LA TXECA DEL CARRER VALLMAJOR
La meva àvia m’ha explicat que el seu pare, el Ramon va estar a la presó “La Modelo” i després el van traslladar a una txeca que estava el carrer Vallmajor numero 29 cantonada Copèrnic. Abans de ser una txeca era una escola de pàrvuls de la Generalitat durant la Segona Guerra Mundial. Les cel·les van ser instal·lades al jardí i a la part del darrera de l’edifici.
Aquestes cel· les feien 2,5 metres de llarg i només 1,50 metres d’alçada. Eren folrades per quitrà per generar calor.
Va estar tancat a una cel·la amb un matrimoni amb sis fills,ell i el seu germà, el tiet de la meva àvia. La cel·la estava d’aigua fins els genolls per així els que estaven allà no es poguessin asseure’s ni tampoc estirar-se per dormir. La dona del matrimoni es va posar de part i es van tindre que estirar dos homes al terra i la dona es va posar el damunt d’ells per poder tindre la criatura.
ANÈCDOTES
Quan anaven al cinema, quan sortia el “Nodo” tots havien de posar –se drets i aixecar el braç dret amb la mà oberta. I des de darrera els policies podien veure la gent. Van veure dues persones que no estaven amb el braç aixecat , el germà del meu avi amb el braç dret enguixat i el seu cunyat que tenia el braç amputat, els policies en veure’ls van anar directe cap a ells i veient el perquè no l’aixecaven se’n van anar.
Maria Maled
