El Ricardo ens presenta la seva obra

La sessió d’avui ha consistit en la presentació que ha fet el Ricardo Trigo de la seva obra. En ha explicat que el seu treball es basa en analitzar els instruments i els suports que intervenen en l’art. Els artistes dipositen les seves idees en uns suports i materials que ell vol fer visibles ja que els artistes tendeixen a deixar-los en segon pla. També la seva feina consisteix a analitzar els materials i el progrés tècnic i científic que fan possible l’art.  L’anàlisi d’aquests elements ens dóna pautes del funcionament de la nostra societat i analitza com el progrés tècnic i científic ens ajuda a entendre com funciona el món.

Després de mostrar-nos diferents obres ens ha explicat quin és el seu nou projecte: està investigant al voltant de la temàtica del vi com a element que està present a les inauguracions de les exposicions i , en general, en la retòrica de l’art. És un element sempre present però que no se li dóna importància i que no és visible i ell vol analitzar el seu paper.

 Redacció: Fàtima Saeid

img_0815img_0799

img_0796img_0793

Resultat d'imatges de ricardo trigo

Resultat d'imatges de ricardo trigo

Resultat d'imatges de ricardo trigo

Visita a l’exposició d’Ana García-Pineda a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró

Dimarts dia 4 d’octubre vam anar a la Fundació Miró  a veure l’exposició de l’Ana García-Pineda: ” La ficció és una realitat per succeir”. L’exposició consta de nou mons diferents totalment surrealistes perquè el que expliquen trenca amb les lleis de la física. Cada món, representat per un o més  quadres, va acompanyat d’una narració composada i llegida per l’autora que ens arriba a través d’una gravació.  A través d’aquests mons impossibles l’artista ens fa pensar sobre els canvis de les lleis i regles que trenquen amb l’ordre establert. Es qüestiona com seria el nostre món si canviessin les lleis físiques i així posa en crisi tot el que ens ve donat.

Un dels mons que més ens ha impactat és el que s’anomena Temps. Aquest consisteix en el dibuix d’un ull penjat d’un globus per la seva parpella superior. Aquest món tracta del pas del temps i com seria un món on les persones recordessin sempre l’aspecte de la resta de persones com la primera vegada que les van veure….

Redacció: Estephanie,  César, Naider, Nelson, Lydia, Fátima, Bryan i Marta.

img_0772img_0764img_0770

20161004_124916img_0777img_0762

img_0760-1img_0768img_0765

img_0767img_076120161004_124647