Hem estat sense ser-hi. Hem estat reflexionant sobre les arts en viu, sobre la presència en l’absència, sobre el circ, les seves olors, sabors i suors, les relacions humanes mediades per les tecnologies. Hem reivindicat les arts com a lloc per compartir-nos. Hem volgut la vida per sobre de la por.
Sentim la teva mirada a sobre i la desafiem. Públic, deixa que et mirem a tu. Et cuidem amb generosa crueltat i amb rabiosa complicitat. T’esperem. I sempre, sempre que tu vulguis, et deixem anar. I si et decebem? Són les teves emocions responsabilitat nostra? També podem no passar-ho bé. Ens callem. T’escoltem. Si vols escriure’ns, et llegim. Al final, tampoc és necessari sortir a el vídeo.
“M’agradava més abans” “Esto no es lo mismo” “Se cortó el rollo justo en el momento que empezábamos la creación” “La gracia es estar en persona” “Online no es pot comunicar igual” “Es frío hablarle a una pantalla” “Precisamente lo que necesitamos es hacer cosas juntas” “Ojalá estar en clase”
Gràcies a “Dansa. Quinzena Metropolitana” i “EN RESiDÈNCiA. Creadors als instituts de Barcelona” hem participat a “Converses, processos de creació i moviment”, un espai i un moment per a l’intercanvi entre els participants a EN RESiDÈNCiA (adolescents i joves, artistes, docents, mediadors), i creadors/es que presenten els seus treballs en el context del certamen.
La Virginia Gimeno i la Nia Torres han fet un assaig obert de “Which” i, després d’obrir la seva proposta, també s’han obert al diàleg. Han sorgit qüestions que tenen a veure amb la creació, la dansa i el moviment, la formació, el gènere…
Un lavabo públic com a escenari. Els símbols de les portes esdevenen personatges animats que entren en crisi existencial qüestionant-se el què representen i ens conviden a reflexionar sobre els clixés del gènere femení i masculí.(...) El W.C, un espai que els humans utilitzem per resguardar-nos per fer quelcom indispensable per ser éssers vius. Així com el fet d'ingerir aliment és un acte públic que realitzem en societat i que sovint festegem; el fet d'excretar-lo és un acte privat i íntim que fins i tot en algunes cultures esdevé tabú i va associat d'un conjunt d'idees negatives. Aquest espai quasi sacre i censurat es transforma en un amagatall on guardem els nostres secrets i on podem gaudir el que som de veritat.
“He descobert que certes artistes es diuen “mover” i m’ha semblat interessant. Les ballarines son mover, però també l’Elena que fa circ. “