Anna Serrano EN RESiDÈNCiA

Encara no m’acabo de creure que ja ha passat i que ho hem fet. Estic molt agraïda amb l’ Anna, per haver-nos ensenyat tantes coses confiar, compartir emocions  experiències inoblidables que estic segura que cap de nosaltres oblidarà, no sé són tantes coses les que ens ha ensenyat que em faltarien hores per seguir escrivint-les. Estava molt nerviosa, en realitat tots ho estàvem però després de la primera obra he sentit una adrenalina i ja no volia deixar d’actuar perquè m’encanta ha estat una experiència inoblidable, estranyarem a l’Anna moltíssim i sempre estarem agraïts per tot el que ens ha ensenyat.

 

Gracies a l’Anna ens ha sortit els passes millor de lo que ens esperarem, sense ella mai ens sortiria, i gracies els seus consells que ens a donat en els moments difícils els acabem enfrontant-los i aconseguir-ho.

Al principi no ens imaginarem que era un teatre diferents de les normals, hem descobert un mon i experiència que teniem amagat, ens agradaria seguir fent teatre i aprendre moltes coses mes, sobretot amb l’Anna.

RAQUEL RODRÍGUEZ BLAS.

Como ya lo he soltado todo en este papel això significa que aquesta experiència s’ha acabat. Em porto molts bons moments  amb els meus companys i sobre tot amb l’Anna Serrano, que a estat ajudant-nos en tot lo possible desde el primer moment . Gràcies aquest projecte hem aconseguit tenir una connexió molt especial amb tot el grup, abans d’aquest projecte la veritat que hi havia bastant mal rotllo entre nosaltres, però gracies a aquests moments que hem tingut  que passar junts ens a fet aconseguir una cosa que mai pensaria que ningú aconseguiria.

Desprès de tot el temps que hem compartit junts només em queda dir GRÀCIES .

Durante todo el curso hemos estado haciendo la optativa de residencia, al principio pensé que ya que seria una optativa de teatro nos harian un guion y presentaríamos la obra. Pero cuando después de unos 3 o 4 meses de hacer cosas sin ningún sentido, la Anna nuestra directora nos hizo un guion que estaba creado por nosotros. El dia de la presentacion de la obra estabamos todos nerviosos porque teniamos que hacer la obra 3 veces y 1 de ellas eran con gente de nuestra clase ,algunosde primero,segundo y otra eran con algunos profes y padres. Me llevo de esta optativa un poco el miedo a hablar en publico.

Marco

Pràcticament, en residència 2018-19 ha acabat.

Ha sigut una experiència amb moltes sensacions i sentiments barrejats, l’Anna sé que ha tingut que aguantar molt per culpa nostra però, al final tot ha sortit bé i estic molt contenta per haver pogut compartir-lo amb els meus companys i companyes amb els que hem aconseguir fer un equip totes i tots unides/its i amb l’Anna.

Claudia Monzó

 

A lo largo de este curso hemos estado haciendo dos horas cada martes clase con Anna Serrano para luego acabar dandolo todo, el pasado martes 28 de mayo, en el Teatre Lliure. Hemos pasado unos meses ensayando esta obra donde nos hemos juntado el esfuerzo de todos para que acabara así de bien.

En resumen han sido unos meses muy divertidos donde la mayoría del tiempo no sabia ni que hacíamos pero nos lo pasábamos genial.

Alex Gil

soujan bhattarai

En aquest curs de 2018/19 hem fet moltes coses a  l’optativa en Residència  amb l’ Anna Serrano, Imma Solé i Vicent Santamaría.

Durant tot el curs hem creat una obra  de teatre que es diu”A veces me dan ganas de soltarlo todo en este papel“.

M’agradat tot el que hem fet a l’optativa .

Una de les coses que m’agradat de la obra és  la part de la ceba i xiular la flauta molt fort.

He après moltes coses com treballar en equip, Parlar davant del públic i tenir paciència

Gracies  Anna per  confiar amb nosaltres i ensenyar nos tot .

Ja estem al final final del projecte de en RESIDENCIA, l’altre dia vam fer l’obra final, que es deia “A VECES ME DAN GANAS DE SOLTARLO TODO EN ESTE PAPEL” , vam fer en total tres passes. Els hi hem ensenyat als altres tot el nostre treball que hem fet aquest any. Gràcies a aquest projecte he après coses sobre el teatre modern “no convencional” , que gràcies a aquest tipus de teatre un pot expressar com és ell mateix i alliberar els seus sentiments.

MIRIAM MERCEDES MARTÍ

Aquesta experiencia fent teatre amb l’Anna Serrano ha sigut meravellosa. Al principi em vaig apuntar a teatre pensant que fariem una obra de interpretant personatges, però tant com va arribar l’Anna ens va dir que correguéssim per l’espai o escribíssim sense parar. No li trobava sentit pero quan vaig començar a veure el resultat final  em va agradar, i ara sé que el teatre no sempre és en un escenari amb públic a les grades i uns actors interpretant.

Aquesta obra tenia una mica de cada un de nosaltres i me n’alegro d’haber- la fet.  El dimarts 28 va ser el día en el que vam representar l’obra per fi, a les 12:30, a les 17 i a les 19, vam acabar molt cansats però orgullosos.

Ja m’he acostumat a treure tot en aquest paper i ara tot això ha acabat, només queda dir GRÀCIES.

Dimarts 4 de juny, diem adéu a l’Anna, no volem ja que ha sigut un any ple d’emocions, gràcies a l’Anna , encara que hagi costat, hem après a ser un equip ple de confiança, aquest any en el nostre grup hi ha hagut rialles, mals rotllos, llàgrimes i molts més sentiments que no es poden descriure, hem fet coses fantàstiques amb les que ens hem divertit moltíssim, ja sigui en grup o individualment,  els passis de l’obra van sortir més bé del que m’esperava, ens ho vam passar genial, sobretot abans del segon i tercer pase on l’Anna ens va posar musica i vam tenir que corre per tot l’espai. Al començament l’Anna no podia fer classe fins que no passessin deu o vint minuts, ja que no callavem, fins que un dia va venir ens va donar un paper i va dir-nos que teniem deu minuts per escriure el primer que ens passes pel cap, i a partir d’aquell dia vam començar a fer el nostre diàleg per a la funció.

“Adeu no significa sempre un final, a vegades significa un fins després”

Mireia Serrano