Antoni Tàpies

La següent fase  es estudiar  Tàpies i la seva obra. Fem l’ estudi de Tàpies ja que té en comú amb el nostre projecte el seu treball al mur i nosaltres estem treballant sobre l’emprenta deixada a les parets del refugi 307 durant el procés de la seva construcció i amb les marques que van deixar els bombar dejos a la façana de l’església de Sant Felip Neri de Barcelona.

El grup d’alumnes han mirat amb Fernando Prats un vídeo sobre l’autor, en el qual van poder conèixer l’artista que donava les seves opinions sobre l’art en general i la seva obra en particular. La seva forma de treballar la van poder veure en el seu estudi, així com el format de les seves obres i la dificultat per traslladar-les.

Per aprofundir en l’estudi de Tàpies visitarem l’exposició que hi ha  a la Fundació i  posteriorment cadascun dels alumnes farà un petit estudi d’una  obra que haurà escollit segons el seu criteri.

La programació detallada d’aquesta exposició la posem a continuació. Abans d’anar-hi en comentarem  els continguts  tots plegats a classe.

 

Exposició temporal a la fundació Antoni Tàpies

1 març 2013 – 9 juny 2013  Contra Tàpies


Contra Tàpies és una proposta que s’articula al voltant de tres interrogants formulats des de la més immediata frontalitat

a) quines van ser les tensions, i quins els vincles, que l’obra de Tàpies va mantenir amb els successius relats artístics on aquesta va anar inscrivint- se?

b) quines formes de diàleg i d’exhortació crítica podrien establir alguns artistes enquadrats en un temps diferent del de Tàpies, els quals posseeixen, a més, uns paradigmes estètics radicalment diferents?

c) en algun moment Tàpies va pensar, com Borges, que tota la literatura èpica sobre “allò tapià” estava parlant d’ algú altre i no pas d’ell?

 

a)  Si el primer interrogant  sembla obligar-nos a recapitular sobre el camí traçat per Tàpies

b)   La segona qüestió ens convida a reflexionar sobre el present d’aquest, sobre quines són les escletxes per on una sèrie d’artistes poden encara interpretar-lo.

c)  Per últim, la tercera pregunta que es formula el projecte actual està relacionada amb la construcció estereotipada d’una identitat estilística que recorre l’obra de Tàpies, conferint-li una certa linealitat purament formal.

Així, davant les successives etapes canòniques de la historiografia tapiana

  • l’inici amb els autoretrats,
  • el magisme de la dècada de 1940,
  • la matèria informalista de 1950,
  • la figuració expressionista de 1960,
  • la pintura política de 1970
  • l’objectualisme de 1980,

abans d’arribar a l’apoteosi sense etiquetes dels períodes posteriors– s’observen en el treball de Tàpies nombrosos buits argumentals, obres que semblen haver estat realitzades per altres artistes

Plantejaments expositius

Contra Tàpies ha desenvolupat, igualment, tres línies de treball que intenten amplificar la dimensió d’aquests mateixos interrogants, dibuixant una sèrie de narracions museogràfiques que persegueixen tornar a avaluar l’obra de Tàpies dins de diversos escenaris plàstics, temàtics, cronològics i simplement interpretatius.

Primera narració: enfront de Tàpies

Aquest relat tracta de posar en relació de crisi i de conflicte aquelles classificacions que fins al moment han ordenat la trajectòria del pintor. Per fer-ho, s’han creat diferents fils argumentals que intenten qüestionar els temes habituals associats a Tàpies i, sobretot, que pretenen fer dialogar les seves obres amb les de nombrosos artistes que van compartir un temps històric comú.

1. Aparença, aparició i aparatositat:

2. Exorcismes il·lustrats:

3. Textos o textures:

4. Obscenitat i puritanisme:

5. El mur i el carrer: potser la comprensió del mur tapià no sigui tant la ruïna urbana i moral, l’espai del graffiti de Brassaï, sinó les fotografies de dibuixos a l’asfalt de Helen Levitt, el mateix carrer enregistrat per Joan Colom, els envans de Gordon Matta-Clark i les voreres de Richard Long. Alçar la vista o abaixar els ulls: la proclama és sempre heroica, mentre que la petjada anuncia el terreny o el trepig d’allò subterrani.

6. La irreverència de classe:

7. Cançons per després d’una guerra:

8. Brutalitat, deformacions i exvots:

9. Quan a París encara no li havien robat la idea d’art modern:

 

Segona narració: des de Tàpies

La segona línia de treball s’articula al voltant d’una invitació a sis artistes perquè interpel·lin diferents aspectes de la biografia i la pràctica de Tàpies en els respectius projectes. Les propostes generades per aquests prenen l’artista i l’univers estereotipadament tapià com a punt d’inflexió. Alguns d’ells exhorten Tàpies d’una manera explícita, mentre que d’altres hi al·ludeixen de manera subreptícia, com un rumor de fons.

10. Álvaro Perdices, Zabana, Inshallah ii:

11. Luis Guerra, Endlessly Shapeless:

12. Usue Arrieta i Vicente Vázquez, Tono de escape:

13. Isaías Griñolo, Ahí está la pared: aquest projecte reuneix nombrosos materials on s’ensenyen algunes línies d’investigació desenvolupades per l’artista recentment.

14. Pep Agut, Memòria personal:

 

Tercera narració: contra Tàpies

15. Tàpies versus Tàpies: Com ja hem anunciat, el tercer i últim camp d’anàlisi l’integren una sèrie d’obres de Tàpies que no semblen ser-ho. En les antípodes d’aquest desdoblament, enfront d’aquest conjunt de “falsedats” d’allò tapià dutes a terme pel mateix artista, es mostra un conjunt de documents inèdits que sí que recreen de manera veraç una determinada part de la seva biografia insuficientment atesa per apologistes i detractors. Aquí es recull una selecció de la seva correspondència amb filòsofs, cineastes, escriptors i artistes tan inesperats com ara Martin Heidegger, Bertrand Russell, André Malraux, Lee Miller, Wifredo Lam, Marcel Duchamp i Jim Jarmusch, entre d’altres.

Informació treta de la pàgina web de la fundació Antoni Tàpies http://www.fundaciotapies.org

Isabel Abarca Causada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *