins el dia de l’actuació que vam dedicar gairebé tot el matí a acabar d’assajar les diferents parts de l’acte. Vam començar el dia alliberant energia i posant el cos a to a través de diferents moviments i desplaçaments en l’espai.
A continuació vam anar centrant-nos al detall de cada part començant per la primera acció que era dir a la gent que ens seguís cap a fora sense utilitzar paraules, només gestos. La segona escena eren els guixos, tractava de que ens posavem en parellas i haviem de dibuixar amb guixos la silueta de la nostra parella.
Tot seguit, marxavem tot el grup junt dient el poema de pizarnik en veu alta mentre caminavem, al principi ho dèiem amb un to de veu normal i a mesura que avançavem pujavem el to de veu.
Quan acabàvem de dir el poema anàvem corrents cap a un petit carrer on havíem deixat prèviament uns cartells petits on hi havíem escrit totes aquelles coses que ens importaven, ja fos perquè ens fan por o per que ens fan feliços. Això avarca problemàtiques socials, estats d’ànims personals, il·lusions, temors etc… Ens posàvem en pinya i els de darrere anaven travessant cap endavant mostrant tots els cartells. La resta del públic s’apilonava d’avant nostre per poder veure l’escena.
A continuació deixàvem els cartells petits a terra i agafàvem uns més grans, ens posàvem en fila, i començàvem a contar fins a deu i caminàvem cap endavant, després ens posàvem a la paret com si ens fessin una foto.
Continuàvem cap un altre carreró on deixàvem els cartells i al terra hi havien unes gomes que ens havíem de posar a la cintura amb un altre company, deixàvem el nostre pes enrere i ens movíem deixat el nostre pes.
Per últim anàvem cap a un planxé on hi havien unes cadires, el primer que fèiem era distribuir al públic pel voltant el planxé, després ens asseiem cadascú a una cadira i observàvem a la gent, seguidament ens aixecàvem i improvisàrem amb alguns elements que havíem practicat prèviament a classe, finalment ens reuníem tots fora del planxé i marxàvem a dins.
En aquest post les imatges que hi ha corresponen a l’assaig.