Dimarts 12 de maig, seguim en el confinament. La ciutat, que abans treballàvem sobre l’asfalt, sortint al carrer, caminant la nostra plaça Glòries, dibuixant la quotidianitat i narrant la urbanitat més propera ha mutat. Però no volem deixar enrere la idea de ciutat i la eixamplem per fer-la, -com va fer el Italo Calvino amb les seves “Les ciutats invisibles”- més plurals, més abstractes, més pròpies, més íntimes però igualment fruit d’una convivència col·lectiva i d’un compartir espais comuns.
Primer va ser la ciutat domèstica, després la ciutat narrada i avui, una ciutat íntima on l’autoretrat parla d’allò plural que habita dins nostre.
¿Què és un autoretrat?
Avui hem parlat del autoretrat com a una representació d’un mateix que va més enllà del posar amb la millor cara. L’autoretrat com a eina per aprofundir en un jo més complex, que explica més, que mostra el que vol.
Hem fet una separació:
L’autoretrat fotogràfic
L’autoretrat figuratiu
L’autoretrat abstracte.
I després, hem treballat els nostres “jo”.
Aquí el resultat.
Les nostres ciutats segueixen creixent!
