El dia 10 de Gener, varem fer una sessió d avaluació per partir dels imagianris i les expectatives que tenia el grup sobre la famosa “Residència” , ara que ja sabem que no era anar a una residencia de gent gran i tampoc fer coses “raras” d’art ( bueno un poco sí). L’activitat ens va servir també per avaluar el moment del grup, que objectius tenim compartits i sobre que parlem quan parlem de processo creatius
La activitat va consistir en pensar una metàfora que pugui explicar què pensaves d’En Residència quan vas escollir el projecte, fen un dibuix, a mode de collage o representació gràfica. Les preguntes que varem plantejar són:
Per què vas escollir aquest projecte?
Què esperaves del projecte?
Què pensaves del col·lectiu d’artistes que vindria a l’institut?
Fa un munt que no ens veiem. Ens expliquem com han anat les vacances de Nadal, ens posem al dia i… posem al dia el calendari del projecte. Amb l’arribada del nou any, comença una nova etapa d’En Residència. Sembla mentida, però estem quasi, quasi a l’equador del projecte i hem de tenir més o menys clar un horitzó. Cap a on anem? Repassem el que hem fet, com ho hem fet, quines temàtiques han sortit. I sobretot ens fem una pregunta, què volem fer amb tot plegat?
Rar, estrany, diferent…
Hi ha una paraula que s’ha anat repetint al llarg de les sessions, raro. “Pensava que el projecte seria algo raro”, “investigar sobre coses rares”, “sempre passava per aquí i veia una cosa rara (la glorieta de la transessual Sonia), però no sabia que era ni que havia passat”, “l’art contemporani és raro”… Així que fem una dinàmica per parlar d’allò raro i del seu contrari, allò normal.
Ens analitzem en funció de la norma: forma i color de cabell, color de la pell, forma de vestir, menjar, alçada, música, religió, diners… I veiem que cap de nosaltres és normal, o almenys no en tots els aspectes de la seva identitat. Entenem que no hi ha persones normals o anormals, sinó que és la societat la que estableix una norma, una línia de normalització, que estableix qui està dins i per tant és normal, i qui està fora, i per tant és anormal, rar, estrany, diferent…
Mentre ens analitzem en funció de la norma… Kate atrapa l’essència del moment amb el seu llapis
Pensem que volem aprofitar el projecte per parlar d’aquestes coses: qüestionar la norma i reivindicar allò estrany, alhora que generar estranyesa sobre aquelles coses in/visibles que dicten la norma que separa, jerarquitza, exclou i classifica a les persones. Parlarem sobre feminismes, racismes i si ens dóna temps sobre canvi climàtic.
Fem una dinàmica per pensar com es concreta tot això. Volem fer tantes coses! Com les ajuntem? Patri i Desi (Lo Relacional) proposen un disc expandit. Amb un disc expandit? Però… és raro! Què és un disc expandit? I ens imaginem un disc amb contingut ampliat amb performances, fanzines, postals, flyers i una super festa per presentar-lo, indoors, al Born.
Memòries d’allò estrany
El disc tindrà per títol Memòries d’allò estrany. Ja podrem fer-ho tot? Se’ns gira feina!
Glorieta de la transsexual Sonia al Parc de la Ciutadella
Avui comencem la sessió rebent un missatge per WhatsApp. No tothom té
dades, així que compartim mòbils i auriculars.
Desi i Patri ens diuen que hem de seguir-les mentre escoltem l’àudio. No sabem on anem ni de què ens parlarà el que escoltarem.
Sortim de l’institut, escoltant això:
Poc a poc, canvia la manera de caminar. Ja ningú parla i estem tots i totes concentrades en la teva història, Sonia. No et coneixíem, no sabíem de tu, de la teva vida, del teu assassinat per persones que odien tot allò que es surt de la norma. Per cert, la seva norma, la que separa el que és normal, del que és rar, anormal, estrany.
“He passat moltes vegades per aquí, perquè està molt a prop del cole, i sempre veia una cosa rara, un monument estrany, no tenia ni idea del què era, ni del què havia passat”.
Pensant amb moviment la nostra identitat i expressió de gènere i la nostra sexualitat.
A partir de la teva història, Sonia, parlem de LGTBIQ+ i de quina relació tenen amb nosaltres aquestes sigles. Parlem de masculinitat i feminitat, de sexualitat, de cossos, d’identitats…i veiem que cap de nosaltres encaixa 100% en la norma. Entenem que aquests discursos de l’odi, la transfòbia que et va assassinar, ens afecta a totes, de forma desigual, però a totes.
Ara ja et coneixem, Sonia, ja sabem la teva història, que forma part
de la memòria del col·lectiu LGTBIQ+, però també de la memòria de la ciutat, de
tots i totes nosaltres.
Missatge des de la memòria futura
Encara no ho sabeu, però la teva memòria Sonia, la d’una persona rara que va ser assassinada per algú que es creia normal, una glorieta estranya al mig d’un parc i un sistema sexe-gènere que ens fa sentir, de tant en tant, fora de lloc, seran la llavor del nostre projecte. Memòries d’allò estrany.
De moment el que hem fet fins ara és trobar, enregistrar, escoltar paraules passejant pel barri.
Un cop vam reunir totes les paraules , vam escollir un ritme de trap entre tots i dos alumnes van improvitzar una cançó que va resultar molt divertida.
Aquí alguns enregistraments:
Aquest segon vídeo el vam fer a l’institut. Es tractava d’endevinar les paraules que a la sessió anterior habíem trobat pel barri i amb les que habiem improvitzat un rap. Paraules com : ajuntament, residents, art, “sin”, lloguer, polítiques, Aldy, patriarcat ….
Paraules que ens han fet pensar en com poden afectar a la gent del barri i a nosaltres mateixos. Paraules trobades per les parets, als anuncis, a les valles, aparadors, botigues,…
Ja ha començat la residència amb Lo Relacional a l’Institut Verdaguer! En aquest blog es podrà seguir el seu procés de creació.
Per començar edito uns escrits sobre les espectatives que tenen els alumnes en aquest projecte:
Nino Shinjikashvili 4rtB
Me apunté a plástica por el hecho de que me gusta la asignatura y me es interesante.
Cuando fuí a clase y me dijeron que se hacía un proyecto diferente en plástica a 4rto de la ESO me ilusioné y me gustó muchísimo la idea. Me pareció una manera interesante de aprender y divertirse a la vez.
Ahora que ya hemos hecho varias clases sobre el proyecto y hemos visto cómo es, cumple mis expectativas, me sigue pareciendo divertido y productivo también.
Pol Cumplido:
DE QUE VA EN RESIDENCIA?
Quan em vaig apuntar a creadors en residencia no sabia gaire bé sobre què anava, tenia una referència de l’any anterior dels alumnes de 1r d’ESO que ho van fer. M’imaginava un taller en el qual vindria algún artista i faríem un quadre o una cosa semblant.
M’interessava la idea de crear una cosa des de zero amb gent desconeguda i amb els meus amics de classe. Tinc moltes ganes de saber com quedarà el que estem creant també estic aprenent molt sobre mi mateix i sobre els companys.
Sincerament no m’esperava gens el que estem fent i m’està agradant molt.
Gerard Burrull Bonilla
En un principi, quan vaig veure el projecte, vaig pensar que farem coses relacionades amb pintura manual. Per exemple dibuixar les nostres mans o les nostres siluetes al damunt d’un paper en blanc.
Pensava que també faria l’activitat clàssica de mullar les nostres mans en pintura i posarles damunt de fulls, també sempre tinc la imatge de com quedarà en un futur el nostre projecte i com faran que tot quadri i dongui un bon resultat.
Tinc ganes d’exposar-ho i de veure el resultat i la reacció de la gent en el moment que descobreixi el que hem fet i que la seva reacció al saber que en part allò ho han fet nois de 15 anys.
També tenia curiositat per veure com serien les artistes que vindrien a l’ institut.
El dia 26 de setembre varem fer una primera presa de contacte amb el grup. Varem caminar al El Born Centre de Cultura i Memòria, i varem fer una petita activitat de treball de coneixement del grup i paraules: compartir amb dos paraules com havia estat el nostre estiu i la tornada l’institut. Després varem fer gestos de representació i varem fer una volteta per el Born ( i varem aprendre gestos i paraules noves !)
