Al principi de tot, nosaltres no anàvem a fer el projecte juntes. Però, com les dos ens vam inspirar en el mateix, ens vam ajuntar per fer un projecte molt divertit. Consistia en projectar una fulla a unes escales i pintar-la. Així si no miraves per un lloc concret que ja havíem pensat, no es podia veure la fulla i les lletres perfectes. Però havíem de projectar la fulla perquè ens quedés bé.
Vam buscar unes bones escales i vam dissenyar la fulla. Només hi havia un inconvenient. Per culpa de la llum solar la imatge projectada no es veia prou. Així que vam decidir fer un tendal amb cartró.
El següent dia, vam anar a buscar les capses que havíem demanat a secretaria. I ens van donar només una capsa. La nostre sorpresa va ser quan el Pep ens va dir que aquella capsa era molt “bonica”. I ens va fer el repte que quan algú veiés la capsa per dins es sorprengues. Així que vam agafar la caixa de l’Abacus normal i corrent i vam fer com s’hi s’hagués trencat la tapa. En realitat volíem fer amb tisores, però, com ens vam estressar perquè no podíem tallar el cartró, li vam començar a donar cops i la tapa es va trencar. I, com quedava bé, ho vam deixar com estava. Ha dins s’hi pot veure un edifici molt conegut anomenat Taj Mahal que vam fer nosaltres calcant des de l’ordinador de l’aula. Després el vam pintar amb els colors or, plata, blanc i negre.
Ara és una capsa amb un forat que permet veure un espectacular palau.
El procés ha sigut molt frustrant i cansat, ja que res del que volíem fer no s’ha complert i la feina feta no s’ha fet servir. En part ha estat divertit ja que estàvem juntes i això és millor que fer-ho soles.
Vam tardar molt. Primer es volia fer això, després els obstacles… Però al final ha valgut la pena el procés.
