Primera sessió amb Perico Pastor

Hola! Som el Nikita i L’Àlex i avui ens ha tocat escriure el que recordem de la primera sessió amb Perico Pastor ajudant-nos amb els apunts que vàrem agafar: El primer dia Perico ens va ensenyar diferents estils de dibuix i estris per a dibuixar. Ens va explicar que el millor per a ell eren els pinzells, i que la tinta xinesa és la millor per a fer els dibuixos.  Va esbossar la cara d’una dona amb poc esforç sobre un paper blanc i amb això ens va demostrar que dibuixar és més fàcil del que sembla. Mentre Perico estava dibuixant, un company, el Nelson, li va preguntar si “tenia un don”, i Perico li va contestar que no ho sabia. Sí que sabia una cosa: que portava des dels quatre anys dibuixant sense parar…. i aviat en faria seixanta!

No fa molt de temps, va fer un dibuix cada dia durant trenta dies. Fotografiava els dibuixos i els penjava en un lloc web perquè la gent els pogués veure i comprar. Quan el mes va acabar va fer una exposició amb tots el dibuixos que no havia venut i els que no va vendre, els va cremar. Ens va ensenyar el video de la cloenda. Quan li vam preguntar perquè els havia cremat ens va dir que l’important d’un dibuix era fer-lo i que algú el mirés i l’apreciés.

Va explicar-nos coses de la seva vida. Que havia emigrat a Nova York i que havia estat allà treballant i estudiant durant dotze anys. Que la il·lustració de vegades ha estat mal vista, però que a ell li ha ensenyat coses molt bones. Per exemple, que davant d’un encàrrec no pots dir “quan m’arribi la inspiració, ja ho faré”, sinó que has de posar-te a treballar perquè la revista o el diari han de sortir a l’endemà. La il·lustració li ha permès viure i pagar les factures, i poder fer altres coses que també li interessava fer.

A última hora ens va dir que ens dibuixéssim entre nosaltres. Havíem de fer un retrat del company que teníem davant nostre. Llavors ens va dir que mai havíem de dir que no sabíem dibuixar, perquè molts de nosaltres ens queixàvem que no ens sortia. També ens va dir que per a dibuixar no s’ha de tenir por. Que la por no serveix de res en el dibuix. Si no et surt el trenques i tornes a començar.  En acabat, vam veure tots els dibuixos i vam riure molt els uns dels altres.

I ens vam acomiadar fins el dimarts següent.

Un comentari a “Primera sessió amb Perico Pastor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *