Aquesta és el nostra llibreta, aquí, tal com ens va dir la Mireia, anotem totes les sensacions que experimentem en el MUSEU i amb els seus artistes i visitants.
–
Estimada llibreta, avui és dia 8 de març del 2013.
En aquest visita al MUSEU, hi ha sensacions que he experimentat, durant la gimcana, que són úniques en un espai tant estricte amb les normes com és un MUSEU. Una barreja màgica de LLIBERTAT, pel fet del gran trencament total de les normes del MUSEU. Aquesta sensació crec que es deu a que un MUSEU normal i en circumstàncies normals, no ens deixaria entrar fora de l’horari habitual i molt menys deixar-nos córrer per tot arreu sense que els guàrdies de seguretat ens alertin del nostre comportament. Però sobretot, la JOVIALITAT, el MISTERI i la DIVERSIÓ que segur (certament, per a no repetr segur?) que tots plegats vam experimentar segur que va ser infinita.
Correm pèls passadissos del MACBA en busca de elements per completar el missatge del MUSEU
L’objectiu de la gimcana era explorar pels racons més recondits del MUSEU i descobrir quin és el seu missatge, que ens dóna ell mateix, per conèixer-lo millor i saber la seva història i la seva situació. El missatge final, que hem ordenat conjuntament, ha sigut:
–
Hola. Em van acabar el 1995. Sóc fill del Museu Temple i cosí del Museu Espectacle. El meu cognom és Cub Blanc perquè sóc germà d’altres museus i espais amb parets blanques. Pel nostre color han arribat a dir que som neutrals però no és així. Jo congelo el temps com si dintre meu, i a l’igual que dins una tomba, aquest no passés. I també atorgo valor i defineixo què es art i què no ho es. A vegades em sento una mica com una escultura enmig de la plaça, tot i que l’arquitecte Richard Meier va voler que tinguéssim el mateix terra. Però sento com si em faltés alguna cosa. Em podríeu ajudar? Sé que això voldrà un temps, així que mentrestant mireu on sou. I somieu.
Estem construint el missatge del MUSEU amb les pàgines i les lletres que hem trobat arreu del MACBA.
Per sorpresa nostra, ens trobem a l’artista de l’exposició estrella d’aquest moment al MACBA, en Lawrence Weiner. Aquest artista crec que és una persona que et fa pensar sobre el món. I és un home que reflecteix amb les seves paraules, saviesa, tranquil·litat i sobretot, per la seva expressió de total serenitat, es nota que és una persona que s’ha plantejat moltes preguntes al llarg de la seva vida i que vol transmetre tots els seus coneixements i vivències a la gent.
Dibuix del Lawrence a una paret del MACBA.
Igual que ell, els seus dibuixos et fan pensar sobre el perquè de la seva creació i el perquè de les coses. Com el de, per exemple, un petit far vermell i blanc amb una llum molt potent de color groguenc que desprèn de a dalt de tot de la torre, que hi ha en alguns dibuixos. Personalment, crec que el dibuixa pel fet que, com un far guia els vaixells en les nits de tempesta o boira per portar-los a bon port, ell representa el seu guia, aquell que el protegeix del perill. I el dibuixa petit perquè, encara que no el veiem, sempre hi ha algú que el pot ajudar.
Un dels dibuixos del Lawrence amb un far.
–
Aquesta sortida m’ha agradat molt i espero de tot cor, tornar-la a fer algun dia no molt llunyà.