Aquesta part del projecte tractava d’escollir un espai marginal de l’institut. L’objectiu era que l’espai escollit deixés de ser marginal i la gent s’hi fixés. També era una manera de deixar la nostra emprenta en aquest institut.

El procés consistia en dibuixar en un paper un pictograma que desprès pintaríem en aquell espai. L’espai que vam escollir era una porta que es trobava a dalt de tot d’una paret i que a part de estar girada, és inaccessible. Nosaltres vam dissenyar un pictograma que sembla que està escalant la paret per arribar fins a la porta. L’única cosa que no ens va convèncer va ser el color groc taxi que vam utilitzar per pintar el pictograma. Nosaltres haguéssim escollit un altre color com ara el blau o el verd.

Sebas Caicedo, Noelia Cuesta, Maria López, Fidel Oyhenart, Maria Salvador, Carolina Serrano

Després de fer un recorregut per l’ institut, vam escollir un espai marginal, una paret “invisible”, una zona de pas a prop de la porta que ens porta fins les calderes. Vam pensar que aquesta paret immensa, estèticament avorrida i que ningú hi prestava atenció, podríem fer-la visible si hi construíssim una finestra que obrís aquest espai tancat a l’exterior. Per això vam dibuixar un pictograma que representa a una persona mirant per un forat. Una persona que ens suggeria que allà a fora hi havia quelcom interessant. Gràcies al pictograma vam aconseguir que aquell espai que abans era marginal deixés de ser-ho.

Ens va agradar molt l’experiència, perquè va ser entretinguda i divertida. Vam tenir algunes dificultats perquè la paret era molt porosa i ens va obligar a fer vàries capes de pintura.

Santi Londoño, Mark Baltazar, Josh Dean Velasco, Jason Andrade, Milbert Bautista

En el tercer trimestre hem realitzat la segona part del projecte d’En Residència.

Primer vam fer un recorregut per l’institut, buscant espais marginals, espais on la gent no fixava la seva atenció. Amb aquesta intervenció volíem donar importància a aquests espais, fer-los visibles. L’espai marginal que va triar el nostre grup va ser l’espai que hi ha al costat de la cambra de les calderes. És un espai gran, amb paret de maons, amb escales i una barana mig trencada. Una vegada triats els espais, per grups, vam dibuixar esbossos de pictogrames que a nosaltres ens semblava que quedarien bé en l’espai escollit. Després l’Eduard va portar una impressió dels pictogrames fets a escala humana. Vam haver de resseguir el seu contorn, amb carbonet, per poder calcar-lo a la paret. Una vegada calcat a la paret, vam començar a pintar la part de dins del pictograma, d’un color groc canari. Vam pintar unes quantes capes perquè el nostre espai tenia molts forats i xuclava molta pintura. Quan la part de dins ja estava acabada vam començar a pintar el contorn de negre, amb molta cura per tal que no es taqués la part de dins.

Aquesta part del projecte ha estat entretinguda i estem satisfets del resultat final. Ha estat un treball una mica costós degut a la posició del dibuix. Ens va costar molt pintar-ne alguns trossos, perquè no arribàvem. Era incòmode i perillós tenir una barana al costat que es mogués i ens impedís arribar al lloc més llunyà del pictograma. Aquest espai que abans era marginal, s’ha tornat gràcies a aquesta intervenció, colorista i cridanera, un espai vistós, on la gent fixa la seva atenció.

Noelia Pardo, Guillermo Muñoz, Juan Manuel Restrepo, Guillermo Muñoz, Ivan Fuentes i Mari Carmen Liarte.