Rodrigo Estrada

Jo pensava que la coreografia que vam fer seria avorrida. La verirtat és que tenia poques ganes de fer-ho però al veure a tota aquella gent que ens va anar a veure sentia molta emoció i nervis. També es veritat que en el moment de començar a fer totes aquellas activitats realitzades al llarg del curs van resultar fàcils.
M’ha agradat la manera que vam anar aprenent la correografia, perquè no va ser con a una classe de ball que ho has repetir moltes vegades per a que surti, sinó que al fer-les com activitats o jocs és més senzill i divertit, ajuntar tot el treball del curs.
Quan vaig veure fragments de la correografia es veu increïble, como si ho haguéssim preparat molt més i amb més esforç.
La idea de tot això era representar amb moviments de la vida quotidiana de com som nosaltres, com és l’espai on vivim. Per encaminar-nos i fer-ho, vam cercar quines són les cançons que escoltem nosaltres, també les dels nostres pares i avis, vam cercar proverbis del nostre país, vam fer frases di qui som (fill de…, client de…, fan de…), moviments d’algun fan nostre. Amb la finalitat d’ajuntar tot allò per fer una correografia.

Un comentari a “Rodrigo Estrada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *