Desaprendre per aprendre i evolucionar

Fa un temps que estem treballant amb la Julia, intentant crear un projecte col·lectiu  en el marc de l’art contemporani. Sovint ens consta saber on som… però mica en mica ens anem trobant. Veiem que per aprendre sovint cal desaprendre primer, alliberant així una miqueta la nostra ment i obrir-nos a nous plantejaments.

 “L’art contemporani és un nou concepte per a nosaltres però l’estem intentant entendre amb el nostre treball a classe. Creiem que estem evolucionant com artistes” (Núria, Martina, Laia, i Mei).

A partir d’unes idees o enunciats marcats per a Julia  treballem en un projecte col·lectiu. Ens vam dividir en grups i cadascun va haver de dissenyar un d’aquests objectes:

Un objecte que semblés tou però fors dur “ al principi ens va costar entendre i trobar un objecte que complís aquelles condicions, vam fer diferents propostes però al final ens vam quedar amb una, l’aigua”. Va ser així com van aparèixer marques d’aigua serrades en grans blocs de forespan. (Kayle, Nayara i Joan Joel )

Un objecte/escultura per deixar vora del mar. “Vam realitzar diferents objectes i ens vam adonar que treballant plegats podríem fer una composició entre tots ells força interessant, però estem trobant dificultats a l’hora de fer més grans les peces i buscar aquesta composició” ( Soukayna, Brittany i Daniel)

Un objecte que fos dur i tou al mateix temps  “Hem treballat amb estructures de  ceràmica i cotofluix, fent servir el filferro com element d’unió. Però encara estem en procés de crear la nostra obra” (Núria, Martina, Laia, i Mei).

Un fragment d’un objecte d’un passat llunyà.  “Ens va venir al cap una venus que vam veure al museu arqueològic  i vam començar a imaginar com seria una deessa del mar a la prehistòria, on l’hauríem trobat, quin fragment hauríem trobat. I així vam començar a fer diferents esbossos” ( Marta, Laura i Maia)

I un objecte d’un futur remot “Al principi ens costava….si era del futur l’objecte no havia estat creat…havíem d’imaginar com seria la societat del futur, ens venia al cap la imatge de ciutats molt controlades i contaminades. Després de moltes idees vam acabar optant per una mascara on camuflar.se “

Estem a mig camí d’alguna cosa que desconeixem però  intuïm engrescadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *