Divendres passat, dia 21/02/14, ens vam reunir tots a l’aula de  dibuix per començar a donar forma a l’obra. Aquell dia el projecte es tractava d’intentar rescatar un llibre de ser esporgat, és a dir, evitar que el llencessin de la biblioteca perquè la gent no el llegeix. Vam fer grups de tres persones y entre els tres membres creàvem un monòleg, com si fóssim el propi llibre que demana ajuda.

Un dels monòlegs que vam escriure va ser aquest:

Ei! Tu! Segueix la meva veu, camina fins aquí, busca’m! Ei! T’estic parlant! Et parlo a tu que vols passar de mi sense donar-me l’oportunitat de sorprendre’t. Ja sé que sóc vell, que no tinc les fulles d’aquell blanc tan radiant que tenen tots els llibres nous, però escolta’m, portem amb tu. Tinc a dintre les paraules perfectes per fer-te commoure i riure i plorar, també enamorar-te, enfadar-te i et garanteix-ho que et faré passar la nit en vela. Que no podràs parar de llegir-me, encuriosit per la meva història.

Després de llegir-los davant de la resta de la gent vam baixar a l’aula d’infografia per passar el monòleg a àudio. Cada persona del grup va llegir el seu escrit i ho va gravar amb la seva pròpia veu, no ens va donar temps a editar les gravacions però aquest era el punt final.

L’objectiu d’això es agafar la gravació que més ens agradi y col·locar-la a un dels llibres de la biblioteca de Sant Martí que estigui a punt de ser llançat, atraure l’atenció de la gent d’una manera original i d’aquesta manera evitar el seu destí de ser destruït.

Ana Moya.