L’Ana és molt simpàtica i divertida, és la nostra artista!

El 1r dia ens vam presentar i ens va parlar de la identitat, qui som, perquè, qui volem ser, què diuen que som… i que el punt principal és el nom, una paraula molt important per la que se’ns crida però que no l’hem escollit. El podríem canviar?

Ens proposa canviar-nos el nom amb una paraula que no sigui de persona, ni un sobrenom, ni un “mote”, que sigui una cosa que ens defineixi, amb la que ens reconeguem, i si volem, aquest serà el nostre nom especial. Alguns noms que cadascú s’ha triat són: dj panda, colibrí, flow, princesa,  gato ciego, alegria, co-codrilo, fractal, ricitos, triángulo, sirena…, i a partir d’ara, en aquesta classe, ens podem dir d’aquesta manera.

Ens va explicar què és la SINESTÈSIA, vam parlar dels sentits i els sentits creuats, de les persones ciborg, de paraules, de dibuixos….

El 2n dia vam parlar moltíssim de moltes coses. L’Ana parla molt i ens explica moltes coses molt interessants, però nosaltres també teníem ganes de parlar i explicar coses que ens passen. Ens va proposar alguns exercicis de sinestèsia com per exemple observar unes lletres dibuixades a la pissarra i decidir quina era la més rígida, la més circular, més solta, carinyosa, flow, alegre, amb més ritme, més triangular, quina té més família, quina cau millor, té pitjor humor, és més amable, més brillant, és més treballadora, més trista, està més en forma, és més blava, amb quina t’aniries de festa o a la biblioteca….. Després vam fer la nostra signatura i altres de noves que ens agradessin. La signatura està dient coses, produeix sentiments en nosaltres i en els altres. També ens vam fer moltes preguntes igual que amb les lletres i vam veure que expressaven la nostra identitat. I d’aquí va sorgir una pregunta interessant: El DNI és la meva identitat? Hi ha molts factors que formen la nostra identitat, molts més que els que posa al DNI. Seguirem parlant…

La propera sessió anirem a la Fundació Miró a veure l’obra de l’Ana.