Hola! Què tal? Cóm va tot? Per aquí, a l’Institut Barri Besòs anem molt enfeinats, ara, això ja va de debò.
Portem mesos de Residència i estrenem d’aquí a un mes i els assajos van a “tope”.
Els actors i actrius de l’insti ho estan fent molt i molt bé. Tinc la sensació de que totes les peces comencen a posar-se al seu lloc.
Els nois mostren iniciativa, se saben el paper i actuen amb il·lusió i professionalitat, com des del primer dia; la veritat és que n’estic molt orgullós.
Estem fent intensius i ens dividim per grups, l’Ester i el Xavi, l’Isra i el Joan formen grups i comencem a treballar cadascuna de les escenes…
Han fet tres grups… anem a treballar les tres escenes principals…
…I jo? Què voleu que faci?
On vaig jo?…
I en Joan em diu… pots fer de “cover” del Marc?
I que vol dir això? Dons… cobrir al Marc que avui no ha pogut venir i que interpretarà al pare del Marco a l’obra… el que em faltava –penso-.
3, 2, 1…som h’hi! I ja em tens a mi fent de pare autoritari, pobre Marco-Gerard-Jose-Raúl… (Vosaltres ja m’enteneu oi nois?…)
I allà em teniu… patint més que els nois, intentant fer-ho bé…
La veritat és que n’he après molt del Joan. És un crack, viu l’escena, és ràpid de pensament, dinàmic, creatiu i resolutiu… posa més mala llet Jordi… pobre Marco, penso jo… Jo no sóc així… pobre noi…però clar, això es teatre, jo estic fent d’actor i penso en Stanislavsky…
Repetim i repetim, corregim veus, tons, espais, moviments…Tornem a començar…i vinga, una altra vegada…i els nois no es cansen i no protesten… Angelets!
El dimarts, i el dimecres ho tornen a treballar amb mi, abans de fer un segon intensiu.
Interpreten, aporten punts de vista nous, comentem, corregim… Em fan sentir molt a gust.
En cap moment senten la pressió, estan tranquils i van fent, al seu ritme, millorant dia a dia… aquí teniu una mostra…
Joan… Tens problemes amb les peces?
Mira que bonics que són quan estan quiets i concentrats!
Cristal… las matas con tu mirada!
Comencem a veure el final… i jo, ja m’imagino què em passarà quan tot això s’acabi… sentiré un buit, una nostàlgia entristidora perquè tot s’haurà acabat i que es barrejarà amb la felicitat per haver estat en un projecte com aquest, tant, tant… FANTÀSTIC i… TERAPÈUTIC!
Jordi Sánchez.
Professor a l’Institut BARRI BESÒS.
Barcelona.
Konstantín Stanislavski (en ruso, Константин Станиславский) (Moscú 1863 –1938) actor, director escénico y pedagogo teatral ruso, creador del método interpretativo Stanislavski y cofundador del Teatro de Arte de Moscú. Su nombre real era Konstantín Serguéievich Alekséyev
En el verano de 1906, va de vacaciones a Finlandia y lleva todos sus cuadernos con apuntes y los utiliza para escribir un proyecto de manual de actuación.
El “manual” que vendría a ser el “sistema” era un análisis de la práctica, por lo que Stanislavski había observado en los grandes actores y también en sus propias actuaciones, principalmente en sus fracasos.
El Sistema Stanislavski consiste básicamente en hacer que el actor experimente durante la ejecución del papel emociones semejantes, parecidas a las que experimenta el personaje interpretado; para ello se recurre a ejercicios que estimulan la imaginación, la capacidad de improvisación, la relajación muscular, la respuesta inmediata a una situación imprevista, la reproducción de emociones experimentadas en el pasado, la claridad en la emisión verbal, etc.
Su método para la formación del actor se basaba sobre todo en la penetración en la verdadera psicología del personaje y también en la búsqueda de afinidades entre el mundo interior del personaje y aquél del actor.
CONTINUEM TREBALLANT PER ACABAR EL CUB!