A les sessions de divendres vam estar veient la pel·lícula “Esto es ritmo”. És un reportatge sobre un projecte que van fer un grup de joves estudiants alemanys junt amb l’Orquestra Filarmònica de Berlin de representar l’obra “La consagració de la primavera” amb música del compositor Ígor Stravinski. Els alumnes de diferents escoles i diferents edats aprenen la coreografia que va crear Pina Bausch per a aquesta peça i finalment l’han de representar en un gran teatre. Al reportatge podem veure diferents parts del procés així com les impressions dels joves i també les dels coreògrafs i del director de l’orquestra.

Pòster de la pel·lícula

Després del visionat aquestes són algunes de les impressions que hem recollit:

Jahedur: a mesura que avança el projecte vas entenent el sentit de moltes coses que al principi no entenies i et vas prenent més seriosament el projecte igual que al reportatge.

Fàtima: m’he identificat força amb una de les noies que no anava massa bé amb els estudis i que cada cop està més animada amb el projecte, a mi al principi hi havia moltes coses que se’m feien pesades i ara m’ho passo molt millor.

Hamza: la majoria de situacions s’assemblen força a les nostres.

Frank: Hi ha  un alumne que en un moment de la pel·lícula diu:”això no serveix de res!”, després va canviant d’opinió i li acaba agradant molt el que fan, trobo que s’assembla molt a la nostra evolució.

Salman: El grup del reportatge és molt més nombrós i treballen sobre una música que tocaran els músics en directe i els moviments ja estan creats, només els han d’aprendre, per la resta s’assembla força a la nostra experiència. M’identifico força amb un dels nois que al principi no està massa còmode ni segur i no li agrada que el toquin, després poc a poc va entrant en el projecte i cada vegada li agrada més.

Patrícia: Igual que en la pel·lícula hi havia moments en els que no estàvem gens concentrats i els professors s’enfadaven.

Èrika: igual que a algun dels joves de la peli, hi ha haguts moments en que m’he desanimat i m’he plantejat deixar-ho , però ara ja no ho penso.

Miquel: en general totes les situacions que es poden veure en el reportatge s’assemblen força a les nostres: els alumnes estan insegurs i tenen molt sentit del ridícul, sobretot al començament quan no entenen massa el projecte, això fa que de vegades perdin interès i no s’arribin a concentrar. Les reaccions de desànim fins que no s’ha encaminat el projecte també han aparegut, tan per part d’alumnes com per part dels creadors. A mesura que es va progressant va creixent l’interès i els resultats van millorant.