Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2r5t7Xy

El passat dijous 25 de maig vam presentar la nostra peça final AULA D’ACOLLIDA. Un moment únic i molt significatiu per tots. Abans, a l’aula, havíem estat preparant el que volíem dir en gran grup i posteriorment quatre alumnes voluntaris van adquirir el compromís de parlar en nom de tots.

Entre tots vam escriure el que volíem dir i també vam fer diferents assajos per modificar algunes coses i fer-nos nostres les paraules de tot el grup.

A continuació adjuntem el text de la presentació:

TEXT DE LA PRESENTACIÓ

Sobre el procés (Iman Chaibi)

Hola bona tarda, em dic Iman, sóc alumne de 4t d’ESO de l’institut Moisès Broggi, parlaré en nom del grup de 23 alumnes que aquest any hem fet En residència. També parlaran en nom del grup la Sara, la Laia i l’Erick

Jo us explicaré el nostre procés, el que hem treballat aquest curs amb el Jaume.

• Primer: Vam treballar el silenci i vam observar i dibuixar mans. Desprès ho vam relacionar amb el llenguatge de signes. Perquè les mans comuniquen. El nostre principal referent va ser: Eduardo Chillida.De tot aquest procés vam crear l’obra: Maniobra: llibre de gravats de linòleum, i vam fotografiar les mans de tot l’institut. Tot ho hem exposat al Broggi.

• Després també hem conegut l’obra del Jaume i un dels aspectes rellevants que es repeteix són els títols. Hem practicat i après a posar títols a les obres de Joan Brossa. També hem visitat el Macba, i també hem sortit al carrer per fixar-nos en el que ens envolta.

• El segon trimestre, vam desmuntar objectes quotidians de casa. Apropant-nos al concepte d’objecte més enllà de la seva utilitat. Amb les peces dels objectes vam fer diferents agrupacions: ordenar les peces per tamanys, formes i colors. Hem fet paraules, tipus metàfores visuals. Hem après que de diferents objectes es poden treure idees que mai hauríem pensat.  

• Finalment vam desmuntar taules i cadires verdes i vam començar a explorar el significat d’aquests materials que tenim en el dia a dia. També hem experimentat amb els equilibris.

Un dia vam tenir una gran conversa amb el Jaume sobre els nouvinguts, una preocupació del nostre artista al veure que a classe hi havien alumnes de fora que no entenien res. Del debat dels nouvinguts n’hem parlat molt a classe i fora de classe. Que fem nosaltres els que som aquí per ajudar als que venen nous?. Alguns alumnes ens semblen invisibles i resulta que els tenim a classe cada dia. A partir d’aquí hem construit la peça que estrenem avui.

Sobre l’art contemporani (Sara Puig)

Entre tota la classe opinem que el concepte de l’art contemporani és un concepte molt interessant. Ens agrada la idea de veure més enllà de l’obra i l’objecte pel qual està formada, entendre la idea que l’artista vol transmetre i reflexionar sobre aquesta.

Pensem que l’art contemporani és una manera molt maca de reivindicar les idees que tens, i de criticar el sistema capitalista en el qual vivim. És una manera molt expressiva i original de dir el que penses amb un llenguatge i on l’espectador hi té un paper actiu.

Respecte el Jaume, creiem que té un còctel dins del cap. Mils d’idees. Té una perspectiva, una manera de veure les coses que ens sorprèn i ens fa obrir els ulls, i ens ha fet veure una situació des de diferents punts de vista. D’allò més senzill en treu tota una reflexió molt interessant.

Ens agrada la seva filosofia de reutilitzar els objectes i de no desaprofitar mai els excedents “el sobrant”. Ens va sobtar, en el bon sentit, que treballi amb objectes en desús de les escombraries.

També ens agraden les seves obres amb equilibris. Aquest detalls, sóc una mica com la seva signatura, la seva marca.

Una de les obres que ens van impactar van ser l’obra del sabó d’Alep, que transmitia molt bé la situació de desgast de la guerra de Síria, utilitzant una metàfora molt ben trobada. La obra consisteix en un video on es veu un sabó d’Alep que es va desgastant a mesura que les persones que passen es van rentant les mans. Alep té fama de fer un dels millor sabons, la ironia, la metàfora que té l’obra és la relació entre el desgast del sabó amb el desgast de la guerra.

Una altra obra que també ens va agradar que pensem que és molt original, és l’obra de la teoría de l’evolució, en la qual utilitzant productes de neteja que tenen nom d’ animals, plantes, fenòmens, que han tingut lloc en algun moment en l’història de la Terra, els organitza cronològicament fent un espiral. D’aquesta manera ajunta dos mons diferents com són la ciència i les arts però que en realitat no són tant llunyants.

Pensem que l’experiència d’haver treballat amb un artista d’art contemporani ens apropa a una altre manera d’entendre l’art. I a una manera d’expressar idees diferent.

Sobre l’obra final AULA D’ACOLLIDA (Laia Martin)

La peça tracta d’una sèrie de taules ordenades perfectament en forma d’aula, milimètricament col·locades, amb una taula que està desorientada. Totes les taules al seu centre tenen una brúixola que assenyala el nord, menys la taula desorientada, que té el seu propi nord. Al moment d’escollir el títol vam debatre molt sobre què significava el nord per a nosaltres. Van sortir moltíssimes idees, vam dir que tots anàvem en una mateixa direcció i que hi havia gent perduda, buscant el nord, també vam dir que el ‘perdre el nord’ passa quan hi ha un canvi radical com pot ser el canvi del país on es viu o l’idioma amb el que es parla. 

El que volem fer veure amb l’obra és que, segons el sistema educatiu, dins de l’aula, tots els alumnes tenim les mateixes condicions, el mateix coneixement i les mateixes capacitats d’ aprenentatge, quan realment no és així. Taules verde i cadires verdes iguals però nosaltres som diferents. Cada alumne és en un món diferent i les seves capacitats també són diferents.

Aquí és on entra l’Aula d’acollida, aquesta aula, és un recurs que es dona per tots els alumnes nouvinguts als instituts, algunes hores aquests alumnes van a l’aula d’acollida, però a altres hores entren a l’aula amb 30 alumnes més i de sobte han de trobar el seu nord, perquè es troben immersos en un sistema que desconeixen i de cop i volta s’hi han d’adaptar. Què fem nosaltres per ajudar a trobar el nord?

L’experiència de ser un alumne nouvingut (Erick)

Hola, em dic Erick i sóc d’Honduras, tinc 15 anys i faig 4t d’ESO. Us parlaré una mica de la meva experiència com alumne que vinc de l’estranger. Quan vaig arribar el primer dia a l’institut em vaig sentir estrany, tothom parlant català i jo no entenia res. De seguida un dels meus companys es va posar a parlar amb mi, em va preguntar d’on venia i com em deia. Encara que després de la novetat la gent no et fa massa cas. Molts cops m’he sentit com un fantasma, ningú et parla i estàs sol.

L’aula d’acollida ens ha servit per què tots hi som en les mateixes condicions. Encara que aquest any a l’institut ens la van treure però ara ja la tornem a tenir. L’aula d’acollida m’ha ajudat amb l’idioma i a entendre les mateixes circumstàncies que els altres.

M’ha agradat molt aquest projecte perquè el Jaume és un artista que el que promet ho cumpleix, ha estat molt pròxim a nosaltres ja que ell també ha passat per lo mateix. Ens ha donat bons consells i quan no hem entès alguna cosa ens ho ha tornat a explicar. Li desitgem sort i li donem les gràcies pel seu recolzament i enteniment. Gràcies a ell es fa visible, el que sovint, és invisible per molts.

Va ser un moment únic, on les paraules ens van emocionar molt. La vivència de l’Erick i el seu esforço per parlar en català, ens va colpir a tots, també al Jaume. Per acabar la presentació vam fer l’acte simbòlic de posar una brúixola en una taula com a homenatge a tots els nouvinguts!

Moltes felicitats a tots, va ser super bonic i molt emotiu!!

Gràcies també a l’Agnès pel seu rigorós acompanyament!

Un cop més l’art ens ha transformat!!

Jaume, t’estimem!!