Anem a veure el Rebota!

“Avui dia 8 de febrer a les 10:15h hem pujat a un autocar que ens esperava. Ens hem dirigit cap al Teatre de la Massa que està situat a Vilassar de Dalt. Quan hem arribat el Quim i l’Agnès ens han guiat pel teatre, entre cametes. També ens han presentat els tècnics de so i de llum.

Ara estem esperant que comenci l’actuació, mentre l’Agnès s’està preparant. Poc a poc van entrant alumnes d’altres instituts fins que el teatre està ple i comença l’actuació.

Només el començament ja em va impactar al moment.  Sortia l’Agnès amb una màscara de pallasso ballant amb llibertat, com si no li importes ningú. L’obra parla de la violència de gènere. M’ha encantat la manera de mostrar  el seu punt de vista. L’espectacle m’ha agradat molt i he rigut molt en algunes parts. Per a mi ha estat una experiència inoblidable” (Yousara)

“Parla sobre temes diversos i captivadors, com són: la violència de gènere, el masclisme i la passivitat social. L’obra és molt entretinguda i juga molt amb el públic, et manté molt viu i intrigat, ja que constantment sorgeixen sorpreses”. (Adrià)

“Vam poder veure com és un escenari i l’actor just abans d’actuar.  La veritat, impressionant”. (Dúnia)

“Va ser una experiència molt bona, ja que com treballem amb ells en el projecte i ja portem temps junts, vam poder veure en directe el seu treball”. (Juanju)

“A mi m’ha impactat molt.  Al final, quan unes pilotes de goma han arribat a la platea, estava congelada! Tenia una pilota davant, però estava tan centrada en l’obra, que l’ha acabat agafant una altra persona”. (Maya)

“Un cop allà entrem al backstage. El Quim i l’Agnès ens ensenyen com s’organitzen, on és l’atrezzo, les màscares… Després pugem a platea, allà estan el tècnic de llum, el de so i el Quim. Comença l’obra! Aquesta obra ens fa obrir els ulls. Parla sobre els feminicidis, el masclisme i el sexisme, però tot això d’una manera clara i directe, sense embuts. És una obra impactant, quan creus que res més podria sorprendre’t, alguna cosa et sorprèn”. (Joan)

 

Tap Dance a la Beckett

“El dimarts 29 de gener ens esperava a la Beckett en David Chia. Ens va fer una classe de Tap Dance. Però abans de ballar ens vam informar. Primer començàvem amb la Charo.  Ella tenia vuit cartolines numerades, a la seva esquerra hi havia un portàtil connectat a una TV. En el portàtil hi havia vuit vídeos. Cadascun corresponia a un dels números de les cartolines. Entre tots escollíem una de les cartolines numerades, li donàvem la volta i descobríem una part d’una imatge, com un puzle. Aleshores miràvem aquell vídeo.  Hi havia de tot però tot tenia una cosa en comú: art, moviment, percussió. Després de mirar tots els vídeos la imatge final era una bateria com a símbol de la percussió.

Després vam començar la classe amb el David. Ens va ensenyar uns passos simples i els vam ballar al ritme de la música. Després vam fer com un puzle, ens apreníem passos de ball per separat per després ballar-los tots alhora”. (Joan)

“El vídeo que més em va sorprendre va ser el del noi maquillat  tot de blanc, cara i cos. Es movia pel terra representant les deformitats patides per moltes persones després del llançament de les bombes atòmiques. Em va sorprendre per el seu significat i també em va fer sentir incòmode…”. (Gerard)

“Crec que el taller ens ha obert la ment a molts tipus de balls que la majoria no coneixíem”. (Maya)

“Jo pensava que el claqué només era un moviment de peus, però és ritme, esforç, emoció, motivació… “. (Mireia)

“A mi em va agradar molt la llibertat que vaig sentir aprenent aquest ball. Al principi em sortia bé perquè vam començar per passos fàcils, però a mida que es feia més difícil em costava més.  Amb l’ajuda del David vaig començar a pillar-ho. També em va agradar la idea de que podíem posar música que ens agradava per ballar al nostre rotllo i lliurar-nos”. (Sofia)