La Cristina ens va dir que agaféssim dos folis.
Ens digué que féssim un dibuix d’una nau espacial (aquest dibuix era la representació del seu treball a la televisió).
Després ens manà fer un dibuix lliure, amb l’única condició que agradés o emocionés a tothom. (aquest era el dibuix que representava quan ella ha d’escriure una obra de teatre)
La dificultat del segon dibuix era que tenies que rascar-te una mica més el cap, perquè havia d’agradar-li a tothom. En canvi al primer dibuix només tenies que dibuixar la nau espacial sense que importi si als altres els agrada.

Álvaro, María i Lucia

Aquesta es una història que vam inventar a la classe de teatre amb dues persones molt especials, la Cristina Clemente i en Toni Casares. Un grup preguntava i l’altra grup deia si l’havíem encertat o no. Endevineu com la vam inventar?

Per iniciar aquest curs l’optativa de teatre hem llegit una obra de l’autora amb la que convivirem, Cristina Clemente. La obra es diu VIMBODÍ VS. PRAGA.
Ara us en farem cinc cèntims: Tot comença en la comissió de festes d’un carrer del barri barcelonès de Gràcia quan deixan el seu local a una família en la qual hi ha una noia que te càncer. Al carrer Praga tenien pensat fer el drac Puff, però aquesta idea s’en va a fer punyetes quan descobreixen el disseny de la Pilar, la noia malalta. Al final d’una llarga discussió decideixen fer el Puff al carrer Vimbodí i el disseny de la Pilar al carrer Praga.
El tema més important de l’obra és que, malgrat els conflictes, els dos grups aconsegueixen congeniar els uns amb els altres segons les seves aficions o edat.

Ana María, Marta, Mítchel i Paula