Ante todo, lo que hicimos en el mapa conceptual era colgar las fotos que significaban algo para nosotros, poner los cuestionarios de nuestras vidas, recuerdos grabados, frases sinceras, etc. En mi opinión el mapa esta un poco desordenado.

En la foto que escogí para poner en el mapa, para mi tiene un significado malo, porque yo estaba en la feria y gaste 15€ para nada, jugué un juego que tenia premio que al final no lo conseguí, estaba un poco decepcionada porque el premio era un peluche y yo lo quería pero esta ves no se pudo.

Nicolle Bersonda

En estas últimas semana hemos estado trabajando el mapa de la memoria. Hicimos grupos para dividirnos el trabajo, mi grupo era el que se encargaba de recoger todas las fotografías de nuestros compañeros. La imagen que ellos eligieran tenia que tener un significado para ellos. 

Al principio costó un poco recibir todas las fotografías de nuestros compañeros.  A mi personalmente,  me gustó mucho encargarme de las fotos, ya que era uno de los primeros que iba a ver sus fotografías escogidas. Todas están chulas,  ya que cada una tiene su historia.

Recibimos variedad de fotos, de cuando éramos pequeños, de nosotros mismos, y también de objetos. Ahora con las fotos, el mapa conceptual que estamos haciendo esta mejor, ya que llaman bastante la atención.

                                                                                     Dency E.

Hem de realitzar una distribució de tasques que s’han de fer: la Lúa ens explica la seva manera de treballar, el seu llenguatge artístic. Ens mostra publicacions i enllaços que serveixen per interioritzar, segons les nostres possibilitats d’expressar, una dinàmica amb la intenció de realitzar una producció artística segons aquest llenguatge.

Ens organitzem.

La Lúa ens proposa a tots d’explicar la experiència més antiga que recordem i l’enregistrarem amb l’aparell de so que vam utilitzar en anteriors sessions. Tothom va explicar la seva història.  Vam escoltar atentament i l’aula va esdevenir un espai on les emocions van agafar corporeïtat. Entre tots: la Lúa, el Juan, en Jordi, el Vicent, el grup d’alumnes i jo mateixa, vam omplir d’intemporalitat la situació de l’aula.

Treballem els aspectes que ens pot donar  la veu. Les intencions i  el context. La Lúa fa un exercici amb els alumnes per tal que diguin unes frases fetes, que en moltes ocasions no són la descripció d’una veritat estricta,  però que poden esdevenir un acte comunicatiu i expressiu.

El registre sonor de aquestes veus el farà servir l’artista per realitzar un proccés de creació de situacions particulars en el marc del nostre centre educatiu.

Ens disposem a planificar  accions amb un aparell de so, i enregistrem el que va succeint.

Amb paraules del Nico:

-El mateix dia, després de respondre les preguntes, vam llegir les respostes mentre Lúa estava gravant-les amb un aparell de enregistrament. Alguns companys tenien vergonya de dir-les perquè eren frases una mica delicades. Amb tot, cada alumne va gravar les seves frases i després les vam escoltar i vam triar aquelles que més ens agradaven. Tot seguit, vam haver de buscar un lloc de l’institut on aquestes frases es poguessin escoltar amb el projector HHS. Finalment el projecte va ser avortat però l’experiència va ser molt positiva i enriquidora.

Nico Barsatan

Ens coneixem?

Per començar, ens vam presentar, i tothom es va quedar bocabadat al veure que la Lúa ja sabia moltes coses de tots nosaltres, perquè, abans de venir, havia investigat sobre cada alumne al facebook.

Amb el que la resta de la classe deia de cada alumne construíem un mapa conceptual que l’Olga anava copiant a la pissarra i després en vam fer fotos. D’aquesta manera vam intentar reflectir la personalitat de cada un de nosaltres, d’una manera objectiva i visual.

Belinda Paredes i Sartaj Singh