Des de l’inici de curs -i abans de conèixer a la Julia- hem estat escalfant motors:
Ens hem aproximat a la paraula “creativitat” i plegats hem anat omplint la pissarra de les característiques que creiem té: innovació, esperit crític, sensibilitat, observació…
També hem estat treballant la “mirada” . Hem volgut dibuixar dos objectes una cadira i un paper arrugat .
“M’ha estat molt més difícil dibuixar un paper arrugat que una cadira, no sabia per on començar, suposo que perquè la cadira ja la coneixia com objecte. Això m’ha fet veure que dibuixem més allò que sabem dels objectes que no pas allò que veiem d’ells. He après que per dibuixar primer hem de saber mirar amb els nostres propis ulls”
I finalment, i amb moltes ganes, vam estar mirant una entrevista a l’artista que ens acompanyarà, la Julia Spínola. Vam intentar aproximar-nos al llenguatge de les seves obres: L’ambigüitat, la relació entre gest i el moviment. Ens vam adonar que ens resultava difícil entendre el que planteja en el seu treball i amb la finalitat de conèixer-la millor vam decidir preparar entre tots i totes algunes preguntes per fer-li la propera sessió: Les teves obres sempre segueixen un recorregut? I sí és així tenen un final? Per què no treballes amb colors? Segueixes algun patró a l’hora de treballar?
I per fi, el dia 5 d’octubre vam conèixer la Julia i li vam poder fer totes les preguntes que havíem treballat. Ella ens va anar responent.
“Ens va explicar la seva manera d’enfocar l’art.. i nosaltres anàvem dient també la nostra. Al final de la sessió ens va demanar que el proper dia portéssim un fragment d’una cançó que ens identifiqués. A la següent sessió les vam estar comentant i ella ho va aprofitar per introduir temes clau de l’art contemporani. Recordo que va dir que les ments obertes fan canviar i evolucionar l’art així com també l’art canvia les persones”.
