Arxiu mensual: febrer de 2013

Això cada dia és pitjor…. però el Luis té una idea.

Publicat el per
Respon

Silenci!,             escolteu!,                  estigueu atents!,                no us bellugueu tant!,                 si fas una pregunta escolta la resposta,                no crideu!,            no parleu tots a l’hora!,               escolteu-vos! ….              

Això cada dia és pitjor!

L’excitació que els suposa aquesta classe fa que sovint haguem de parar la conversa per posar calma. El Luis proposa que parem tota l’activitat del projecte i ens posem a parlar per arribar a uns acords de comportament i maneres de fer la classe.

Decidim que quan es vulguin dir una cosa que no és del tema que parlem s’ho diran molt fluix o a l’orella. Però què farem quan algú interrompi?

Ells només pensen en càstigs, però els proposem que pensin en alguna cosa més creativa, per exemple, fer una cosa que faci pensar en allò que fan malament:

– Que et quedis uns minuts al final de la classe.

– Ignorar la persona que molesta durant una estona.

– Posar un moderador i demanar paraula.

– La primera vegada ens canviem de lloc. La segona, el que parli que proposi ell què farà. Per saber-ho abans, tothom ha d’escriure què farà quan li passi això.

A més, a partir d’ara, portarem sempre una llibreta on anotarem idees, propostes, preguntes, esbossos, les paraules que es demanen al moderador …

Passa una setmana…

El Luis ha vingut amb una idea!:  Amb uns cartrons grans que tenim a l’aula de dibuix construirem un petit habitacle on el noi o noia que estigui nerviós i desconcentrat pugui entrar una estona a relaxar-se. Entre tots decidirem com ha de ser aquest “xiringuito”, cabana o caseta.

Cadascú, o per parelles, dibuixa com pensa que ha de ser. Després ho expliquen i dibuixen a la pissarra.

Entre tots van sortint conceptes que cal tenir en compte, els escrivim a la pissarra i a la llibreta, i triem quins són els que volem pel nostre habitacle.

L’habitacle:

L’habitacle és un lloc que hem de crear per poder estar tranquils quan ens enfadem. Ens han demanat que féssim una maqueta d’una casa, a escala 1:10 de la real; ho vam fer per parelles i jo ho vaig fer ambla Paula. Aquesta és la nostra idea de com seria l’habitacle, per fora és un casa abandonada i per dins és bonica i relaxant.

Luna

El sisè dia vam fer la planificació de la nostra casa de relax. També vam haver de mesurar-ho per fer-ho a escala per així  que la nostra casa ens sortís bé.

Alba i Kevin

Vam fer la representació de la casa de cartró amb unes maquetes de dimensions petites. La Mercè i el Luis ens van donar uns cartrons per fer les maquetes. Amb els cartrons havíem de fer la maqueta pas a pas. El nostre artista Lluis Bisbe, ens ajudava amb el nostre treball a mida. Cadascú devia portar un regle per fer les mides de la porta i de les finestres de la maqueta.

Kevin i Ruben

Fem una casa de cartró:

La Mercè i en Luis van decidir que féssim tots junts una casa de cartró, primer vam fer les maquetes a escala i uns ninotets asseguts a una cadira també reduïts a l’escala, quant vam acabar tots la petita caseta vam dir el que estava bé i el que estava malament. Quant vam acabar tot vam començar a fer la casa gran però encara no l’hem acabat.

Anna

L’espai que habitem – El pati

Publicat el per
Respon

Otra manera de perfilar lo que se quiere es definiendo  lo contrario.

Así que aunque no tengáis muy claro como debería ser el instituto tendréis probablemente claro como no os gusta que sea.

◦           ¿Que cosas no os gustan?

◦           ¿Que cosas os gustaría cambiar?

El tema / la idea.

Todas estas preguntas están orientadas a intentar conocer vuestro entorno y darnos pistas sobre el tema de nuestra intervención, escultura o lo que sea.

La idea o el tema de una obra de arte es

aquello entorno a lo cual gira aquello que queremos decir

aquello de lo que queremos hablar, preguntar, saber

 aquello que queremos reflejar o describir.

El tema que primero vamos a abordar es el propio entorno y ver qué sabemos de él, qué no sabemos, qué respuestas damos, pero sobre todo qué preguntas nos plantea. Porque el arte más que respuestas formula preguntas.

El tema de la intervención que al final de curso acabaremos por intentar materializar (convertir las ideas en cosas) vendrá definido por las visiones o preocupaciones mas recurrentes.

Materiales

El material es aquello con lo que está hecho un objeto.

El material con el que está hecho un cuadro son la tela y la pintura de colores.

El material con el que elaboraremos nuestra propuesta son los objetos o materiales que se encuentren en el instituto. Hacer una lista.

Luis Bisbe

Per anar definint tant els materials com el tema de la proposta que elaborarem, continuem tractant d’analitzar el propi entorn.  Ara ho farem al pati.

Què li falta al pati?

Alegria

Color (molts)

Gespa artificial a la pista

Una tirolina des de loes classes

Un tobogan d’aigua de de cadea classe per baixar al pati

Alguna cosa per escalfar les classes

Altaveus a la pista

Taules de ping-pong

Escales mecàniques

Una altra font o més

Espai

Papereres

Què li sobra al pati?

La rampa

El camp de voleibol (bé, no, perquè la gent té dret a jugar)

Tot lo verd

Escales

Cartells de “no em trepitgin”

Què és el que més els agrada, el què els preocupa,…

Hi ha coses inviables. Una tirolina és factible però perillosa.

Un tobogan d’aigua és molt car, complicat, acabaríem tots mullats.

L’institut és lleig (altres el veuen bé). Què és podria fer? Pintar-lo.

L’institut és un bé públic, un privilegi que es podria perdre.

Al voltant de l’institut hi hala Renfei les construccions dela Renfe,la Maquinista.Elterreny era d’una fàbrica que ho va donar per fer l’institut. L’avi dela Lunahi treballava. Li demanem que demani informació al seu avi. El Mario diu que coneix un familiar de qui va construir-lo.  Intentarem investigar alguna cosa més i portar la informació per compartir-la.

El pati: un lloc on crear una escultura

Un dia, el Luis ens va portar al pati, ens va assentar al terra i ens va dir que penséssim en coses del pati amb les que podríem fer una escultura.

Paula i Luna

El pati

Vam començar parlant del que sobrava i faltava:

La majoria de gent vam concordar les mateixes idees de que faltaven colors, coses més divertides (com la imaginació dels alumnes) ex: piscines, tobogans que baixen des de la finestra fins al pati, tirolines, jacuzzis, herba, arbustos (és a dir, més verd).

Vam acordar que sobraven les rampes, grades i escales i una part de la sorra que hi ha al pati i les fulles al terra.

Ona Iñesta

El pati
Un altre dia, vam baixar al pati. Vam fer una llista del que véiem al pati: arbres, rampes, porteries de futbol, grades…i vam fer una llista de coses que sobren i falten al pati. A continuació vam triar alguns dels objectes del pati per treballar-los a classe.

Lorena

Vam sortir al pati:

Vam sortir tots plegats al pati perquè uns dies abans ens van fer fer uns deures explicant amb quins materials del pati podríem fer alguna exposició, etc.

Quan ja estàvem al pati ens van fer dir els materials, quan vam acabar vam dir el que li faltava o el que li sobrava al pati .Van dir un munt de coses, tantes, que vam acabar dient que li faltava un supermercat i un yacutsi 😉

Anna

La següent sessió, a l’aula, treballem fent dibuixos i rètols dels conceptes que han sorgit al pati i altres que han pensat després. Amb tot això fem un mapa agrupant per categories, ressaltant coses que ens interessen o descartant altres.

Els alumnes, protagonistes del seu propi entorn

Publicat el per
Respon

Para ir definiendo tanto los materiales como el tema de la propuesta estamos tratando de analizar vuestro propio entorno. Hemos hecho una aproximación escrita y dibujada de como es el entorno de la clase, ahora vamos a tener en cuenta una de las cosas que significativamente no aparece en vuestros dibujos: Los alumnos protagonistas sin los cuales la clase no tendría sentido.

El propio alumnado puede ser entendido como una pieza central del propio entorno.

Además del entorno arquitectónico vuestro entorno está constituido por otros alumnos.

Vamos a tratar de ilustrar este paisaje definiendo tres perspectivas temporales diferentes, entendiendo la situación en la que os encontráis, vuestras expectativas y aspiraciones:

  • La primera, bajo una perspectiva temporal del presente: lo que las cosas son, es decir tratando de definir lo que sois ahora.
  • Un segundo punto de vista tratará de reflejar una probable perspectiva temporal futura. Cómo creéis que las cosas serán cuando hayáis acabado. Es decir ¿Cómo creéis que seréis entonces?
  • Una tercera aproximación tratará de dibujar una perspectiva temporal utópica o deseable. Lo que las cosas podrían ser. Es decir ¿Cómo os gustaría que fuera un alumno al acabar el instituto?

Luis Bisbe

Amb aquesta intenció proposem aquest qüestionari per respondre independentment, per escrit i a casa, i analitzar-lo i comentar-lo després amb més detall a la classe:

Recopilem les respostes de cada pregunta per tenir una visió global del que diuen els nois i noies.

(D’interessant lectura per saber què i com pensen els nostres petits joves) 

Els alumnes, protagonistes del seu propi entorn

El present
Que fan els alumnes dins d’una classe i dins l’institut?

– Fer els deures i estudiar.

– Estudiar i aprendre.

– Estudien, fan amics, juguen, parlen, etc.

– Alguns molesten i alguns treballen.

– Dins l’institut els alumnes fem els deures, estudiem, atenem a la professora, juguem, etc.

– A vegades juguem i no fem cas però alguns escolten al professor i fan els deures.

– Fer deures i escoltar a la professora.

– Estudiar.

– Aprenem, escoltem, a vegades parlem, si ens portem malament tenim un negatiu, incidència groga o vermella.

– Estudiar i fer deures.

– Treballar, estudiar, aprendre.

– Estudiar, fer deures, parlar, etc.

– Prendre a passar-ho bé.

– Anem a l’institut per aprendre i estudiar noves matèries.

Com ets al començar a l’institut?

– Una mica reservat però content amb els meus amics.

– …

– Sóc una mica tímid, però com tinc amics d’abans és divertit.

– Diferent, més madura i previnguda.

– Al començament de l’institut sóc una mica nerviós i també entremaliat.

– Et sents una mica estrany però després vas coneixent a gent i fent amics.

– Va ser molt interessant.

– Més responsable.

– Sóc com sóc sempre, xerraire, a vegades escolto, trec bones notes però em costa aprendre.

– Vergonyosa.

– Sóc nova en l’institut.

– Nerviós i sense ganes.

– Igual que a la primària, quan comences ets el més petit…

– Doncs jo mateix.

Per a què vens a l’institut?

– A aprendre les coses.

– Perquè és obligatori i per aprendre.

– Per estudiar i aprendre.

– Per aprendre i ser alguna cosa el dia de demà.

– Nosaltres venim a l’institut per aprendre i per tenir una educació adequada.

– Jo vinc a l’institut a aprendre i a veure els amics.

– Perquè m’obliguen.

– Per a estudiar les assignatures i poder tenir un treball.

– Vinc per aprendre, a que m’ensenyin, a rectificar coses, a estar amb amics i a passar-m’ho bé.

– Per aprendre.

– Per aprendre.

– Perquè vull tenir un bon futur, i sense educació secundària no m’ajudarà a tenir-ho gens.

– Per obligar-me a aprendre i passar-m’ho bé.

– Vinc a l’institut perquè vull estudiar matèries i perquè m’obliguen.

El futur
– Com creus que seràs quan acabis l’institut?

– Molt gran i llest.

– Més intel·ligent i independent.

– Crec que seré més llest, més gran i amb les idees clares.

– Encara no l’he acabat, però crec que seré més responsable, madura, previnguda i independent.

–  Seré un noi molt llest i amb un gran potencial que utilitzaré per anar a la universitat.

– Doncs aniré a la universitat a estudiar.

– Un noi responsable.

– Doncs una nena que tingui treball i bons estudis i començar batxiller.

– Jo crec que repetiré algun curs, però espero no fer-ho perquè ho passaria malament, però seré una persona responsable al menys amb la ESO i Batxillerat acabat.

– Profe de guarderia.

– Doncs més gran i per tant més madura; sabré més coses.

– Jo voldré continuar estudiant, i crec que seré intel·ligent.

– Gran, intel·ligent i amb les idees clares.

– Doncs un nen que ha aprovat algunes assignatures.

– De què creus que t’haurà servit passar aquests anys a l’institut?

– Pel dia de demà.

– Per fer una bona carrera.

– M’haurà servit per a aprendre i per treballar.

– Per la carrera.

– M’haurà servit per aprendre dels errors que hauré tingut i per aprendre noves coses.

– Per poder entrar a la universitat i poder tenir una carrera universitària.

– M’haurà ensenyat coses noves.

– Per a la carrera.

– Per aprendre, trobar amics, ajudar-me a buscar feina…

– Per treure un treball.

– De molt perquè hauré aprés molt.

– Perquè ajuda a formar-me per tenir bon futur.

– De molt ja que aprendré (espero) moltes coses.

– Doncs que puc aprendre més, ser responsable, més llest…

Utopies i desitjos
– Què esperes aprendre?

– Tot tipus d’assignatures.

– A no dependre dels altres.

– Espero aprendre moltes coses.

– Moltes coses.

– Espero aprendre tot el que ha aprés un adult.

– No ho sé.

– Moltes coses.

– Moltes coses.

– Moltes coses.

– Tot una mica.

– Les coses que m’ensenyin.

– Disseny, també vull aprendre a tocar el piano millor.

– Tot el que els profes m’ensenyin i més.

– Doncs aprendre a ser  més responsable, més llest, i aprovar moltes matèries.

– Creus que podràs aconseguir el què vols?

– Suposo que sí.

– Sí, si jo hi poso ganes en fer-ho.

– Potser.

– Sí que crec que pugui aconseguir el que vull.

– Jo crec que em costarà bastant però si m’ho proposo ho podria aconseguir.

– No.

– Sí.

– Crec que sí.

– Depèn.

– Sí, sempre i quan sigui optimista i posi ganes.

– Crec que sí, que acabaré fent dissenys, el que m’agradaria pel futur.

– Sí, si lluito per allò que vull.

– …

– Què ha de canviar perquè el futur sigui com tu vols?

– Jo crec que res.

– …

– Res, no ho vull canviar.

– Ser multimilionària per poder fer el que vulgui.

– Ha de passar que les guerres acabin i que tots els països estiguin en pau i harmonia.

– No ho sé.

– Que tingui més diners.

– La crisi, per tindre més diners dels que guanyi en el treball.

– La meva manera de ser en certs aspectes.

– Res, però espero que surti el que jo vulgui.

– Que sigui més estudiosa.

– No ho sé.

– ….

– Doncs que he d’estudiar i portar-me bé.