Seguint les indicacions de la Cristina, hem escrit la nostra primera obra de teatre. Un acte. L’estructura tenia tres parts: dos personatges anaven a la recerca d’un tercer per fer alguna cosa. En lloc d’aquest, apareixia un altre personatge que els deia que aquell a qui esperaven no podia aparèixer. El desenllaç implicava que el tercer personatge finalment aparegués (comèdia) o no aparegués (drama).
ONE DIRECTION O L’ELOI…?
Maria i Lucia
Personatges: Júlia / Berta / Eli /Eloi /Senyora
(La Júlia està esperant a la porta a que baixi l’Eloi i na que vingui la Berta.) (Mira el rellotge i de sobte apareix la Berta.)
JÚLIA: On estaves? T’estava esperant!
BERTA: La meva mare, que m’ha fet treure el maquillatge i m’ha soltat el rollo de sempre.
JÚLIA: (Amb to irònic) Mares…
BERTA: Canviant de tema, ¿On és la Eli? Recorda que és ella qui té les entrades pel backsatge.
JÚLIA: Jo l’he trucat, però… ¡Aiiiiiiiiix, que anirem a veure als de ONE DIRECTION!
BERTA: Veurem al Harry, al Zayn, al Niall, al Louis i al Liam. No m’ho puc creure!
JÚLIA: Per cert, no creus que s’està fent massa tard?
BERTA:Truquem un altre cop?
JÚLIA: OK, però… Ja saps com és el caràcter de la seva mare!
BERTA: La veritat és que ja no puc aguantar-me més, em
tremolen les cames. Quins nervis, quins nervis, quins nervis!
(Tornen a trucar a la Eli.)
BERTA: Eli, quant et queda?
SENYORA: (Amb accent valencià.)Eli? Però, què dieu? Jo no em dic pas Eli! Em dic Mª Dolors Dels Amors Del Rosari Cleopatra Anastasia Rodri…..
(L’interrompen)
JÚLIA: Si, si. Perdó…
(De sobte veuen que s’obre la porta del ascensor i apareix l’Eloi, el germà de la Eli, amb la brossa a la mà per llençar-la.)
JÚLIA: Perfecte, ve l’Eloi i així li podem preguntar que passa!
(La Berta està despistada i reacciona.)
BERTA: Eloi? Eloi? Eloi… És taaan guaapo…. Està taaan bo….
JÚLIA: Chitón! Què ja està aquí!
BERTA: (Xiuxiuejant.)Li pregunto jo!
(Surt al portal l’Eloi.) (Berta s’imagina que l’Eloi li comença a llençar complits i que li deia: T’estimo Berta!)
JÚLIA: Reacciona!
BERTA: Si, si, si. Es que estic una mica adormida…
JÚLIA: Segur…
BERTA: Eloi, Eloi, una cosa… Saps si baixa ja la Eli…?
ELOI: Mmm… No us heu assabentat noies? La mare va adonar-se que la Eli sortia per les nits per trobar-se amb el seu xicot i, ara,no li deixa sortir.
JÚLIA: No li hauràs dit tu…? Oi?
BERTA: No diguis tonteries! Com li pot dir això? Ell?
ELOI: La veritat és que si que l’hi he dit jo… Però, es que em preocupo per ella.
BERTA: Quin germà que té la Eli…
ELOI: Adéu guapas, vaig a llençar la brossa.
BERTA: N’estic segura de que m’ho ha dit a mi!
JÚLIA: Berta, reacciona! Però com pots estar pensant en si t’ha dit guapa a tu o a mi?! Per la seva culpa no podem anar al Backestage dels de One Direction!
(Mantenen una gran estona de silenci fins que torna l’Eloi.)
BERTA: Ja està aquí l’Eloi, l’Eloi, l’Eloi…
JÚLIA: Hòstia tu! Berta, ja canses!
ELOI: M’ho he pensat millor i us vull ajudar, crec que no us podeu quedar sense anar al Backstage dels de One Direction.
BERTA: Sabia que m’entendries…
ELOI: Bueno, us explico el pla o què?
JÚLIA: Dispara!
BERTA: Segur que serà un pla genial!
ELOI: Bé, la Eli porta tota la tarda plorant a la seva habitació. Poso uns sons de plors a l’ordinador, un par de coixins sota del llençol i li dic que surti per la finestra.
BERTA: Fantàstic! Perfecte! Genial… Com tu!
JÚLIA: A que estem esperant? Comencem, nois!
(Efectuen el pla i, surt a la perfecció. Veuen com surt la Eli per la finestra.) (L’Eloi ja no està.)
BERTA I JÚLIA: Eli, Eli!
(L’abracen.)
ELI: Estava escoltant-vos per la finestra.
BERTA: Has vist com t’ha ajudat el teu germà?
ELI: Per cert, estàs penjadíssima pel meu germà!
BERTA: Que va! No! Bueno, potser, en veritat si…Que dic si? Moltíssim!
JÚLIA: Estic farta d’històries amoroses! Anem-nos que ja fem tard!
TOTES: ONE DIRECTION!!!!
(S’apaguen els llums i, es tanca el teló.)