2

Pensar…

I… ja tenim l’història d’un personatge.

— Saps el que he descobert avui? Si fos un color, seria el taronja.

— Series una taronja? Àcida!? Jo seria una maduixa.

— Que dius una taronja! A mi m’agrada el meló.

— Et sents un meló? Així de pàl·lida? Jo et veig més com una cirera.

— Ai, gràcies. Totes dues de color vermell.

— Que maco!

— Però… El taronja no combina amb el vermell.

— Ah, doncs jo em poso una samarreta taronja amb uns pantalons vermells.

— Pitjor per a tu. A mi m’agradaria ser uns texans.

— Per què uns texans?

— Perquè són fàcils de portar.

— Com tu? No m’ho crec. Jo et veig com una faldilla tub.

— Et semblo incòmoda?

— Jo seria un mocador de seda vermell.

— Amb samarreta taronja, no? No seràs una rentadora?

— No dono tantes voltes. Em veig com una aspiradora. Vermella.

— Jo com un frigorífic. M’agraden molt els pingüins.

— Que lletjos. Prefereixo mil vegades més les marietes.

— Ah, ja he descobert qui ets. Ets la Caputxeta!

L’últim divendres la Cristina ens va propossar fer dos escrits: el primer consistia en eleborar un text en el qual un noi o una noia exponia una recepta que s’havia preparat. El segon era un text més humurístic. En una entrevista de feina, el noi o la noia intentava explicar una recepta sense conèixer els noms dels ingredients.

A continuació us presenterem una selecció de peces dramàtiques que varem escriure:

NO ÉS TAN FÀCIL COM SEMBLA

—Hola, vinc a fer l’entrevista.

—D’acord, segui, segui.

—Què he de fer?

—Expliqui’m una recepta, la que millor sàpiga.

—D’acord, doncs comencem. Primer hem de obrir aquella cosa d’on neixen elspollitos, com es diu?

—Un ou?

—Si, es clar, un ou, m’havia oblidat, i una cosa que va pel mar, si, aquella cosa que ve en llaunes.

—Pel mar? En llaunes?

—Exacte! Es posa en els llocs aquells que serveixen per cuinar i es remena amb un instrument amb forma de trident

—De trident?

—Si, si, com el del pare de la Sireneta, però sense poders i més petit. Després es posa allò que es posa a les fulles que es mengen…

—Et refereixes a l’oli?

—Si, home, si, que es de color groc! Després es calenta i ja està fet.

—Gràcies, ja et trucarem.

—De res, esperaré la teva trucada, home, faltaria més.

 Ana María i Marta

—D’acord. Agafes aquella cosa llarga que és una mica de color vermell, desprès agafes, com es diu???, aquella cosa de fregir i desprès poses el foc, i el calentes una mica i el dones volta i volta, i desprès el treus i agafes mmm… aquella cosa groga  que es pot fregir, si, home!! El que donen al Mc Donals, el poses a aquell aparell de fregir i esperes, desprès el treus i bualà! La meva especialitat.

—Vaig a provar-ho.

—Millor que no.

—Te bona pinta… Aggg quin fàstic, FORA!

Álvaro i Mítchel

L’Elliot, avui ha d’exposar la recepta de cuina d’un menjar típic del seu país, Australia.

PROFESSORA: I ara, l’Èlliot en explicarà la recepta de… (Xiuxiuejant) La recepta de què…?

ELLIOT: Madeli

PROFESSORA: Això, la recepta de Madeli. Endavant Elliot!

ELLIOT: Aquesta recepta ser una recepta típica del meu país. Ara, jo explicar com es fa. (Comença a tartamudejar) Bé, bé, bé… A veure… Primer… (Es llença al terra) Jo no poguer fer, jo no poguer fer!

PROFESSORA I EL RESTA DE LA CLASSE: Vinga, Elliot, tu pots. Ànims!

BROMISTA DE LA CLASSE: Come on Elliot, Come on!

ELLIOT: Agafar tomàquet, donar cops i jo, menja.

María, Paula i Lucía

­