Comiats
Estar en aquesta classe acidifico molt divertida perquè parla anem amb els companys i amics.
Hem passat molts moments divertits amb alegria i riure.
No ho oblidés quan ens barrem pels nostres camins separats
Tots de final
En aquest projecte, em sento molt còmode perquè no hi ha feina ocupada. Ja és hora de finalitzar el projecte, tot i que no està preparat, però… també necessitem moltes coses per fer en les últimes setmanes, com l’edició de vídeos, encara que no he fet cap contribució. Realment, no conec molt el vídeo però també ho sé de què va. Espero que el nostre vídeo funcioni correctament.
En el final de resistència, m’ho prefereixo saca una bona nota…no imagino molt, solo aquest.
El nostre camí.
El camí va ser bastant llarg però quan ja estàs al final quan mires tot el camí que has recorregut et sembla que tot va passar en un instant, la veritat no sé com acabarà En Residencia perquè pensar que deixarem de veure al Fito després “d’1 any” fent-nos amic del Fito i ara de cop i volta els nostres camins se separen, espero que ens tornem a veure.
Lut7rO%rmyf)a$4!J(g#GNZW
JO
M’ha agradat molt aquest projecte d’En Residència, fem excursions i aprenem noves coses amb el Fito Conesa, hem treballat el guió tots junts, hem donat idees i la nostra pel·lícula està acabada, m’agradaria que aquest projecte no s’acabés mai per poder estar tots junts i fer més coses.
És una cosa molt especial, mai havia fet res semblant i el nostre camí ja està arribant al final.
CCQCEQ?
Jo pensava que aquest curs seria el típic curs de vindre a passar el temps al cole però la meva experiència al projecte he pogut donar-me conte que hem d’aprofitar tot el temps xe “la vida se viva una va”.
La arribada de el fi de curs em te una mica precupat, per el examens y tot aixo pero cuan arriba la hora de Projecte de Creació (EN RECIDENCIA) m’he oblido de tot i no penso en res.
El día de final de curs m’hi magno que sera cun un pary, musicote de titus tarde +14
FINAL
Durant aquests últims mesos hem experimentat diferents sentiments. Des d’un principi, cap de nosaltres tenia una idea clara de quin seria el projecte que acabaríem fent. Hem après coses de cada un de nosaltres que potser no sabíem, i és que tot i ser companys de classe, a vegades semblem complets desconeguts.
El procés ha sigut curt però intens. Finalment, hem acabat fent una pel·lícula amb un rerefons que crec que ningú buscava. En la pel·lícula es podrà veure una mica de cada una de les persones que hi hem treballat.
D’aquesta experiència me’n duc records i aprenentages del món audiovisual que podré posar en pràctica molt endavant. He d’agrair a totes les persones que formen En Residència per aquesta oportunitat de conèixer coses de mi mateixa que no sabia que em podrien agradar.
Fi del camí
Ha estat dur, molta feina però crec que ha valgut la pena.
Això ha estat un treball en equip per aconseguir el que hem aconseguit aquest curs.
És molt confús el que hem fet de projecte, crec que més de la meitat de la gent no entenia el que havíem de fer o això és el que jo crec.
Suposo que serà un comiat a les persones que ens han ajudat a fer això, amb un petit menjar….
Però encara estem esperant anar a la NASA.
Per què?
Existeixen molts elements i aspectes de la nostra vida que suposen dubtes i conflictes. És habitual que ens preguntem el com, quan, per què i per a quin, reflexionant sobre nombroses facetes de la nostra vida i del que ocorre al nostre voltant. On estem? Per què vivim? On anem? Què ocorre després de la mort? Qui sóc? Com hem de viure? Per què existeixen l’amor o l’odi? Què sento i per què?.qui posa l’aigua als cocos? Tot això va ser develat al projecte En Residència.