Presentació “Aula d’acollida”

Invitacio_JPitarch_EnResidencia_IMBroggi

El passat dijous 25 de maig vam presentar la nostra peça final AULA D’ACOLLIDA. Un moment únic i molt significatiu per tots. Abans, a l’aula, havíem estat preparant el que volíem dir en gran grup i posteriorment quatre alumnes voluntaris van adquirir el compromís de parlar en nom de tots.

Entre tots vam escriure el que volíem dir i també vam fer diferents assajos per modificar algunes coses i fer-nos nostres les paraules de tot el grup.

Estrena Jaume Pitarch5

A continuació adjuntem el text de la presentació:

TEXT DE LA PRESENTACIÓ

Sobre el procés (Iman Chaibi)

Hola bona tarda, em dic Iman, sóc alumne de 4t d’ESO de l’institut Moisès Broggi, parlaré en nom del grup de 23 alumnes que aquest any hem fet En residència. També parlaran en nom del grup la Sara, la Laia i l’Erick

Jo us explicaré el nostre procés, el que hem treballat aquest curs amb el Jaume.

  • Primer: Vam treballar el silenci i vam observar i dibuixar mans. Desprès ho vam relacionar amb el llenguatge de signes. Perquè les mans comuniquen. El nostre principal referent va ser: Eduardo Chillida.De tot aquest procés vam crear l’obra: Maniobra: llibre de gravats de linòleum, i vam fotografiar les mans de tot l’institut. Tot ho hem exposat al Broggi.
  • Després també hem conegut l’obra del Jaume i un dels aspectes rellevants que es repeteix són els títols. Hem practicat i après a posar títols a les obres de Joan Brossa. També hem visitat el Macba, i també hem sortit al carrer per fixar-nos en el que ens envolta.
  • El segon trimestre, vam desmuntar objectes quotidians de casa. Apropant-nos al concepte d’objecte més enllà de la seva utilitat. Amb les peces dels objectes vam fer diferents agrupacions: ordenar les peces per tamanys, formes i colors. Hem fet paraules, tipus metàfores visuals. Hem après que de diferents objectes es poden treure idees que mai hauríem pensat.  
  • Finalment vam desmuntar taules i cadires verdes i vam començar a explorar el significat d’aquests materials que tenim en el dia a dia. També hem experimentat amb els equilibris.

Un dia vam tenir una gran conversa amb el Jaume sobre els nouvinguts, una preocupació del nostre artista al veure que a classe hi havien alumnes de fora que no entenien res. Del debat dels nouvinguts n’hem parlat molt a classe i fora de classe. Que fem nosaltres els que som aquí per ajudar als que venen nous?. Alguns alumnes ens semblen invisibles i resulta que els tenim a classe cada dia. A partir d’aquí hem construit la peça que estrenem avui.

Sobre l’art contemporani (Sara Puig)

Entre tota la classe opinem que el concepte de l’art contemporani és un concepte molt interessant. Ens agrada la idea de veure més enllà de l’obra i l’objecte pel qual està formada, entendre la idea que l’artista vol transmetre i reflexionar sobre aquesta.

Pensem que l’art contemporani és una manera molt maca de reivindicar les idees que tens, i de criticar el sistema capitalista en el qual vivim. És una manera molt expressiva i original de dir el que penses amb un llenguatge i on l’espectador hi té un paper actiu.

Respecte el Jaume, creiem que té un còctel dins del cap. Mils d’idees. Té una perspectiva, una manera de veure les coses que ens sorprèn i ens fa obrir els ulls, i ens ha fet veure una situació des de diferents punts de vista. D’allò més senzill en treu tota una reflexió molt interessant.

Ens agrada la seva filosofia de reutilitzar els objectes i de no desaprofitar mai els excedents “el sobrant”. Ens va sobtar, en el bon sentit, que treballi amb objectes en desús de les escombraries.

També ens agraden les seves obres amb equilibris. Aquest detalls, sóc una mica com la seva signatura, la seva marca.

Una de les obres que ens van impactar van ser l’obra del sabó d’Alep, que transmitia molt bé la situació de desgast de la guerra de Síria, utilitzant una metàfora molt ben trobada. La obra consisteix en un video on es veu un sabó d’Alep que es va desgastant a mesura que les persones que passen es van rentant les mans. Alep té fama de fer un dels millor sabons, la ironia, la metàfora que té l’obra és la relació entre el desgast del sabó amb el desgast de la guerra.

Una altra obra que també ens va agradar que pensem que és molt original, és l’obra de la teoría de l’evolució, en la qual utilitzant productes de neteja que tenen nom d’ animals, plantes, fenòmens, que han tingut lloc en algun moment en l’història de la Terra, els organitza cronològicament fent un espiral. D’aquesta manera ajunta dos mons diferents com són la ciència i les arts però que en realitat no són tant llunyants.

Pensem que l’experiència d’haver treballat amb un artista d’art contemporani ens apropa a una altre manera d’entendre l’art. I a una manera d’expressar idees diferent.

Sobre l’obra final AULA D’ACOLLIDA (Laia Martin)

La peça tracta d’una sèrie de taules ordenades perfectament en forma d’aula, milimètricament col·locades, amb una taula que està desorientada. Totes les taules al seu centre tenen una brúixola que assenyala el nord, menys la taula desorientada, que té el seu propi nord. Al moment d’escollir el títol vam debatre molt sobre què significava el nord per a nosaltres. Van sortir moltíssimes idees, vam dir que tots anàvem en una mateixa direcció i que hi havia gent perduda, buscant el nord, també vam dir que el ‘perdre el nord’ passa quan hi ha un canvi radical com pot ser el canvi del país on es viu o l’idioma amb el que es parla. 

El que volem fer veure amb l’obra és que, segons el sistema educatiu, dins de l’aula, tots els alumnes tenim les mateixes condicions, el mateix coneixement i les mateixes capacitats d’ aprenentatge, quan realment no és així. Taules verde i cadires verdes iguals però nosaltres som diferents. Cada alumne és en un món diferent i les seves capacitats també són diferents.

Aquí és on entra l’Aula d’acollida, aquesta aula, és un recurs que es dona per tots els alumnes nouvinguts als instituts, algunes hores aquests alumnes van a l’aula d’acollida, però a altres hores entren a l’aula amb 30 alumnes més i de sobte han de trobar el seu nord, perquè es troben immersos en un sistema que desconeixen i de cop i volta s’hi han d’adaptar. Què fem nosaltres per ajudar a trobar el nord?

L’experiència de ser un alumne nouvingut (Erick)

Hola, em dic Erick i sóc d’Honduras, tinc 15 anys i faig 4t d’ESO. Us parlaré una mica de la meva experiència com alumne que vinc de l’estranger. Quan vaig arribar el primer dia a l’institut em vaig sentir estrany, tothom parlant català i jo no entenia res. De seguida un dels meus companys es va posar a parlar amb mi, em va preguntar d’on venia i com em deia. Encara que després de la novetat la gent no et fa massa cas. Molts cops m’he sentit com un fantasma, ningú et parla i estàs sol.

L’aula d’acollida ens ha servit per què tots hi som en les mateixes condicions. Encara que aquest any a l’institut ens la van treure però ara ja la tornem a tenir. L’aula d’acollida m’ha ajudat amb l’idioma i a entendre les mateixes circumstàncies que els altres.

M’ha agradat molt aquest projecte perquè el Jaume és un artista que el que promet ho cumpleix, ha estat molt pròxim a nosaltres ja que ell també ha passat per lo mateix. Ens ha donat bons consells i quan no hem entès alguna cosa ens ho ha tornat a explicar. Li desitgem sort i li donem les gràcies pel seu recolzament i enteniment. Gràcies a ell es fa visible, el que sovint, és invisible per molts.

Va ser un moment únic, on les paraules ens van emocionar molt. La vivència de l’Erick i el seu esforço per parlar en català, ens va colpir a tots, també al Jaume. Per acabar la presentació vam fer l’acte simbòlic de posar una brúixola en una taula com a homenatge a tots els nouvinguts!

Estrena Jaume Pitarch2

17_05_25_presentacio_224 17_05_25_presentacio_056

17_05_25_presentacio_077 17_05_25_presentacio_107

17_05_25_presentacio_169 17_05_25_presentacio_151

17_05_25_presentacio_180 Estrena Jaume Pitarch3

Estrena Jaume Pitarch4

 

Moltes felicitats a tots, va ser super bonic i molt emotiu!!

Gràcies també a l’Agnès pel seu rigorós acompanyament!

Un cop més l’art ens ha transformat!!

Jaume, t’estimem!!

Anem a Tecla Sala, sessió de muntatge

Després de totes les proves a l’institut, de veure l’espai que ocuparem, de fer proves sobre com fixarem les taules al terra, anem a Tecla Sala per iniciar el muntatge.

Les taules i cadires les ha recollit un transport i ja són al centre d’art.

Semblava tot senzill però ens ha costat força alinear les taules amb precisió i sobretot fer els 80 forats al terra.

Hi anem dos vegades, dos matins sencers, mig grup un dia i mig grup l’altre. Just dos dies on la calor és molt present…

IMG_3040 IMG_3042

IMG_3043

IMG_3044  IMG_3045

IMG_3051  IMG_3056

IMG_3058  IMG_3059

 

 

Seguim… i triem el títol de la peça

Seguim amb el procés de creació de la nostra peça i pensem quin títol representa millor el que volem dir. Pluja d’idees a la pissarra i gran debat.

DSC_0028

Ocupem l’espai exterior davant de l’aula de cavallets del nostre institut i comprovem l’espai que ocupa la instal·lació: 20 taules i cadires amb brúixola insertada, totes miren a una direcció menys una.

IMG_2633  IMG_2634

IMG_2805  IMG_2806 2

IMG_2997  IMG_2998

Després d’un intens debat, d’escriure individualment idees, de parlar-ne…. Ho tenim, l’obra es dirà AULA D’ACOLLIDA!

Procés de creació de la peça final

Després de moltes pissarres i idees, ja ho tenim pensem que podem representar la idea dels nouvinguts amb taules i cadires buides, simulant una aula. I treure l’aula de context, muntar una aula a l’exterior o a algun indret. Treballem sobre la idea de col·locar totes les taules en una mateixa direcció, excepte algunes, també sobre com les ordenem, quantes…

Sorgeix la idea de treballar amb brúixoles pel concepte del Nord. Podríem fer que totes les brúixoles miressin al nord excepte algunes…?? Com??

Ho tenim!!! Consens de grup i ens posem a treballar!

Primer traiem les taules i cadires a l’exterior i les vernissem i també fem proves sobre com insertar les brúixoles a les taules…

IMG_2634  IMG_2635

IMG_2730  IMG_2731

IMG_2732  IMG_2733

IMG_2734  IMG_2736

IMG_2738 IMG_2740

Seguirem!!

Punt de partida de la peça final

Després de l’experimentació amb diferents objectes en desús i les taules i cadires verdes que tenim a l’institut, comencem el gran debat sobre el tema dels alumnes nouvinguts a partir de l’obra d’alguns alumnes que tenim al grup.

Qizhang  Iara

A classe tenim companys estrangers, alguns d’ells han arribat al nostre pais només fa 7 mesos, d’altres porten més temps i alguns porten tota la ESO. Al nostre artista li preocupa que aquests alumnes no entenguin la llengua i quin paper hi tenim nosaltres, els que formem part del grup, com d’adapten, com ajudem a que s’integrin? … D’aquestes converses surt la paraula INVISIBLE, i també  la idea que al principi quan arriben són els protagonistes però després la situació es normalitza i passen desapercebuts… Molt diàleg i un punt d’inici important per idear la nostra peça final.

De tot això sorgeix la idea de pensar com podríem representar amb una composició de taules i cadires totes aquestes idees.

IMG_2480 IMG_2481

Laia i Lia

Recapitulem

Ja som a la recta final. Aquesta setmana hem fet balanç de tot el treball fet fins a dia d’avui. Tenim la necessitat de fer un repàs amb el Jaume per encarar la peça final.

Mirem enrera per veure tot el què ha passat, el què hem viscut, el què hem fet i el què hem après. Per fer-ho partim de 6 pdf’s organitzats amb imatges clau.

1_Mans_dibuix+gravat+element rebuig

1. Concepte de silenci i dibuix de les mans, la pròpia i la dels companys. El llenguatge de signes. La comunicació. El gravat. La tècnica en relació amb la intenció, finalitat. Els intruments de taller. Chillida. El material de rebuig (un nou material)

2_Mans_fotos+llibre+poster

2. Fotografies de les mans. La meva, la dels altres. Els patrons. La coneixença d’un mateix. El relat expositiu. Treball en equip. Fem un poster amb els gravats de les mans escanejats. Amb els originals: fem el llibre “Maniobra”.

3_La clau nº5

3. Sortida al carrer. Observar l’entorn. Escriure què veiem. Els detalls. Accions al carrer. Intervencions en l’espai. Anem al Macba: el cub de condensació de Hans Haacke… La clau nº 5, textos tècnics i de ficció.

4_Objectes_paraules

4. Desmuntem objectes (petit format) els portem de casa i també amb material de l’institut. Desmuntar/muntar. Ordenar les peces segons un patró (de petit a gran). La forma dels elements. Creació de paraules. Referent: Joan Brossa.

5_Formes cadires i taules

5. Aula d’acollida. Gran debat. Tema final. Desmuntem taules i cadires, explorem peces, fem lletres i paraules. Aprenem a dibuixar en sistema dièdric, vistes. Prenem mides, dibuixem a escala. Explorem formes de tamany real al pati. Creació de paraules: SOS. HOLA.

6_Processos_converses+plujaidees+comunitat+visionat(referents)

6. Processos. Resum sobre com hem treballat: pissarres, pluja d’idees, converses, manipulació, visionats. Treball que ha implicat la comunitat. Exposició al Broggi per les portes obertes de la peça MANIOBRA.

Taules i cadires

Després d’experimentar amb objectes petits, com heu pogut veure en l’anterior entrada, hem experimentat amb objectes més grans i d’ús escolar. Primer a classe vam desmuntar algunes taules i cadires i vam explorar diferents posicions per veure quina lletra podíem fer.

Paraules_cadires_taules3 Paraules_cadires_taules1

Paraules_cadires_taules P1020679

Després un altre dia, en veure que a classe no hi cabíem, vam treure taules i cadires inutilitzades al pati. Volíem experimentar amb objectes de mida real diferents composicions per crear paraules. Ens vam dividir en dos grups.

Un d’ells amb un gran nombre de cadires va crear la paraula “SOS” La paraula era tan gran que només era possible llegir-la des d’un punt elevat. I per tant vam fer una fotografia en picat.

P1310450  P1310467

P1310470  P1310446

P1310461

Després ens vam fer una foto tots asseguts!!

P1310467

L’altre grup va fer amb taules i cadires desmuntades de diferents formes la paraula “HOLA”. També ens van interessar les ombres projectades al terra.

P1310442 P1310440

P1310438 P1310469

Aquesta activitat va ser una prova, una experimentació per veure possibles combinacions i possibilitats per fer una obra que simbolitzi la situació dels alumnes nous que venen de l’estranger i que es troben en una situació dificil per la falta de comunicació. El sistema els col·loca als instituts sense donar-lis una ajuda concreta o suport. Aquest és un tema que va sorprendre molt al nostre artista i sobre el qual vam començar a pensar com podríem donar-li forma a partir d’objectes d’ús escolar. Abans de fer les proves amb el material a classe hi vam dedicar una sessió per debatre sobre la problemàtica.

A la nostra classe tenim alumnes nouvinguts i va ser molt enriquidor saber com se senten.

Laura i Jose Antonio

Anem a Tecla Sala

El passat dimarts 14 vam anar a Tecla Sala a veure el muntatge de l’exposició “La pràctica impossibilitat del dejuni” del nostre artista Jaume Pitarch.

En aquest espai farem una obra conjunta amb el nostre artista i volíem veure les dimensions de la sala, les possibilitats i també conèixer les obres del Jaume a tamany real.

Ens van sorprendre molt totes les idees del Jaume i les seves obres. Sobretot les peces que mostren un equilibri que sembla màgic i impossible de que sigui real. També  vam poder veure com de complexe és el muntatge d’una exposició i quanta feina hi ha al darrera.

Tecla Sala_jaume_14març (3) Tecla Sala_jaume_14març (33)

Tecla Sala_jaume_14març (9) Tecla Sala_jaume_14març (4)

Tecla Sala_jaume_14març (35) Tecla Sala_jaume_14març (32)

Tecla Sala_jaume_14març (20) Tecla Sala_jaume_14març (17)

Tecla Sala_jaume_14març (15)

 

Desmuntant objectes?

El passat 22 de febrer teníem l’encàrrec de portar objectes de casa que no fem servir, i que ja no funcionin. Amb aquesta proposta seguim explorant la manera de fer del nostre artista. Ell moltes vegades fa obres apartir del que la gent no vol i que ell troba pel carrer, tant en les escombraries com als containers.

A banda dels objectes que vam portar de casa també vam desmuntar objectes de l’institut que tenim guardats al magatzem i que no funcionen.

IMG_1557 Desmuntatge_Objectes (4)

Desmuntatge_Objectes (20) IMG_1558

Desmuntatge_Objectes (23)

Ens va agradar molt desmuntar aquests objectes i veure que alguns tenen peces molt petites i de formes ben diferents. Els objectes que vam desmuntar van ser: un boli, un teclat, “cascos” de música, un radiocasette, un mòbil, uns altaveus…

La primera proposta va ser ordenar les peces, de mes gran a més petites, segons la  forma i després vam intentar fer paraules amb els diferents elements. com que l’activitat ens va agradar molt hi vam dedicar més d’una sessió, i cada final de classe guardavem els objectes en bosses individuals per no perdre cap peça.

Desmuntatge_Objectes (39) Desmuntatge_Objectes (32)

P1020600 Desmuntatge_Objectes (62)

De paraules en van sortir de tot tipus, vam intentar que tinguessin relació amb l’objecte. Realment van sortir coses molt interesants, us mostrem alguns exemples, a veure si sabeu què hi diu?

Andrea(1) P1020585

P1020607 P1020634

Desmuntatge_Objectes (65) Desmuntatge_Objectes (63)

Qizhang  P1020584

Una peça que ens va agradar molt a tots i que vam comentar una bona estona a classe és aquesta que us posem al final. Quan vam veure la foto, ens va recordar molt les obres de Joan Brossa. A classe en una sessió havíem conegut aquest artista i havíem posat títols a les seves obres.

Mireu aquesta imatge doncs, és un eclat sense tecles. Què ha passat amb les lletres? Només han quedat de cara cap amunt alguns caracters…

Quin títol li posaríeu?

P1020637

Iara, Samira, Laia, Sara.

 

La clau nº 5

Com ja hem explicat en l’anterior article el passat 14 de febrer vam anar a visitar el Macba. En aquesta sortida abans de visitar el museu, el Jaume ens va proposar de camí al metro recollir objectes que ens semblessin rellevants i que es troben al carrer. Ens vam posar uns guants bleus i vam recollir tot allò que sovint sembla indiferent però que aquest cop ens semblava curiós de recollir: fulles, branques, pals, papers de caramels, una revista. També ens vam aturar a les escombraries. Tot ho anavem introduint en una bossa negra d’escombraries.

A mida que avançavam pel correr vam fotografiar moltes coses, volume del tronc dels arbres, el paviment… i també vam intervenir seguint les formes que ens suggerien el que anavem trobant.

En arribar al Macba i per començar la visita, en Jaume Pitarch va guardar la bossa d’escombraries on hi guardavem tot el recollit pel carrer, en un armariet, el número 5. En finalitzar la visita vam marxar tots a casa i ningú va recordar la bossa. Dos dies després, en Jaume es va adonar de que portava a sobre la clau de l’armariet número 5.

On és la nostra bossa d’escombraries?

Que devia passar al Macba quan la van trobar?

Dimecres a l’arribar a classe el Jaume ens va explicar tot el que havia succeït i entre tots vam idear diferents propostes i diferents plans per retornar la clau. Després de varies classes de debat, decidim escriure un relat tècnic sobre el succeït, i un relat de ficció on aparegui la clau número 5. I també un trumpet de classe decideix gravar un vídeo on es representi una història d’ una noia que havia estat segrestada només pel fet de saber on era la clau nº5.

Un cop fets els relats, els legym a classe i finalment decidim introduïr totes les cartes, el vídeo i la clau dintre d’una bossa d’ escombraries, i deixar-ho al Macba a l’armariet nº 5.

IMG_3025 P1300589

Narracions_clau nº5 (22) Pissarra clau

Dibuix clau nº5

Jennifer Bardella i Samira Dialhoum