Els professors i l’Onkar, un alumne d’origen indi, també vàrem buscar localitzacions. L’objectiu era fotografiar espais del barri que ens cridessin l’atenció, de cara a compartir-los amb tot el grup per a després decidir si ens servien per fer un espectacle itinerant.
Així que vam decidir triar un lloc cadascú. El primer, va ser el Vicenç
LA PLACETA QUE HI HA DAVANT DEL MERCADONA
Ens va semblar que tenia quelcom de “teatre clàssic”, amb els graons que es poden fer servir de seients i la porxada que sembla una mica un fòrum. El lloc és espaiós i fàcil per a concentrar-hi el públic.
EL PORT
Jo vaig ser la segona a triar. La meva intuïció em portava cap al mar, en direcció contrària on viu la gent del barri. Així que sense saber ben bé què ens trobaríem, vam anar en direcció al Port, baixant pel passeig de la Zona Franca.
L’accés és bastant difícil. Ens vàrem trobar que la vorera desapareix i que l’autopista creua la zona sense passos de vianants. Tot i això, vam topar amb un paisatge interessant i suggerent. D’una banda, el cementiri de Montjuïch, la presència de la mort, com a símbol de la quietud i de l’altra, tot el trànsit dels vius, amb el transport de mercaderies, el moviment, el “no parar”.
(la carretera d’accés al port)
Seguint la mateixa idea, heus aquí, “Les cases dels vius i les cases dels morts”
Finalment, l’Onkar va voler anar cap a la Muntanya. Això és el que vam trobar:
